  |
índice número 25: juliol - agost 2001 |
|
índice número 25: juliol - agost 2001 |
 Aaaaaaauuuuuummmmmmm! [OM] "Canten les pedres" ("Singende Steine") és la instal·lació d’art i música que acullen les sales d’exposició municipal de Girona fins el proper 9 de setembre. Aquest projecte neix de la bellesa sonora que la compositora Barbara Held fa temps que porta al cap. Held s’ha basat en un llibre que va trobar en un d’aquells mercats de barat d’una ciutat qualsevol: "El origen musical de los animales-símbolos en la mitología y la escultura antiguas" (1946) del musicòleg alemany Marius Schneider, el qual va fer una interpretació musical dels capitells dels claustres medievals de la Catedral de Girona i del Monestir de San Cugat del Vallès. Schneider exposa que el so va ser el principi, seguint la idea que la síl·laba OM és la representació formal del so primordial, aquell so que hi és però no sona, semblant al càntic dels mantres i existent en la religió hindú. La pròpia Held, com a bona música que és, diu que "la música és l’eternitat" i que "l’eternitat simbolitza la connexió amb l’univers, una força que portem dins, la paraula sagrada." Segons l’investigador alemany el "crit-símbol" va desaparèixer a mesura que s’imposaven les representacions iconogràfiques dels animals i s’anava perdent la relació mística entre l’Home i la Naturalesa. Els animals fantàstics que apareixen esculpits als capitells de l’època medieval són l’expressió en el pla material de la sonoritat ancestral i primera: l’U a la pedra. Però, plagiant la teoria de Schneider, l’intent de plasmar el ritme-símbol només és possible en el pla acústic. I això, l’abans del Big-Bang, és el que van representar els músics que van acompanyar la Barbara Held el passat 3 de juliol en un suau concert i performance suggestiva al claustre de La Mercè. El trompetista Matt Davis, el percussionista Àngel Pereira, l’experta en "veus congelades" Anne Weller i a la flauta la Barbara, van representar la creació de l’univers mitjançant l’OM a través dels quatre elements bàsics fets so: l’aire metàl·lic, el foc tambor, la terra soprano i l’aigua projecció. Un cop van crear el cosmos van marxar a sopar tots plegats... Per cert, "L’orella és l’òrgan receptiu místic suprem" és una de les inscripcions d’aquesta instal·lació, amb testos ideats per l’artista Pere Noguera, i on contemplant la duresa del còdol es poden sentir plaentment els seus crits. joan josep camacho grau [5/VII/01] |
| © The Barcelona Review Aquesta obra no pot ser arxivada ni distribuïda sense el permís explícit de l´autor. Us preguem llegiu les condicions d'utilització |
| navegació: | tbr : número 25 juliol - agost 2001 |
|
Albert
Mestres: La mort de l’imbècil |
 crítiques breus (en anglès sobre llibres de
publicació recent)números anteriorsAudioenllaços (Links) |
|
www.BarcelonaReview.com anglès | castellà | francès | pàgina de l'editor | e-m@il |
|