MALDOROR
JA NO ÉS UN ECCEHOMO
CARLES HAC MOR
de quan diu que és que us en donaven
prou de valor el més dolent
de tot plegat ecs em vindrà
més endavant prou que s’amo-
ïna massa per tot ah no
trigaràs gaire no sé pas
com ho podrem pair si és que els
canvis ja no hi són permanents
ahir posem per cas hi van
fer tard ni més ni menys enca-
ra ho fa d’amagat per això et
perjudica ho ben arregla-
ríem cal anar de tort i
cap a enlloc o no cal anar
ni tan sols enlloc i ho sabien
que quèiem que tot hi serà
malaguanyat un altre cop
signa-li bé no i ara ni
ganes de fer-hi res només
patir sense considera-
cions de les que són tan mi-
núscules que a mesura que es
van obrint van esclatant de
tan plenes com en van de con-
tradiccions quasi anta-
gòniques i llavors en a-
quella reunió es va deixar
anar com si res no fos ma-
lentès i si no hagués es-
tat per tota aquella faera
no te n’hauries pas sortit
ves que n’és d’estrany oh què passa
quina reunió que torna en-
rere irremeiablement no hi
ha dret potser caldria do-
nar-ho a la impremta si H
arribés al replà de casa
seva ja hi ha arribat hi és
o és el replà que ha fet cap
a ell com pot ser que un replà a-
rribi a una persona sem-
pre és una persona o a-
nimal o cosa allò que
fa cap a un replà i no pas mai
a l’inrevés car és possible
d’escriure però que un replà
hi arribarà a una persona
per tant sí el replà de casa
seva ha fet cap a H ara bé
per H és ell qui ha arribat
al replà i qui és H a banda
del fet que és qui fa cap al re-
plà de casa seva H doncs
té una casa que com que té un
replà és un pis que té un pis vol
dir que hi viu tot amb tot segur
que H ha arribat al replà
del seu pis que hi viu en aquest
pis té un replà aquest pis tots els
pisos tenen un replà si
H fos H tot just pel fet d’ha-
ver fet cap al replà del seu
pis i si dubtem d’aquest fet
no en podem col·legir que H
no és H i segons això
ell no és pas qui hi arriba al re-
plà de casa seva un replà
que com hem escrit tal vegada
no existeix i si no és
H qui fa cap al replà qui
és oi més algú arriba a al-
gun replà H o sigui tu
un personatge de ficci-
ó fa cap al replà de casa
seva una arribada que com-
porta tota una ficció
cap a endavant obriràs la
porta i oc cap enrere d’on
véns au i qui coi ets i etcètera i
de totes totes la resposta
fa H no és ningú no és
res H H espera que el se-
màfor es posi verd quin se-
màfor H calla pensa H
un home que vol dir molt i
que té tantes coses a dir
que no sap pas per on comen-
çar un home que no té res
a dir i que vol dir un home
aturat davant l’ordina-
dor un home aturat per un
semàfor un home aturat
al bell mig del replà de casa
seva tot és una manera
de dir fins i tot dir tot és
una manera de dir és
una manera de dir i
dir ja és exagerar i escriure
encara és exagerar més
i ara resulta que el replà
no és un replà o que al re-
plà que sí que és un replà hi ha un
semàfor i l’home que hi ha al
replà que no és pas un replà
no és en absolut un home
sinó simplement la figura
antropomòrfica d’un se-
màfor no pas plantat en un
replà plantat a on implan-
tat o inplantat repetim-
ho a on i és que no hi ha
ni semàfor no hi ha res ni
replà ni home ni ele-
fants elefants m’han passat pel
cap és impossible de re-
flexionar sobre la mo-
ral de l’èxit sense caure en
moralismes escriure amb mè-
trica i amb rima és pensar i
dir i cridar a través de gràcies
a la mètrica i a la rima
desteoritzar és teorit-
zar la no-teoria no
existeix o almenys cal no
fer-ne gaire cas de la pràctica
sinopsi de l’arbre jacent
infaust rebregat el paper
guixat absent fet i fet que
la significació sigui
indefugible és allibe-
rador allò de fer tombs al
voltant d’un buit de Lacan del
nihilisme al no hi ha res a
dir passant per la parapa-
rèmia i d’això a l’ano-
rreament dels judicis i
de totes les escales de
valors ves i ara com ara
a les ganes qüestio-
nables de febre de dir i
per què no mirar-vos el me-
lic en l’escriptura aliena
sempre que no tingueu cap ne-
cessitat de fer-ho per ven-
tura és per fugir-ne de què
que ho fem probablement aques-
ta no-necessitat pot ser
insatisfeta per un altre
cantó que no té res a veure
amb l’escriptura perquè és li-
teratura de quines ma-
neres hom pot recordar el pes
d’un mateix sobre altri en un
dietari no és pas im-
possible per exemple no
escrivint sinó coses que
no siguin reflexions so-
bre el veí o sobre l’escrip-
tura d’aquest la qual no co-
neixem o bé deixant d’escriure
si no vénen aquestes co-
ses externes ai a vosaltres
mateixos que voldries que et
vinguessin en aquest poe-
ma i que no ens vénen pas ni mai
|
crítiques breus (en anglès sobre llibres de
publicació recent)