REMOR D’HOMER

(en vint-i-un haikús)

xops en nau folla

                        en perdre port deriven

                             a àmfora en proa

    *

de vi maroma

                               cossi blavenc de càntics

                        pèlag de notes

    *

   mà i paramola

                           timoner orb no fermes

                            a ple seny toques

   *

    ventada en cala

                           vela major prenyada

                                    flocs branden màstils

   *

            trinquet per l’istme

                           doblant el cap on era

                        al cel mitjana

    *

        marors d’alçada

                        li donaven carrera

                    aires titànics

   *

navili ebri

                             nauxer envinat desvia

                          l’eslora trempa

  *

   colós ple d’ones

                    gronxat a la desfeta

                       heroi d’estofa

*

cordes abracen

                    els tripulants de cera

                          sords als arpegis

   *

de les sirenes

                            l’ham sonor vocalitza

                               xisclets harmònics

    *

    cants d’emboscada

                urpes englotidores

                            en carn d’abisme

   *

crit coratge èpic

                abraonat a l’hades

                   àries ertes

   *

mal cor i mori

                  desitja deslligar-se

                            tremor d’espiga

   *

     desfets els nusos

                            vinclant-se més remaven

                        a trencar  pales

   *

vine veu fresca

                      arjaus i cordes vibren

                       entona càntic

   *

au desfermeu-me

                 ordres desobeïdes

                       en maregassa

    *

puix que onades

                       mànegues vora l’aigua

                            nau prou balmada

   *

mar record agre

            en badia serena

                           d’esculls nodrida

   *

rocs en calitja

                    neguit temples suades

                       veu de salitre

    *

  senyals impàvids

                    elles sirguen les crestes

                        l’escuma xiscla

   *

vogant paüra

                      quan el vaixell s’atura

                    para l’orella