 CICLE DE CINEMA LLETRISTA AL MACBA
GUY DEBORD I EL LLETRISME
CARLES HAC MOR
Ara que va interessant més i més la figura i l'obra de Guy Debord
(1931-1994) -conegut sobretot com a autor de «La societat de l'espectacle» i fundador i
teòric principal de la Internacional Situacionista-, convé recordar els seus orígens
intel.lectuals, els quals ell no renegà mai.
El seu punt de partida, durant els primers anys
cinquanta -com ens recorda Anselm Jappe al seu llibre Guy Debord-, era la superació de
l'art a partir de l'autodestrucció de la poesia moderna, el programa de la qual calia
aplicar a la realitat. Al llarg de tota la vida, Debord romangué fidel a aquesta
intenció.
Els seus models eren Lautréamont i el protodadaista Arthur Cravan. Al Festival de Cinema
de Cannes de 1951 coneix -i s'hi adhereix- un grup de joves que, entre el tumult armat pel
públic, projecta un film sense imatges i amb una banda sonora de poemes onomatopeics i
diversos monòlegs. Eren els lletristes, que actualment també són motiu d'interès
creixent.
El capdavanter dels lletristes, Isidore
Isou, el 1946, a la revista d'un sol número Dictature Lettriste, proposa una renovació
absoluta de les arts i de tota la civilització, reprèn la càrrega iconoclasta de Dadà
i redueix la poesia al seu element bàsic, la lletra: «es tracta d'escriure el no-res».
I com que la lletra també és un element
gràfic, que s'utilitza en el collage, i sonor, emprat en la declamació onomatopeica,
l'abecedari uneix la poesia, l'art i la música, i, per extensió, el cinema,
l'arquitectura i tots els àmbits artístics i socials.
És constatada, pel lletrisme, la mort de la
literatura i de l'art perpretada per Dadà, i les úniques alternatives són la
combinació de lletres i el détournement, o collage d'elements ja existents, sempre
mirant de destruir, així com d'esborrar la divisió entre artista i espectador, entre
escriptor i lector.
A més, el lletrisme ve a ser com la caricatura
anihiladora de totes les avantguardes. Isou escriví sobre ell mateix això: «Des de
Baudelaire, tota la poesia ha anat cap a la creació d'Isou. Cap poeta no ha tingut el
valor, fins Isou, de realitzar pràcticament allò que Baudelaire havia esperat
teòricament. A partir de Baudelaire tots els poetes no han estat sinó etapes per arribar
a Isou».
El juny de 52, Guy Debord, a París, en un cineclub d'avantguarda, enmig d'un gran
escàndol que fa aturar la projecció, estrena un film seu, sense imatges i amb una veu,
al començament, que diu: «El cinema ha mort. No hi pot haver més pel.lícules. Passem
al debat».
Poques setmanes després, Debord i uns pocs
lletristes més, que volen vincular llur praxi a una crítica social d'inspiració
marxista, acusen Isou i els seus seguidors ortodoxos de ser massa positius i massa
artistes, i els titllen de «lletristes de dretes». Al cap de poc, funden la
Internacional Lletrista, precedent de la Internacional Situacionista, creada el 1957.
|
Narrativa