índex | índice | navegació  

 número 23: març - abril 2001

Short and sweet
D. Sam Abrams


La publicació de Signe d'aire. Obra poètica, 1939-1999, d'Albert Ràfols-Casamada en l'elegant edició de Proa, a cura de Ramon Balasch és set vegades motiu de celebració, cosa que no sol passar gairebé mai en el món editorial d'avui i, sobretot, si es tracta de la poesia, la parenta pobra que sempre suscita sospirs de desànim i expressions de derrota prematura per part dels directors literaris. Però anem a constatar aquests motius d'alegria, no fos cas, segons Croce, que en no expressar-los no acabessin existint en realitat com les bombolles dels anuncis nadalencs de Freixenet.

Encapçalant la llista de motius de celebració trobem el fet que finalment, i subratllo el mot, tenim accés a tota l'obra poètica d'un dels grans lírics de la tradició catalana contemporània. Fins ara ens havíem de conformar, i ja era molt, amb l'heroica però, en definitiva, molt incompleta edició de Llibres del Mall, per una banda, i un reguitzell de llibres solts, per l'altra banda. Ara podem accedir tranquil.lament als 858 poemes que formen la rica, complexa i imprescindible obra poètica de Ràfols-Casamada.

L'edició de Proa en si constitueix un triple motiu per alçar la copa i brindar. En primer lloc, el mer fet que un editor s'hagi atrevit, sense sospirs i expressions de derrota, amb una empresa tan arriscada com és publicar un volumot de 1133 pàgines de poesia és senzillament extraordinari. En segon lloc, he d'assenyalar que aquest editor, bo i publicant aquestes 1133 pàgines, ha trobat una solució àgil per l'edició, de manera que el volum no sigui allò que Jaume Subirana anomena, amb tota la raó del món,"taüts de paper". Després, francament impressiona molt, en l'actual panorama editorial de bandits i tallabosses, constatar la lliçó de lleialtat que significa aquesta edició per part de Ramon Balasch. Al cap de vint-i-tres anys d'haver curat la primera edició, Balasch, per fidelitat, hi torna en aquesta segona, admirablement acurada a nivell formal i textual. A més, l'extens pròleg del mateix Balasch és, a hores d'ara, l'estudi crític més lúcid i penetrant que tenim sobre la producció lírica de Ràfols.

Aquesta edició de Signe d'aire està destinada a convertir-se en una edició "històrica" perquè ens ajuda a resoldre certs dubtes que pesaven sobre la poesia de Ràfols i, a la llarga, ocasionarà canvis importants en la història de la literatura catalana moderna. Comencem per atacar els dubtes: aquests 858 poemes esborren, d¹un cop, qualsevol prevenció que poguessin manifestar lectors i lectores, crítics i crítiques, perquè pensaven que Ràfols era un pintor que, de tard en tard, al marge de la seva obra pictòrica, engegava algun poema que altre. De manera contundent els 858 poemes aclareixen el tema. Després, l¹aparició de Signe d'aire té una gran importància pel que fa a la històriografia literària del país perquè representa una peça clau en l'articulació d'una generació poètica "invisible" fins ara. Em refereixo a la generació de poetes nascuts o nascudes, aproximadament, entre 1920 i 1930, que, a causa de la guerra i la postguerra, va desenvolupar un sentit molt profund de llibertat interior, que es traduí en veus poètiques originals i inimitables. Amb només una llista parcial dels noms tothom entendrà el que vull dir: Felícia Fuster (1921), Vicent Andrés Estellés i Jordi Sarsanedas (1924), Maria Beneyto (1925), Blai Bonet (1926), Ricard Creus (1928), etc. Ara bé, potser la rectificació historiogràfica més rellevant que provocarà aquesta edició serà amb referència a la vertebració de la tradició de poesia avantguardista a Catalunya. Curt i ras, a partir d'aquest nou Signe d'aire per força s'haurà de veure Ràfols-Casamada com l'hereu i continuador legítim de Llacuna, Salvat-Papasseit, Sánchez-Juan, Sindreu, i els altres avantguardistes de pre-guerra. Albert Ràfols-Casamada, Proa, Ramon Balasch i la poesia catalana estan d'enhorabona. Jo tinc el llibre i la copa a punt. I vosaltres?

San Cugat del Vallès

© 2001 D. Sam Abrams

Aquesta obra no pot ser arxivada ni distribuïda sense el permís explícit de l´autor. Us preguem llegiu les condicions d'utilització
navegació:  

barcelona review número 23    març -abril  2001 

-Narrativa, Poesia, etc

Màrius Serra: extracte de Verbàlia.
Ring Lardner: Hi ha somriures
Ester Xargay: Nou tanques
Ricard Ripoll Villanueva: Del somni a l'illa
Matthew Tree: ressenya de Verbàlia
Joan Sellent: El traductor recomana

-Especial

Albert Ràfols- Casamada:

Selecció de poemes
Correspondències i contrastos
Antoni Clapés: Naufragis feliços...
Carles Hac Mor: Semblança ...
D. Sam Abrams: Short and Sweet

-crítiques breus (en anglès sobre llibres de publicació recent)
-números anteriors
-Audio
-enllaços (Links)

www.BarcelonaReview.com   anglès | castellà | francès | pàgina de l'editor | e-m@il