 Rebosteria
selecta
Algunes novetats recents
a cura de J. B. i B.
Chantal Maillard: Lógica borrosa. Miguel Gómez ed., Málaga: 2002
Si fa uns mesos parlàvem en aquesta mateixa secció de "Filosofia en los días
críticos" com d’una escriptura filosòfica en el rasant de la poesia, ara
caldria fer-ho a l’inrevés per definir sintèticament "Lógica borrosa".
Uns textos on la reflexió sobre el goig de l’amor i el sofriment del dolor
s’embolcallen en una mateixa, única passió: la vida mateixa. "Mi existencia es
señal/ de un fuego/ que arde eternamente/ en sí mismo".
Un extraordinari llibre de poemes, amb el tornaveu de Zambrano i del millor Salinas.
Antonio Tabucchi: Es va fent més i més tard. Trad. de Pau Vidal.
Edicions 62, Barcelona: 2002
Aplegant les cartes que disset homes escriuen a disset dones, la mirada de Tabucchi es
diposita damunt les passions humanes -encapçalades per l’amor-, i el llibre esdevé
un catàleg de moralitats basades en situacions que mai no s’han donat, però que
són perfectament plausibles: viages no duts a terme, suïcidis no consumats, llibres
encara no escrits, persones que mai no han existit.
Segimon Serrallonga: Versions de poesia antiga. Edicions 62, Barcelona:
2002
Sabut és que l’erudició de l’autor va servir-li per pouar els indrets més
selectes de la literatura universal. I en les versions que va fer de "poesia
antiga" –llegeixi’s Mesopotàmia, antic Egipte, Israel- s’hi troba la
petja tant de l’interès científic per uns textos fonamentals com la passió per la
poesia en estat pur. El treball de Serrallonga aconsegueix que aquestes escriptures
pretèrites tinguin una veu d’absoluta modernitat.
James W. Heisig: Filósofos de la nada. Herder, Barcelona: 2002
Aquest llibre analitza el pensament de tres dels filòsofs més destacats de
l’anomenada "Escola de Kioto": Tanabe, Nishida y Nishitani. Filosofia
original –en el sentit que va a la cerca i s’alimenta dels orígens-, aquesta va
ser i continua sent una contribució,com a mínim fascinant, per repensar Occident a
partir d’Orient.
Carlos Fuentes: En esto creo. Seix Barral. Barcelona: 2002
Fuentes assaja una nova forma de memorialística literària, a través d’un
particular tesaurus: de l’Amistat a Zúric, el llibre viatja per l’Experiència,
Faulkner o la Revolució. Una escriptura tan fascinant com "La región más
transparente" o "Cambio de piel", per exposar reflexions que discorren pels
meandres de la maduresa.
Yves Bonnefoy: La traducción de la poesía. Trad. d’Arturo
Carrera. Pre-textos, València, 2002
Un dels més destacats poetes contemporanis –traductor, ell mateix, de poesia-
reflexiona sobre la dificultat de traspassar a una altra llengua l’enigma
d’allò que constitueix l’essència del poema. La necessitat de revisitar
periòdicament les versions ja fetes de les grans obres de la poesia universal i la
implicació extrema del traductor, veritable re-creador de la veu poètica constitueixen
provisionals conclusions dels assaigs aplegats. "Traductor i poeta gairebé no tenen
per què sentir-se diferents: formen part d’una mateixa comunitat."
Erika Mann: Precisamente yo. Trad. Cristina García Ohrlich. Minúscula,
Barcelona: 2002.
La filla gran de Thomas Mann, atacada ella també pel "mal d’escriure"
familiar, va ser una dona vital, observadora, plena d’inquietuds, lluitadora
antifeixista. Una part d’aquestes experiències les va recollir com a "fragment
d’una autobiografia", d’un alt interès, que parla d’una dècada
especialment convulsionada de la història: 1933-1943.
Sergi Foz: Solar i sí. Emboscall, Vic: 2002
Descrita com un viatge a través dels anys per la "pútrida clavaguera de la meva
maltractada memòria", aquesta "depressiografia de Víctor Pi" deconstrueix
el personatge amb descarnada, ferotge –i, sovint, humorista- poesia de tocs surreals,
d’automatismes, de jocs de llenguatge, de puns joycians. Una veu, per fi,
original, no contaminada, que gosa alçar-se enmig dels discursos mongívols dels
pre/post/anti/quèséjo carnerians.
Reduccions (Revista de poesia), número 75. Edipoies, Vic: 2002
La revista celebra el seu vint-i-cinquè aniversari de compromís i de brega per la poesia
sense fer cap estridència: com si tot fos normal. Es publiquen, en format electrònic,
els índexs dels números anteriors. |
Poesia