Victor Sunyol: Objects trouvés

SET OBJECTS TROUVÉS, DUES VISIONS, UNA AL·LOCUCIÓ I UNA LECTURA

Víctor Sunyol

I

la pedra s’atura
coàgul
tenebra

[El 6 (o era el 13?) de març de 1999, a les Tombes de l’Avenc. Hi tornava per quarta vegada a fotografiar les restes de l’acció Rerellum feta el novembre dins Llauró, el projecte d’Alícia Casadesús. A l’aresta que separa les dues tombes paral·leles hi havia encara dues fulles escrites: la de l’esquerra duia "la pedra"; la de més a la dreta, "s’atura". Dins de la tomba de sota, encara dues fulles escrites: una, ben plana sota l’aigua duia la inscripció "coàgul"; l’altra, mig amagada per altres fulles, més a l’esquerra, deia: "tenebra".
Estava fet, l’havien fet l’atzar i la natura. Era el poema de tot allò que quedava després de l’acció, el record de l’acció, de tot el que allò va ser, del que s’hi va fer i s’hi va dir.
Buscant altres indicis, remenant les fulles, va aparèixer a l’aresta entre les tombes, una altra fulla escrita, posada de cap per avall de manera que no deixava veure el mot que duia. Era "foscor". Bellesa pura: aquella fulla amb un missatge redundant, sobrer, prescindible, estava ja eliminada per l’atzar i les coses, posada de cap per avall, ocultant la paraula que no calia. Qui és el poeta?]

II

No.
I estimar.

[El 26 de març del 98. En un acte de presentació d’un llibre a una llibreria. Des d’on seia veia un tros d’un llibre al taulell de sota els prestatges, amb un fragment del títol. Amb aquell fragment, vaig deduir (inventar) que el títol era aquest. No recordo quin era de debò; no hi tenia res a veure. Però el que jo hi vaig llegir era un breu poema que em va agradar.]

III

Tu.

I el món, que no s'atura.

[Era el juliol de 1997. Va venir de cop. Anys després sabria de debò el que vol dir.]

IV

Vine,
i comença’m.

[Una deslectura sobtada del poema XII dels Poemes a Nai, de M. Àngel Riera, mentre l’escoltava, tan ben dit, d’en Pep Tossar.]

V

Tu tan quiet,
i aquest corrent viu que et passa

[No en recordo gaire res. Era al cinema. I ho vaig apuntar en una factura que duia a la butxaca. Cap a la primavera del 2001.]

VI

No cal que moris,
N’hi ha prou a ser.

[L’estiu del 2001. Estava absort mirant una paret; tan absort que ja ni la mirava. I em va dir això.]

VII

camí
o llibertat.
qui ens en separa?

—el record de l’aire—

[L’estiu de 2001. Passava ràpid les pàgines de les Estances (L’edició de l’any 30 de La Mirada que em va donar en Toni). No hi és, però vaig trobar-ho allí (el record de l’aire va venir just després, per la persiana tancada.]

19 de març de 1999

Un guàrdia municipal escampa, indiferent, amb la sola de la sabata les serradures que damunt l’asfalt cobreixen la sang del poeta.

[Trobat a les imatges dels noticiaris de televisió. (José Agustín Goytisolo)]

17 de setembre de 1999

Joseba Sarrionaindia parla de Martin Larralde en boca de Ruper Ordorika.

[Era un concert de R. Ordorika el 17 de setembre del 1999. Les veus de l’exili. La llàgrima.]

oh si no sabéssim que no hi ha mots ni per a no saber!

(…i quina era la pregunta?)

com si en saber sabéssim que sense mots tampoc mai no sabríem.

[En Carles Hac Mor i l’Ester Xargay van convocar pel 3 d’abril del 2001 una "festa-recital-orgia-tot s’hi val" per presentar quatre llibres seus de poemes. Unes setmanes abans, em va anar venint afaitant-me, baixant l’escala, al davant de la taula… Després de polida i acabada, va ser això, que vaig llegir allà.]

Orfeo, Eurídice, Hermes.

Era l’estranya mina de les ànimes.
I per aquest únic camí venien ells.

(La tan amada
ja era arrel.)

Suau i sense impaciència.

[Juny del 1999. En el sopar després de la presentació de Creació del poema, de l’Albert Roig, la Montse Vellvehí em parlava d’aquest poema de Rilke. Arribat a casa me’l vaig ben llegir. Això és el que en va ser.]

© Víctor Sunyol

Aquesta obra no pot ser arxivada ni distribuïda sense el permís explícit de l´autor. Us preguem llegiu les condicions d'utilització