 Rebosteria selecta
Algunes novetats recents
a cura de J. B. i B.
Hermes Salceda i Gemma Andujar (eds.): Raymond Rousel: teoría y práctica
de la escritura. Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de Publicacions:
Bellaterra, 2002.
A través de diversos assaigs, els autors ens aproximen a l’univers rouselià, a
la seva singular vida i a la seves no menys singulars concepcions i experiències textuals
amb les quals va pretendre penetrar fins al fons en el llenguatge humà i que són a
l’origen de l’Oulipo, del nouveau roman i de moltes de les formulacions
més radicals del surrealisme. El llibre es clou amb una traducció dels Textos
embrionaris o embrions textuals, veritable orfebreria del llenguatge.
Wallace Stevens: Aforismos completos. Pròleg i traducció de Daniel
Aguirre. Lumen: Barcelona, 2002.
Stevens, mentre escrivia una de les obres de més densitat de la poesia nordamericana
del passat segle, anava anotant les reflexions que la mateixa pràctica poètica li
dictava: "The theory of poetry is the theory of life". El resultat és aquest
"aforament" que ara es fa públic en acurada edició bilingüe. Aforismes de
gran volada, a les antípodes de l’aparent astúcia dels fulls de calendari amb què
el lectors hem estat bombardejats sempre.
Arthur Miller: La política i l’art d’actuar. Traducció de
Ramon Folch i Camarassa. Edicions La Campana: Barcelona, 2002.
Una reflexió lúcida, irònica, àcida sobre el present, feta per un dels més grans
autors teatrals contemporanis. Miller fa desfilar per l’escenari del seu llibre els
darrers presidents nord-americans i els dictadors europeus, tot establint una comparança
entre l’acció política i l’actuació teatral i preguntant si és bo que
"la nostra vida, i també la política, estigui tan profundament regida per les arts
del teatre, des del vodevil a la farsa".
Roberto Juarroz: Undécima poesía vertical. Pre-textos: València,
2000.
Amb l’edició d’aquest volum es fan públics els darrers poemes de qui va ser
un dels poetes essencials del segle vint. Poesia pensant, cosmològica, visionària;
poesia cenyida, rigorosa, austera, l’obra de Juarroz va ser una cerca de síntesi de
poètiques que tractaven d’instal·lar-se en els intersticis entre paraula i silenci:
"Decimos lo que decimos / para que la muerte no tenga / la última palabra. / ¿Pero
tendrá la muerte / el último silencio? // Hay que decir también el silencio."
Marisa Madieri: El claro del bosque. Traducció de Valeria Bergalli.
Minúscula: Barcelona, 2002.
Madieri va escriure aquesta faula moral després de "Verde agua", el text
autobiogràfic amb el qual havia iniciat una interessant carrera literària que la mort
prematura va estroncar. "La radura" mostra la vida d’una colònia de
margarides enmig d’un alzinar: la mirada de l’escriptora damunt d’un
microcosmos particular –com va fer Magris– barreja d’amor, odis, tendresa,
passió, enveges, dolor, tensions territorial. Un cop més, la fascinació per una
escriptura transparent: aigües tranquil·les, aigües profundes.
Joan-Lluís Lluís: Conversa amb el meu gos (sobre França i els francesos).
La Magrana: Barcelona, 2002.
Com a mostra de l’aïllament amb què viuen i senten la seva identitat els
catalans nascuts a l’Estat francès, l’autor es veu compel·lit a confiar a un
gos les seves reflexions sobre la realitat política, social i cultural dels país
"dels drets humans"; a través del diàleg entre ambdós, Lluís va confegint un
catàleg de despropòsits històrics a mesura que progressa la idea que
l’Estat-Nació francès és una enganyifa.
Montserrat Rodés: Deleàtur. Pròleg de Sam Abrams. Poa: Barcelona,
2002.
Com el mateix títol sembla indicar (delèatur és el signe d’eliminació
de caràcters o mots en correcció tipogràfica), la poesia de Rodés és el que queda
després d’haver-ne tret tot element sobrer, tot allò que pot distreure el lector,
per fer aflorar, nítida, l’essència del poema. La radicalitat del mot nu:
"Excavar el buit de llum, / extreure’n la nit immensa. / Desfer-se
l’instant. Vertígen".
E. M. Cioran: Cuaderno de Talamanca. Pre-textos: València, 2002.
Dietari del mes que va passar Cioran a Eivissa l’any 66. "Biliós per decret
diví", com escriu amargament, aquests textos no decebran els seus lectors més
fervents: "He viscut massa com a paràsit dels meus actes". |
El Dossier Central : Feliu
Formosa