Catalan Template 39

Rebosteria selecta

Algunes lectures recents
a cura de J. B. i B.

Martha Medeiros: En to d’elogi.
(Selecció, traducció i presentació de Josep Domènech Ponsatí).
Emboscall Editorial. Vic, 2003.

Cent poemes (escrits "amb pintallavis, ja sigui amb odi o amb trempera, o ratllats amb l’ungla al full en blanc"), extrets de l’àmplia obra d’aquesta excepcional poeta brasilera nascuda a Porto Alegre el 1961.

Poesia de la revolta moral, directa, sense concessions; poesia que diu la dificultat de viure, de ser: "quedem així: / tu boig per mi / i jo boja fins a la fi", "totes les dones / són dones de delinqüent" i "allà on pretenc arribar / és un lloc que no es diu pel nom".

___________________

Alberto Manguel: Chez Borges.
Actes Sud. Arles, 2003.
-: Stevenson. Under the palm trees.
Thomas Allen Pub. Toronto, 2003.

Tal com escriví Borges, allò essencial de la realitat només es troba en els llibres. Alberto Manguel, escriptor culte (i de culte), fa real i públic en aquestes dues obres breus el seu amor per dos escriptors amb els quals ha conviscut des de sempre: Borges (al qual li va fer, literalment, de lector, llavors que el poeta va esdevenir cec) i Stevenson (al qual basteix un retrat-homenatge en una novel·la de suspens i crims que transcorre a Samoa, i on no hi manca el dualisme moral stevensonià).

___________________

Víctor Sunyol: Stabat.
Proa. Barcelona, 2003.

Escrit en la més absoluta nuesa de llengua, sense artificis ni recursos poètics de cap mena, amb una llibertat poètica poques vegades mostrada amb tal transparència, aquest llibre de poemes de Víctor Sunyol (Premi Parc Taulí de Sabadell 2002) remet el lector als orígens de la crisi del llenguatge i el trasllada als rodals dels límits tot acarant-lo amb el més radical dels buits: la consciència que el llenguatge és però no serveix.

A partir dels tercets de Giacopone di Todi (l’Stabat Mater, tan conegut) el poeta genera, simultàniament, un text sobre llengua i poesia, el poema pròpiament dit i uns comentaris sobre el text. El conjunt esdevé, doncs, poètica i praxi d’aquesta poètica –la qual cosa confereix a aquest volum un altíssim valor creatiu i esdevé referència de la poesia de la contemporaneïtat.

___________________

Anna Murià: Reflexions de la vellesa.
(Edició a cura de Jordi F. Fernàndez Figueres).
P.A.M. Barcelona, 2003.

Traspassada l’any 2002, després d’una existència intensíssima de noranta-vuit anys, l’escriptora Anna Murià va ser testimoni de primera fila dels fets més destacats del segle vint (tant a Catalunya com a l’exili), compartint vida i afanys amb Agustí Bartra. Aquest llibre recull les reflexions sobre la vida i la mort, sobre l’angoixa de viure i el no-res, sobre l’experiència d’envellir, així com les opinions sobre els més diversos aspectes de la vida col·lectiva. Amb una escriptura clara i precisa, Murià mostra una lucidesa fora del corrent en la defensa dels valors laics, feministes, de progrés i catalanistes.

___________________

Elogio del horizonte. (Conversaciones con Eduardo Chillida).
(Edició a cura de Susana Chillida.)
Destino. Barcelona, 2003.

El volum recull diverses converses mantingudes entre Chillida i onze persones procedents de diversos àmbits culturals, totes elles però relacionades amb l’escultor i la seva obra.

Així, d’una manera amable, el lector pot recórrer el pensament de l’artista en el camp de la filosofia, de la creació artística, de la política, del futur d’Euskadi, de la religió, de la quotidianitat, etc.

Un bon llibre-testimoni, àmpliament il·lustrat.

___________________

Jorge Semprún: Veinte años y un día.
Tusquets. Barcelona, 2003.

La darrera novel·la de Semprún és una superposició de veus, de temps i de personatges que donen lloc a una ficció intel·ligentment bastida, amb el rerefons de la guerra civil, els anys de la repressió. L’escriptor s’allunya així del clixé memorialista dels camps d’extermini nazis i de Federico Sánchez, per assajar nous camins narratius –on es fan evidents, potser d’una manera massa ingènua, les influències del nouveau roman.

___________________

Michel Schneider: Morts imaginaires.
Grasset. Paris, 2003.

"Nous disons la mort pour simplifier, mais il y en a presque autant que de personnes". Aquesta citació de Proust encapçala aquest bell treball literari on es recullen els darrers instants de la vida –l’autor rebutja qualsevol dels sinònim a què ens tenen acostumats per dir-la: traspàs, desaparició, decés i un llarguíssim etcètera.

Barrejant paraules pròpies i manlleus aliens, Schneider reconstrueix els instants darrers de diversos escriptors, de Michel de Montaigne a Truman Capote, passant per Pascal, Kant, Goethe, Stendhal, Flaubert, Benjmin, Zweig o Nabòkov.

Un volum de fascinant lectura.

___________________

Franck Pavloff: Matí fosc. (Breu faula antifeixista).
(Traducció de Sergi Pàmies.)
Edicions 62. Barcelona, 2003.

Què fer quan s’inicia una situació política i social repressiva, anorreadora? Mirar cap a l’altra banda? Fer veure que no t’afecta? Això és el que tracten de fer els dos amics de la faula de Pavloff: just fins que vénen a cercar-los a ells.

En deu pàgines, l’escriptor búlgar reactualitza el conegudíssim poema del pastor Martin Niemüller: "Primer van agafar els comunistes / però jo no vaig dir res, perquè no n’era, de comunista. // Després es van endur els jueus / i jo vaig callar perquè no era pas jueu. // Més tard s’endugueren els obrers compromesos / però jo n’era cap, de sindicalista. // Llavors es fan ficar amb els catòlics / però jo era protestant. // I quan, finalment, em van agafar a mi / ja no quedava ningú per protestar."

© TBR 2003

Aquesta obra no pot ser arxivada ni distribuïda sense el permís explícit de l´autor. Us preguem llegiu les condicions d'utilització