NOVETATS A LA POESIA
"DIALECTAL" ITALIANA:
 ELS PRIMERS
Jordi Domènech
Les cometes: l’únic refugi per
expressar la confusió amb què ells usen la paraula dialetto. I demanar perdó pel fet de
veure’m tan obligat a simplificar les coses. Les poesies (literatures en general?)
dialectals italianes són tan velles com el dialecte neollatí toscà-italià. Però van
anar abandonant de mica en mica el sentit de la modernitat (més encara després de la
formació de l’Estat Italià), recloent-se, amb totes les excepcions que vulgueu, en
el particularisme. Sembla ser que els italians inventen / reforcen la seva italianitat
lingüística amb les guerres (per això deuen haver participat en tantes?). Les novetats
poètiques de després de la Gran Guerra, sobretot el prefeixista Futurisme es fan, que jo
sàpiga, només en italià. I després de la Mundial, el dirigisme cultural de
l’esquerra (l’únic que els van permetre) es fa al voltant del mite de la
resistència i les novetats de primera i segona hora es fan, un cop més, en italià. I
passa que, amb el temps, sorgeix una mena d’acadèmia formada pels epígons de segona
i tercera generació de l’hermetisme i de les neoavantguardes.
Simultàniament, però, comencen a aparèixer
noms de perifèrics del sistema ("dialectals") que abandonen els
particularismes, fent un tipus d’escriptura molt independent i amb moltes novetats.
El panorama actual (ple també, s’ha de dir tot, d’enganys i abusos) és
esplèndid i es tracta d’anar-ne parlant mentre pugui interessar.
Cergoly i Calzavara van ser dos dels primers i
val la pena dedicar-los la primera entrega.
:::::::::::::::::::::::::::::::
Carolus Luigi Cergoly
ARONE PAKITZ
Arone Pakitz
jueu amb rínxols
del gueto de Cracòvia
un saltamartí
import export
mort a Varsòvia
el seu fill Simon
cirurgià a Viena
nomenat baró
per ordre del Kaiser
mort a Gorízia
Paola la seva filla
cantant d’opereta
feta sabó
per ordre del Führer
morta a Mathausen.
Arone Pakitz
Arone Pakitz / ebreo coi rizzi / del ghetto de Cracovia un misirizzi / import export /
morto a Varsavia // suo fio Simon / chirurgo a Vienna / fatto baron / per ordine del
Kaiser / morto a Gorizia // Paola sua fia / cantante d’operetta / fatta savon / per
ordine del Führer / morta a Mathausen
BEATRICE LUKOVIC
Beatrice Lukovic
del "Drama" de Zagreb
esplèndida actriu
especialista en Brecht
el cartell informa
avui "Mutter Courage"
aplaudiments sis sortides
gràcies per les flors
tota frescor sexy
gens afectada
en els jocs d’amor
borinot amorós
li agradava fer així
per ofegar l’avorriment
embarassada avortava
"Mutter Courage"
de res no li servia
la transfusió de sang
sota una llosa petita
la Beatrice Lukovic
de nou torna a ser terra
el cartell informa
avui "Mutter Courage"
de Bertold Brecht
protagonista: Olga Pohota.
Lukovic Beatrice
Lukovic Beatrice / del "Drama" de Zagravia / splendida attrice / specializzada
in Brecht // la locandina avvisa / oggi "Mutter Courage" // applausi sei
chiamate / grazie dei fiori / tutta frescura sexy / sensa ombra di posa / a far zoghi
d’amor / calabrona amorosa / ghe piasseva cussì / strangola noia / incinta
l’abortiva "Mutter Courage" / a niente no serviva / sangue trafuso // sotto
una piccia piera / la Lukovic Beatrice / torna de novo tera // la locandina avvisa // oggi
"Mutter Courage" / di Bertold Brech / protagonista: Olga Pohota.
Carolus Luigi Cergoly va néixer a
Trieste l’any 1908 i hi va morir el 1987. Va escriure en italià i en la varietat
vèneta de la seva ciutat (amb un fort exercici multilingüístic). Era periodista. Va fer
el soldat contra l’URSS i després va ser partisà. La seva obra més significativa
és Latitudine Nord.
:::::::::::::::::::::::::::::::
Ernesto Calzavara
PARAULES BOGES
Rames que remen que respiren de raïm rosat
rama rem rimes roma ruma
per tot arreu ferralla que cau
damunt el coll de la Mort de les arracades d’aram.
I busco vaig no sé per on
per quina raó no veig no sé
però ruïnes arran de ruïnes
runa hores de sol
en aigües negres que fregeixen pescadors i peixos
en la creu de després.
Maraori rua quicaribo
ara ja més amors ara ja resten
paraules boges.
Resteu no us moriu
no se’m moriu a les mans
resteu resteu paraules.
Parole mate
Rame che rema che respira de ua rosa / rama remo rime roma ruma / rotami dapartuto che
casca / sul colo dea Morte dai recìni de rame. // E mi çerco mi vago no so par dove /
par che rason no vedo no so / ma rovine rente rovine / rovinassi ore de sol / su aque nere
che frise pescaori e pessi / in crose di po?. // Maraori rua chicaribo / romai amori più
romai resta / parole mate. / Restè no morir / no morìme in man / restè restè parole.
LA DEMANDA
La porta del Ministeri
L’escala del Ministeri
La sala mil noranta
Els papers de mà en mà
La taula de la Comissió
amb cinc persones al voltant
i les burilles d’un cendrer.
S’aixeca el Primer Membre.
"Judici objectiu", diu.
S’aixequen els altres Membres.
"Judici objectiu" repeteixen.
A seure i que tanquin la porta.
Els caps que bullen
Els caps que s’espremen
Els caps que degoten.
Drets i que obrin la porta.
"La demanda ha estat rebutjada".
La sala mil noranta
L’escala del Ministeri
La porta del Ministeri
La llosa del cementiri.
La domanda
La porta del Ministero / Le scale del Ministero/ La càmara milenovanta / Le carte di man
in man / La tòla dea Comission / co’ çinque persone torno / e le ciche d’un
portaçenere. // Se drissa el Primo Membro. / "Giudizio obbiettivo" el dise. /
Se drissa i altri Membri./ "Giudizio obbiettivo" i ripete. / Sentarse e che sis
serada la porta. // La teste che boie / La teste che struca / Le teste che sgiossa. //
Alzare e che la porta sia verta. / "La domanda è stata respinta". / / La
càmara milenovanta / Le scale del Ministero / La porta del Ministero // La piera del
çimitero.
Ernesto Calzavara va néixer a
Treviso l’any 1907 i ha mort recentment a Milà, on ha viscut gran part de la seva
vida exercint l’advocacia. Va escriure gairebé tota l’obra poètica partint un
vènet molt central. El llibre recull de tota la seva obra és Ombre sui veri. Ha
escrit pàgines teòriques molt brillants sobre la seva opció lingüística en breus
assaigs com ara "Perché una poesia sperimentale in dialetto?"
|
El Dossier Central : Feliu
Formosa