 Aurora Bertrana i Fatima Mernissi
en un harem de Fes
Adriana Bàrcia
Els homes no entenen les dones -deia-, i les dones no entenen els homes,
i tot comença quan se separen les nenes i els nens a l´hammam. Llavors una
frontera còsmica parteix el planeta en dues meitats. La frontera indica la línia de
poder, perquè allà on hi ha una frontera hi ha dues menes de criatures que caminen sobre
la terra d´Al·là: els poderosos a una banda i els impotents a l´altra.
Fatima Mernissi, Somnis de
l´harem
Un vel s´estén per l´editorial Columna entre Aurora
Bertrana (Girona 1892 - Berga, 1974) amb El Marroc sensual i fanàtic (1936) i
Fatima Mernissi (Fes, 1940) i els seus Somis de l´harem (1991). Mirades de kohl
i ungles envernissades es barregen en un diàleg imaginat sobre la dona musulmana
entre la que ha viscut la quotidianitat d´un harem i la intel·lectual moderna i
emancipada dels anys trenta.
Es tracta de caftans i haiks que prenen un
color diferent segons els records d´infantesa de Mernissi o l´exotisme de preguerra
d´una catalana en terres nord-africanes. Aurora Bertrana es llançà a l´aventura com a
cronista de La Publicitat amb una kòdak al braç i un grapat de quartilles en
blanc. Després de recórrer cabiles, prostíbuls, presons i hospitals va concloure que,
al Marroc, «les dones no tenen ànima».
Per a l´escriptora gironina, els salams de caids i
baixàs xoquen contra la imatge de mandra, de negació palesa i d´irresponsabilitat de
les dones que, tancades a l´harem, xafardejaven entre glopades de cigars i bevien te
submergides en coixins i sofàs. Les musulmanes de Bertrana, el 1936, viuen ancorades a
les tradicions que les releguen a ser purs objectes de procreació, de luxe, de
sensualitat. Entre el perfum de sàndal i l´atmosfera mig esvaïda dels hammams,
afirma que, a banda i banda dels protectorats espanyol i francès, «una dona no trobarà
zones navegables sinó en aigües purament sexuals».
Passats cinquanta anys, Mernissi ens deixa mirar pel
forat del pany. Les dones d´aquesta sociòloga tenen cara i ulls, somnis i records al
costat de frustracions i anhels de volar lluny dels murs que els tanquen. Lalla Mani i
Lalla Thor, la tia Malika i la cosina Xama o la Iasmina conformen l´univers femení que a
Bertrana se li escapà de les mans. Són dones amb nom, no són ni aquella meretriu ni
l´altra condemnada per llançar un ansat a una cunyada. Són tres generacions reunides
damunt els mosaics i les catifes on discuteixen sobre el vel, sobre la dona occidental i
la tossuderia del pare Mernissi a mantenir les tradicions intactes.
La mare de Fatima, aquella joveneta amb qui potser es
topà Bertrana, intenta mentalitzar la seva filla perquè aprengui a cridar i a protestar
de la mateixa manera que va aprendre a caminar i plorar. La mare és la protagonista del
relat de la tia Habiba perquè és la dona amb ales en plena lluita contra l´opressió i
que somia que la dona aconseguirà vèncer els temors i les angoixes custodiades per
Ahmed, el porter de l´harem.
Fatima Mernissi és la realització de les esperances
d´aquestes predecessores, de les analfabetes que havien d´infringir les normes per
escoltar la ràdio o per menjar algun mos entre àpats. Mernissi ens recull la vivència
ofegada d´una mare, d´una dona que es planteja què és més important si els costums o
la submissió de les persones que aspiren a la llibertat.
Ens trobem, doncs, davant dues dones que des del
privilegi de la seva condició s´aboquen a la psicologia femenina d´un racó de món on
les seves semblants són considerades com a éssers inferiors. Aurora Bertrana ens ofereix
una visió de rumia embriagada per l´haixix encès, les gel·labes translúcides i els
moviments oscil·lants de faquirs al so de les derbuques. Mernissi és l´acompliment dels
somnis, de les vides de les feministes egípcies teatralitzades per ties i cosines. La
gironina era l´escriptora sense títols acadèmics però amb una cultura pràctica arran
d´una vida nòmada incessant. Mernissi treballa a la Universitat Mohammed V de Rabat i ha
aconseguit soterrar el vertigen en abocar-se des de d´aquella terrassa prohibida per la
família, allà on no existien murs ni fronteres.
El vel entre ambdues s´estén encara més en el
parèntesi cronològic. Malgrat tot, l´interès d´Aurora Bertrana per la dona musulmana
a la imminència d´una guerra i els detalls íntims que desvela Mernissi destrueixen el
secretisme, el misteri en què es trobava embolcallada la dona marroquina durant anys.
Aquesta afinitat fa que ambdues obres, a més, gaudeixin d´una actualitat gairebé
frapant en què l´Islam és viscut d´una manera o altra en el si del món femení. Els
harems han desaparegut i algunes marroquines surten de l’esfera domèstica que les
aclaparava per conèixer la realitat més enllà dels separatisme etern entre sexes.
Algunes marroquines han canviat el vel per carteres,
faxos i ordinadors com Mernissi i han fet de la seva vida una obra purament feminista, en
el sentit d´anar en pro de la dona sense renunciar als orígens o a les creences.
D´altres, viuen en l´etern estat d´esclavatge, d´aberració i en l´absència de drets
humans, preses d´extremismes impossibles de justificar. Entre l´ofuscament d´unes i la
brillantor de les altres existeix, però, la qüestió cabdal que, al Marroc o en terres
de l´Islam, la dona viu en un món paral·lel al de l´occidental.
La coincidència, lluny de les afinitats i, al mateix
temps, les diferències de Bertrana i Mernissi ens du a la certesa que la dona musulmana
viu encara en un harem, dins d´un quadre tancat de tradicions, prejudicis i complaences a
les quals és difícil fer front. I és que alguna cosa passava en el món femení
musulmà perquè una occidental dels anys trenta emprengués un viatge sola malgrat les
sospites i els recels. Així mateix, alguna cosa passa també quan un testimoni de primera
mà, una dona marroquina és la que parla de manera directa en un llibre en què ens
endinsa a l´ull de l´huracà. L´univers de la dona musulmana ara o fa més de cinquanta
anys aixeca una polseguera que sembla que solament pugui esvair-se si existeix una mirada
de dona que, des d´un o altre costat, ens revela que les musulmanes sobreviuen, realment,
en un món a part.
|
crítiques breus (en anglès sobre llibres de
publicació recent)