|
Del somni a l'illa, encara fosa en una memòria feixuga, viatjaré pels llocs més comuns d'una fantasia a cada mot esquinçada. Paraules de sorra negades per les tempestes de l'ofec (ai las!) poètic. Com en un espill on tot esdevé possible, on l'indret cerca l'inrevès, on l'espai troba el temps. I res més, car tot és va quan impera el silenci de la fonda nit. Cal, encara i sempre, anar més enllà! Del somni a l'illa, a recer de tots els miratges de tendresa, oblidaré els passos perduts en la distància del dir. Moviments malaguanyats de desficis inexplicables. Com en un instant de goig inesperat, on la llàgrima crea l'estel, on la carícia omple l'horitzó, on el somriure esberla presons. I res més, car tot s'il·lusiona de qualsevol claror que promet viatges. Cal, encara i sempre, defugir l'enyor. Del somni a l'illa, perdut entre miralls abismals i follies encara impensades, esperaré el naixement pacient de la sang innocent en les artèries del temps. Busques aturades per les marees del desig. Com en un alè d'immens plaer, on la màgia esdevé batec, on la pell es torna sol, on el silenci ha creat la mar. I res més, car tot és solitud, malgrat les facècies dels encontres necessaris. Cal, encara i sempre, inventar-se l'altre. Del somni a l'illa, dividit per les màscares de la quotidianitat, cercaré la presència del teu cos encara oblidat. Records que fugen a cada pas. Com en el buit multiplicat per la remor, on les veus se sol·liciten, on els cors intenten l'unió, on el perdó crea rancors. I res més, car tot és espai de conquesta i d'angoixosa seducció. Cal, encara i sempre, desfer tots els camins. Del somni a l'illa, portat per naufragis interminables fins a les càlides sorres de l'endemà, multiplicaré els sentits de la meva història. Ficció alimentada de bocins de realitat. Com en un immens blau, on els encontres apel·len destins, on l'imaginació porta confusió, on la mort és gest cap al vol. I res més, car tot torna inevitablement a ser. Cal, encara i sempre, preparar el partir. Del somni a l'illa, sense que l'escalfor malmeti les ànsies, nedaré vers aquest horitzó que dibuixes amb els llavis. Llunyania de llum eterna. Com en una cova incandescent, on les ombres bullen, on les pedres necessiten el tacte, on la terra és marea de passió. I res més, car tot sembla afany per començar. Cal, encara i sempre, dibuixar el gest. Del somni a l'illa, atret pels amors eterns i per les promeses crepusculars, tancaré els ulls per viure endins els moviments autèntics. Nit de cadències novament inventades. Com en una tempesta que allibera la pell, on els anys marquen signes, on les ones provoquen set, on la fressa alimenta pors ancestrals. I res més, car tot significa i enlluerna en el fons de l'ésser. Cal, encara i sempre, cercar l'infinit. Més enllà de l'absència, hom pot albirar l'encontre de la foscor i de la mar en les nits que han defugit, camí dels eclipsis màgics, el somni; i les hores aturen les busques de l'infinita tendresa. Únic i altre, l'esguard hi penetra un instant fugisser, crida encara el moviment tot i que ja no és perceptible per als iris avesats a les tempestes. Però, malgrat una tensió habitual a cada batec del cor, la mar s'aixeca, presta, com un cargol estirat i ple de saba nocturnal, talment l'esclat de l'onada contra la platja nova, segellant la cadència d'un panteix cristal·lí. I la mar, sempre, al fons dels ulls. I en cada silenci. |
| © 2000 Ricard Ripoll i Villanueva De Els encontres fortuïts, premi Joan Teixidor, 2000, que serà publicat en breu per Viena. Aquesta obra no pot ser arxivada ni distribuïda sense el permís explícit de l´autor. Us preguem llegiu les condicions d'utilització |
Del
somni a l'illa| navegació: |
barcelona review número 23 març -abril 2001 |
|
|
Màrius
Serra: extracte de Verbàlia. |
 Especial |
Albert
Ràfols- Casamada: |
| crítiques breus (en anglès sobre llibres
de publicació recent)números anteriorsAudioenllaços (Links) |
|
|
www.BarcelonaReview.com anglès | castellà | francès | pàgina de l'editor | e-m@il |
|