índice   no. 29: març - abril 2002

Rebosteria selecta

Algunes novetats recents
a cura de J. B. i B.

Verdaguer, coronat amb llorers com a poeta nacional de Catalunya, des-coronat (o "coronat amb espines") més tard per l’oligarquia reaccionària, assumí en uns vibrants, encomiables articles, la "defènsa pròpia" enfront dels atacs rebuts pel poder. En acomplir-se el centenari de la seva mort, rellegir-lo esdevé oportuna immersió en un català excepcionalment ric.

RAFAEL ARGULLOL: Davalú o el dolor. Quaderns Crema: Barcelona, 2002.

L’autor planteja en aquesta novel·la escrita en primera persona i en forma de diari la seva lluita amb una malaltia terrible que l’atenallà durant uns anys. Una reflexió moral i filosòfica sobre el dolor i el sofriment i sobre la condició humana, que recorda el duel encarnat per Ahab i la blanca balena. Al final, "veig Davalú totalment derrotat després d’haver-me perseguit durant hores i dies, dies i dies, després d’haver-me perseguit al llarg de milers de quilòmetres. El veig vençut i ric perquè l’espasa, avançant lentament, ja li està penetrant el cor".

ALBERT ROIG: Córrer la taronja (1979 – 2001). Ed. 62 – Empúries: Barcelona, 2002.

Una recopilació/revisió/reescriptura de la poesia d’aquest singular, barroc poeta. Una de les veus més originals de la poesia catalana contemporània que torna a mostrar una excepcional brillantor en l’ús dels recursos de la llengua a través d’expressions i formes dialectals tortosines. Una concepció heterodoxa i oberta de la poesia, oscil·lant entre lirisme i realisme, abstracció i conceptualització.

Un goig de lectura.

VÍCTOR SUNYOL: Els gossos de Tamdaght. Emboscall editorial: Vic, 2002.

"Un llibre d’haikús escrit en quatre hores? Per què no? Quan tots els gats reben nom de llebre i els bous són bèstia grossa, tot és possible en el món de la poesia." Després de Lowely pore –ressenyat en el número anterior d’aquesta revista–, Sunyol continua el joc literari, convertit aquesta vegada en un veritable xoc per a animetes benpensants.

ALBERTO MANGUEL: En el bosque del espejo. Alianza Editorial: Madrid, 2002.

Pretextant un recorregut per Alícia en terra de meravelles l’autor reflexiona sobre la lectura (aquesta acció que implica, alhora, responsabilitat i deure: tota una ètica, però també una de les més refinades formes del plaer) i encadena una suggerent continuïtat de reflexions per tractar de comprendre el món. Si a Una historia de la lectura, Manguel recorria linealment el temps per explicar les operacions que havien anat transformant l’acció de llegir, ara mostra a través d’un viatge transversal la joia d’aquesta pràctica.

CRISTÓBAL SERRA: Efigies. Marginales. Tusquets: Barcelona, 2002.

L’escriptor mallorquí Cristóbal Serra, un dels que sempre han anat contracorrent, vorejant marges, lluny dels camins planers, aplega en aquest volum aforismes (pràctica literària que, a parer seu, només poden conrear els poetes: és a dir, aquells que habiten el país de la desraó) dels seus autors predilectes. Un recorregut per que s’inicia amb Lao Tsé i que continua amb Heràclit, Llull, Angelus Silesius, Vauvenarges, Nietzsche i Bergamín –entre altres– per acabar amb Carlos Edmundo de Ory ("Mis Máximas son Mínimas").

FRANÇOIS CHENG: L’éternité n’est pas de trop. Albin Michel: Paris, 2002.

Poeta, traductor i divulgador de la cultura xinesa a França, Cheng publica en aquesta segona novel·la escrita en francès l’itinerari intel·lectual i moral que un home duu a terme en el trasbalsat ambient de les darreries de la dinastia Ming. El diàleg que Dao-sheng estableix amb un religiós estranger sobre dimensió espiritual de l’ésser, i la recerca d’una dona a qui de sempre havia estimat amb passió –una mena de Tristany i Isolda oriental– remeten a una única visió sobre la dimensió mística de l’amor i sobre la immortalitat de l’ànima.

J.M. GARCÍA FERRER & MARTÍ ROM: Joaquín Jordà. Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya. Barcelona: 2001.

Cada any l’Associació d’Enginyers, de la mà de García Ferrer i Martí Rom, publica un volum d’endreça a un personatge de la cultura catalana. En aquesta vintena ocasió, ho ha fet sobre J. Jordà, que ha excel·lit en la cinematografia (des de "Dante no es únicamente severo" fins a "Mones com la Becky") i en la traducció literària –més de dos-cents títols. Les opinions de Jordà constitueixen un fascinant recorregut per la nostra història, cultural i política, més recent.

(Un advertiment: cal ser indulgent amb el català del llibre!)

CARÀCTERS. Número 18. Institut Universitari de Filologia Valenciana. València: gener 2002.

Vicent Alonso dirigeix la millor (i única) revista literària que s’ocupa rigorosament de la literatura en llengua catalana, amb una regularitat i tossuderia exemplars.

En aquest número destaquen les "pàgines centrals" dedicades a Feliu Formosa, amb un text del mateix poeta on reflexiona sobre la seva escriptura, i dos treballs, un de Heike van Lawick sobre la seva tasca de traductor i un altre d’Enric Sòria sobre la seva poesia.

tbr : número 29: març - abril 2002 

Anna Montero: 6 poemes
Teresa Pascual:6 poemes
Ester Xargay: Dues bandes i pont 3

Ressenyes

Miquel Bauçà, Els estats de connivència
Antoni Clapès, Llavors abandonaries Greifswald

Rebosteria Selecta

Tertúlies literàries

www.BarcelonaReview.com   anglès | castellà | francès | pàgina de l'editor | e-m@il