Teatre: Assassins de Marco Palladini

ASSASSÍ
de Marco Palladini
traduïda per tx (Meritxell Cucurella-Jorba)

PERSONATGES
ROSAS assassí
R.S. visitador

Llum.

(La cel·la d’un corredor de la mort. Una taula quadrada i dues cadires de fusta. ROSAS en mànigues de camisa i R.S. amb americana i corbata.)

R.S. Bon dia Rosas, sóc...
ROSAS Senyor Rosas... Senyor David Rosas... No ho oblidi mai...

Fosc.
Llum.

ROSAS Li ha de dir...
R.S. Què?
ROSAS ...a aquell porc de director, li ha de dir que la cuina fa cada dia més fàstic.
R.S. Li ho diré. Però això no és l’Hotel Hilton.
ROSAS Tampoc jo sóc la gentalla que freqüenta l’Hotel Hilton.

Fosc.
Llum.

ROSAS Vostè... encara! Què és el seu club de golf, això? O potser juga a tennis...? Ja té el carnet?
R.S. No faig esport. Sóc aquí per vostè.

ROSAS Per mi!
R.S. Per entendre.
ROSAS No ho entenc.
R.S. Vostè s’ha autoinculpat de més de quatre-cents delictes. Voldríem saber si és un mitòman o un monstre.
ROSAS He matat i prou.
R.S. No n’hi ha prou. No en tenim prou. Si algú arriba a matar tantes persones, bé hi deu haver un motiu.
ROSAS Vol un motiu? N’hi puc trobar milers. Collonades.

Fosc.
Llum.

R.S. Instint homicida. L’acusació està convençuda que vostè va néixer amb el gen de l’instint homicida.
ROSAS He demanat sabó líquid i detergent per tenir ben neta la cel·la. Per què no m’ho donen?
R.S. És còmode. Massa còmode. Com creure que en el fons vostè només sigui un dement.
ROSAS Hi tinc tot el dret. Odio estar enmig de la brutícia.
R.S. Té una mica de raó. Algú com vostè no és un tipus extraordinari... És un tipus normal...
ROSAS Miri, si em pogués aconseguir un aspirador... Tinc una mica d’asma.
R.S. ...d’aquells que sempre ho veuen tot gris, negre, lleig, dolent. Pessimistes que es nodreixen del seu propi malestar. I es deixen anar, fins a explotar. Vostè mata per pessimisme.
ROSAS Jo? No, és la vida que és pèssima.

Fosc.
Llum.

R.S. La policia diu que vostè és una mica fanfarró.
ROSAS Imbècils.
R.S. Sí, diguéssim que vostè té aires de grandesa. Els investigadors han identificat fins ara cent tres víctimes. Però com a mínim en sis casos han exclòs que vostè pugui haver comès el delicte. De tota manera, n’hi ha un bon tros per arribar fins a quatre cents. Com s’ho explica?
ROSAS Ja he respost.
R.S. Per què infla les xifres?
ROSAS Inflar, jo?!... Són ells els que no saben comptar o no saben trobar.
R.S. És tan important fer saber que s’és el més gran assassí que hi ha sobre la capa de la terra? És tan important per vostè sentir-se... sentir-se com un déu?
ROSAS No el voldria trasbalsar, però jo... treballo per Déu.

Fosc.
Llum.

R.S. Va cometre el primer delicte als dinou anys. O sigui, en fa vint-i-tres.
ROSAS Un munt de temps.
R.S. Des d’aleshores ha matat amb regularitat? Quan es presentava l’ocasió?
ROSAS Quan es presentava l’ocasió.
R.S. Recorda el primer homicidi?
ROSAS I tant! Com el primer amor, no?
R.S. Com va anar?

ROSAS El cor se’t trenca o se’t torna de pedra. Això és tot.

Fosc.
Llum.

R.S. Família i estudis regulars fins als divuit anys. Després, una activitat sana: transportador. Una vida de carrer. Però cap precedent. Relacions sexuals convencionals. Cap trauma, ni cap torbació psicològica. Res de res.
ROSAS Avui tinc coses a fer. Haig d’exterminar xinxes i unes formigues vermelles que han decidit fer-me companyia.
R.S. Senyor Rosas, vostè és un enigma. Un cas que desmenteix tots els manuals de criminologia.
ROSAS Tinc un sistema infal·lible. Escalfo amb el fornet de gas els racons on s’amaguen. Salten de seguida i les esclafo sense pietat.
R.S. És una cèl·lula normal que qui sap com s’infecta, es torna boja i comença a matar a escala industrial.
ROSAS M’agrada matar els insectes en massa.
R.S. Li agrada matar?
ROSAS Sóc despietat per humanitat... Sí... per un excés d'humanitat.

Fosc.
Llum.

R.S. D’aquí a quatre setmanes s’executarà la sentència de mort contra vostè. Per què no ha demanat la gràcia?
ROSAS S’ha de triar. No és una qüestió d'Estat, sóc sobirà de mi mateix.

R.S. Amb vostè han triat el mètode que fa menys mal: la injecció.
ROSAS Vol saber què passarà? Primer m’injectaran una dosi de cavall de Pentotal i cauré en una mena de son profund. Després m’injectaran un àcid que em paralitzarà immediatament la respiració. Per falta d’oxigen patiré una aturada cardíaca. Però no de seguida. El cor entrarà en fibril·lació i passaran sis o set minuts, fins i tot deu, abans no es bloquegi del tot.
R.S. És impressionant.
ROSAS No, no tant. Sempre menys que els caps dels guillotinats que continuaven parlant. Després de tallar les artèries el cervell pot mantenir-se viu fins i tot dos minuts. Hi ha prou temps com per fer un discurs, saludar la família i engegar a la merda el botxí.
R.S. Però després... sí, vull dir... no hi pensa?
ROSAS Em sembla que vostè és una mena d’escriptor. Li enviaré un telegrama des del més enllà. Potser l’infern és com les Seychelles.
R.S. Sóc un investigador. Estic buscant la veritat sobre vostè.
ROSAS La veritat? La veritat és existir. La resta... són coses que passen.

Fosc.
Llum.

R.S. Aquella noieta...
ROSAS Qui, Kristie?
R.S. Diuen que era la seva amigueta. Per què l’ha fet fora?
ROSAS Teníem un pacte. Lliures junts o junts implicats. Ella el va trair.
R.S. Què va fer?
ROSAS Se’n volia anar a casa seva, a Holanda. No podia ser. Ens havíem arriscat massa.
R.S. Kristie s’ho devia esperar. La carta d’acusació que va enviar a comissaria indica clarament que havia premeditat la vostra fi.
ROSAS Es poden pensar moltes coses. Potser la vaig infravalorar. Setze anys. Passada. Però bon cap, bon cul i mà ferma. Quan va escanyar una parella de vells de noranta anys que amagava una fortuna dins el matalàs, la vaig admirar. Semblava que no hagués fet res més en la seva jove vida.
R.S. Que una adolescent drogada hagi estat la dona fatal del gran killer sembla una broma, una ganyota.
ROSAS Tots tenim un cicle. Abans o després s’acaba. Reconèixer-ho és atroç. No fer-ho és pitjor.

Fosc.
Llum.

ROSAS Una setmana sense venir-me a veure. M’he sentit abandonat. M’estava acostumant a vostè.
R.S. Li vaig dir que estic fent una recerca. He intentat reconstruir el mapa de les seves estades. Tots els llocs on ha deixat cadàvers...

(ROSAS assenteix amb el cap.)

R.S. Però hi ha massa buits, incongruències. Sense la seva ajuda...
ROSAS No m’interessa la meva biografia.

R.S. Segons una hipòtesi meva, fa sis anys, cap a mitjans d’octubre, vostè es trobava a Suïssa, a prop del llac de Zug. Però no tinc cap confirmació.
ROSAS A l’Oktoberfest de Munich no hi faltava mai. I matava sempre.
R.S. La seva confessió és alhora un cúmul de mitges veritats i mitges mentides. No és fàcil manejar-ho.
ROSAS Tot és en va. Però com és que no ho entén?
R.S. Què? Què hauria d’entendre?
ROSAS Que jo sóc el millor amic de l’home.
R.S. El pitjor enemic, voldrà dir.
ROSAS Em buscaven, m’atreien, ho volien. Els homes volen tot allò que els mata.

Fosc.
Llum.

ROSAS Finalment. Estava esperant el moment de posar-lo a prova.
R.S. El meu interès és objectiu...
ROSAS ...i científic, certament. Però després desitja poder-s’hi excitar i gaudir. En solitud. Em busca perquè represento tot el que vostè no té el coratge de fer.
R.S. Això creu?
ROSAS El conec millor que vostè mateix.
R.S. Vostè no sap res de mi.
ROSAS La descoberta la vaig fer gairebé de seguida. Vaig anar en un supermercat nocturn. Estava robant carn envasada i fruita en almívar quan em va agafar un vigilant gras i pelut com un ós. Em va arrossegar cridant fins a una habitació del darrere. Va intentar registrar-me. Amb la veu tremolosa li vaig dir que no em toqués. Em va clavar una bufetada tremenda. Després em va començar a tocar el cul, a refregar-se contra la meva titola. Es va treure el pene trempat, i mentre m'estirava els cabells em va fer ajupir. "Xucla l’espasa", deia esbufegant. A la tercera llepada es va relaxar. Em vaig treure de la bota un ganivet de serra. Disset centímetres de làmina afilada com un bisturí. L’hi vaig clavar sota els collons i li va sortir per la gola. Esquarterat. Se’m va posar tan dura que em vaig haver de masturbar allà mateix. Vaig ejacular sobre aquella massa informe de carn, budells i sang.
R.S. És espantós!
ROSAS De vegades el sexe és el primer i després sorgeix l’impuls. Però normalment primer he de sentir una mica de por, una por lleugera. És el senyal. Una espurna calenta em recorre tot el cos. Com una mena de vertigen sobtat, la superació, el delicte, i després l’impuls sexual.
R.S. Dionís.
ROSAS Els cadàvers, també els que he tallat a trossos, sempre els he violat. És vida en forma de mort. En canvi, els que són com vostè són morts en forma de vius.
R.S. Els detalls són útils, però jo busco sobretot les motivacions.
ROSAS Provi-ho. Provi d’alliberar-se de la patètica idea que matar algú és una cosa especial.

Fosc.
Llum.

ROSAS Té un cigarro?
R.S. No fumo, ho sento.

ROSAS Fumar és una habitud...
R.S. N’hi faré portar. De quina marca?
ROSAS ...com matar.
R.S. És difícil acostumar-se al seu cínic terrorisme.
ROSAS He vist tipus com vostè en situacions de terror. S’escapen de seguida. Després els nens. Però abans, molt abans, s'escapen els xaperos.
R.S. La seva pèrdua de sensibilitat patològica és difícil d'entendre, i de descriure. Hi ha un fons bàrbar, bestial, ancestral.
ROSAS Jo no sóc el vostre passat. Jo sóc el vostre futur.

Fosc.
Llum.

ROSAS El cap de la presó és un tipus dur, dur de debò. Cada nit, per fer-me adormir, m’explica el conte de la Caputxeta Vermella, per repetir-me que ell s’identifica amb els que escanyen el llop.
R.S. Sé que el maltracten, ja m’he queixat a direcció.
ROSAS Tracte regular. Et foten fora del catre a les quatre de la matinada, et regiren la cel·la i et claven quatre crits. El mínim per no perdre el costum.
R.S. Els agents diuen que vostè els provoca.
ROSAS És el cap... que és un fanfarró. Li he dit que no s’acosti gaire. M’excita. No hi puc fer res.
R.S. He descobert que fa més de deu anys, potser amb un altre nom, va ser arrestat i processat per violació i homicidi d’una policia.
ROSAS També deu saber que em van absoldre.

R.S. Per falta de proves. Proves que, en canvi, sí que existien. És estrany que hagués anat així. Si l’haguessin atrapat en aquell moment, haurien interromput la massacre.
ROSAS No és estrany. Durant el procés em vaig dedicar a examinar les cares dels guardes jurats. Estava ben tranquil. Entre ells vaig reconèixer autèntics criminals.

Fosc.
Llum.

R.S. Per què els nens?

ROSAS Per què no?
R.S. Però, per què sí?
ROSAS En moltes ciutats, sap, durant l’època de Carnaval els nens i les nenes van per les cases. Demanen diners, alguna almoina. Van disfressats. Truquen. La gent els obre. Ells disparen i roben.
R.S. Em vol fer creure que els tortura i els mata per punir-los? I qui sap quantes vegades vostè ha matat per robar.
ROSAS Mai. Com a màxim he robat per matar.
R.S. Escolti’m, recorda...
ROSAS Disculpi’m, però avui tinc coses a fer.
R.S. Me n’he d’anar?
ROSAS Tinc coses a fer, ja li he dit. Correspondència. Estic rebent una pila de cartes de dones que m’estimen. Amb bogeria. Un bon tema per a vostè, no?

Fosc.
Llum.

R.S. Finalment he verificat que va estar dues vegades a Suïssa...
ROSAS A Torranova... em sembla, o Gioia Tauro, més o menys per aquella zona. Hi hauria d’anar.
R.S. On?
ROSAS Itàlia. Calàbria. Allà hauria d’anar a fer les seves recerques. A trobar els talladors de caps. Gent que fa servir amb perícia destrals i ganivets de carnisseria. I després es diverteixen. Agafen els caps decapitats i juguen a futbol.
R.S. No m’ho crec.
ROSAS Això i més. O els pengen d’una paret i fan punteria. Gent amb un parell de collons. Hi podria anar. Allí vaig conèixer un vell estrangulador, el més ràpid i hàbil, que em va explicar la seva tècnica i em repetia: la mort m’ha fet companyia tota la vida, quan em moriré la trobaré molt a faltar.
R.S. Subdesenvolupament. Escòria mediterrània.
ROSAS Certament. Gent que quan truca els familiars del raptat amb una mà agafen el mòbil i amb l’altra li tallen l’orella.
R.S. Així és la màfia. Tribalisme criminal!
ROSAS Però omplen de diners els bancs suïssos. Els diners netegen els escàndols d'aquestes màquines assassines que són els homes.
R.S. Ningú no vol remoure res.
ROSAS I tant! És per això que us faig por. Perquè, en el fons, sóc pur. No tinc cap coartada, ni cobertura, ni justificacions pràctiques. Li faig molta por.
R.S. Mentida! No tinc cap por de vostè.
ROSAS Doncs la propera vegada que ens veiem demani que em treguin les manilles.

Fosc.
Llum.

ROSAS Avui no és el meu dia. Ahir al vespre volia veure la boxa i es va espatllar la tele. I aquell bastard de guarda no em va donar ni una moneda per treure el cargol.
R.S. Calli i parli’m de Pierre.
ROSAS Pierre? Qui?
R.S. Pierre Falko. Era un amic seu, no? Amant, per ser exactes.
ROSAS Va durar poc. No era gaire intel·ligent. I no m’agradaven els seus llavis. Massa rectes.
R.S. Però fa quinze anys formàveu una societat per delinquir.
ROSAS Li repeteixo que va durar poc. Sis mesos o menys. Intensos, no ho nego. Pierre va obrir el meu horitzó.
R.S. Què vol dir?
ROSAS Era un caníbal.
R.S. Ho va saber de seguida?
ROSAS No. Ho vaig descobrir a Espanya. Ens vam passar la nit violant una llevadora de toros de Sevilla. Més grassa que bonica. Per matar-la recordo que vam haver de clavar-li setze ganivetades. Després Pierre va començar a tallar-li els pits i les cuixes. "Veuràs quins filets", em va dir tot content. Els va fer a la brasa amb una mena de graella i hi va posar quetxup per sobre.
R.S. Va ser la primera vegada.
ROSAS No, jo no en vaig menjar.
R.S. Com és? Li va fer fàstic?
ROSAS No m’agrada el quetxup. Però després em va agradar. Vaig aprendre a descarnar i a desossar amb molta facilitat. Pierre deia que hi tenia vocació. A casa seva sempre hi havia el congelador ple. Filets. Cors. Espatlles. També cranis rosegats.
R.S. Aleshores vostè era un caníbal perquè estava amb Pierre.
ROSAS No. Amb ell la sintonia es va acabar. Jo he continuat.
R.S. I de Pierre què se’n sap?
ROSAS Me’l vaig menjar.

Fosc.
Llum.

ROSAS Sí, és cert, també em vaig relacionar amb un capellà. Però no hi havia cap contacte físic entre nosaltres. Hi havia una mena d’acord, una complicitat.
R.S. Això és interessant. La implicació religiosa, vull dir.
ROSAS Em sembla que era ateu, des que algú li va dir que si Déu ho era tot també podia ser una negra.
R.S. Què hi té a veure?
ROSAS Estava obsessionat amb les putes negres. No sé perquè. Sigui com sigui, volia que les exterminés.
R.S. I vostès l’obeïa?
ROSAS Gairebé durant tot un any em va mantenir. Jo portava les negres en una habitacioneta de la seva parròquia, i normalment les estrangulava durant una sodomització. Ell estava darrere una paret mitgera i espiava. Amb el rosari a les mans i una marededéu al cap, pregava i insultava totes les rameres del món. Mentrestant s’excitava com un gos i es corria sense tocar-se, espontàniament.
R.S. Assassí ritual. Això ja comença a tenir sentit.
ROSAS No ho sé. Jo hi participava poc. Era ell que gaudia sofrint i sofria gaudint. Després estava fatal.

R.S. S’autopunia, és evident.
ROSAS Sí, alguna cosa així. Em sembla que es feia llagues amb una vara elàstica plena d’agulles. Però m’agradava. "Tu comences matant", em deia, "i després sense repugnància passes a blasfemar i a ficar-te els dits al nas".

Fosc.
Llum.

ROSAS Esperar...
R.S. Ha rebut la caixa de Pilsner i el cartró de Pall Mall?
ROSAS Sí, gràcies... Esperar. I m'haig d’anul·lar en l’espera. Una condició buida. Zen pur. Esperar. Tot just la rata treu el cap, l'atrapes amb un parell de dits. La fas sortir. Estrenys. Li lligues un cordill ben estret al coll, l’emprenyes estirant-li lentament la cua i observes les seves convulsions. Els espasmes de la rata duren molt, fins i tot dotze minuts.
R.S. Aquesta voluntat de tortura sàdica envers qualsevol cosa que respiri veig que no l’abandona mai, ni tan sols a la cel·la.
ROSAS És l’agonia. És la meva agonia. Cap pietat per nosaltres mateixos. Estem perduts quan acceptem la idea de la pèrdua. Jo vaig més enllà.
R.S. Vostè està obsessionat pensant en la catàstrofe. Obsessionat fins al punt que vol ficar-s'hi dins, trobar-s'hi cara a cara, respirar la seva olor, seguir-la fins al límit impossible.
ROSAS Sap una cosa? Vostè em fa pensar.
R.S. Què vol dir?

ROSAS Cada dia dins un penitenciari a parlar amb un massacrador. Com s'entén? Que no té una dona o una xicota que l’esperi a casa?
R.S. Visc amb la meva mare, senyor Rosas.
ROSAS Bona tria.
R.S. Tenia xicota.
ROSAS I ara ja no en té. Ja passa, ja. Però intueixo que vostè encara n’està enamorat.
R.S. Ens havíem de casar. Era una col·lega de feina, ens ajudàvem. Era molt entusiasta i generosa i li agradava molt fer esport. Donava calor i seguretat a la meva vida.
ROSAS Entenc el trauma. És com quan, fa uns anys, vaig veure caure Tyson l’imbatible davant Buster Douglas. Em vaig dir: desapareixen les últimes certeses.

Fosc.
Llum.

ROSAS Qui és que va dir aquell vers que fa... "els únics herois bons són els morts"?
R.S. No ho sé.
ROSAS D’aquí a una setmana m’arribarà l’apoteosi.
R.S. Pot ser. Li ho faré saber.
ROSAS Ja sóc un heroi, sap? M’escriuen fins i tot els nens. M’inciten perquè m’escapi. Em demanen consells. Un nen de vuit anys vol treure els budells a son pare i a sa mare i vol saber si ha de fer servir un ganivet de doble fulla o és millor un ganivet estropellat, que talla i esgarrapa. Un altre de nou anys vol treure el cervell d’una companya de classe, i em demana quan ha de pesar el martell per aconseguir-ho amb un màxim de dos cops.

R.S. Després del títol d’assassí del segle li donaran la corona d’emperador del mal. Mite incontestable de televisions, diaris i dibuixos animats. Fins i tot en faran una pel·lícula d'èxit planetari. Malauradament, no li podran donar els drets.
ROSAS Per què és tan àcid?
R.S. Perdoni. Tinc les meves idees. Poc professional, ho sé. De tota manera, li ho he dir: no soporto que un maníac s'autoexalti.
ROSAS Si li digués que el seu paradís és buit o, pitjor, ple de merda?
R.S. Tranquil, ja no em faig il·lusions.
ROSAS Intenti cedir, cedir del tot. La destrucció no li farà més fàstic.

Fosc.
Llum.

ROSAS Vostè és com aquells que menysprea?
R.S. Què?
ROSAS Vostè també pateix la potent fascinació del monstre i per exorcitzar-lo escriu un llibre. Farà cèntims gràcies a mi i es comprarà una casa nova. L'haurà d'anomenar Villa Rosas. Ho exigeixo.
R.S. El meu serà un llibre científic. No vull explotar el fetitxisme de la multitud.
ROSAS Vostè és un voyeur tarat. Escriurà el seu llibrot com si es volgués venjar de mi.
R.S. Suïssa. Llac de Zug. Fa sis anys. Dotze d'octubre. Vostè era allí.

ROSAS He estat a tants llocs! No me'n recordo. Què coi és aquesta història?
R.S. Ara l'hi explico. Si fa no fa, les dues de la tarda. Vostè condueix un cotxe de lloguer, un Peugeot, i troba una dona jove, d'uns trenta anys. És molt guapa, rossa, ulls d'avellana, llargues cames enfilades en unes botes. La dona torna d'una excursió. Està una mica cansada. Fa autoestop. Vostè la fa pujar. Va per un camí de carro, arriba en un lloc amagat. Intenta violarla. La dona resisteix. Baixa del cotxe, però algú l'atura. Hi ha una lluita. Algú l'estova salvatgement. Perd un collaret i taca de sang la bardissa dels voltants. Vostè ja treballa amb el ganivet. Mentre la dona s’està morint, vostè s'hi acarnissa amb una violació anal. Ho acaba amb dos trets d'Smith&Wesson calibre 38. Arriba en cotxe fins a la riba del llac cap al capvespre. Talla a trossos el cadàver. Crema les restes i ho llença al llac. Unes setmanes després suren a la superfície a l'altra banda de l’estany. Però l'assassí ja és lluny.
ROSAS Una història com qualsevol altra. Com és que en té tants detalls?
R.S. Marika Enna era la meva nòvia.

Fosc.
Llum.

R.S. He demanat estar entre els testimonis de la seva execució.
ROSAS No hi pensi.
R.S. Vull ser-hi quan vostè deixi de respirar.
ROSAS Té por que reneixi?
R.S. No sóc capaç d'oblidar.

ROSAS I aquell llibre seu?
R.S. Farà justícia al seu nihilisme obsessiu, no pateixi. La seva confessió, però, no l'entenc. Confessar, per què? Megalomania? Exhibicionisme? Per què?
ROSAS Per fer que vomiti gent com vostè. No és difícil. Tots teniu l'estómac dèbil. Vostè, a més, no té collons. I per venir a conèixer algú com jo s'han de tenir un parell de collons.
R.S. D'aquí a quaranta-vuit hores també s'acabarà la seva fatxenderia.
ROSAS En aquest moment sap qui em recorda? Tots aquells joves tan forts... que ara són morts.

Fosc.
Llum.

R.S. La veritat! Abans del final, digui la veritat! Per què no vol parlar? Per què tot això?
ROSAS Jo m'hi cago amb els tipus com vostè. Què vol saber? Vol saber què va passar amb aquell petit infame indi que em volia denunciar? Li vaig tallar la cigala i els collons i l'hi ho vaig ficar tot a la boca, després li vaig treure un ull i amb la titola li vaig entaforar per l'anus. Vol saber què va passar amb aquell menor mariconet de Marsella? El vaig empalar i torturar tot un dia amb unes estenalles roentes, pixant sobre les ferides i enganxant-li a sobre, per les puntes, les fotos dels seus amants que tenia a la cartera. Vol saber què va passar amb aquella estudiant parisenca? La vaig lligar, li vaig treure la pell de viu en viu, la vaig cobrir de formatge picant i la van devorar rates de claveguera de la mida d'un conill. I amb aquella espanyola que em cantava el "Bésame mucho"? Li vaig arrencar la llengua i li vaig clavar una ampolla de sulfat al cul, i mentre cridava sense veu amb un matxet li vaig esclafar el crani com si fos una closca de coco. Vol detalls de les vint-i-nou tècniques que vaig fer servir per esmicolar i esbudellar una russa grassa que estava prenyada? Després vaig treure el fetus, el vaig llançar enlaire i el vaig foradar a cops de 7 i 65, gairebé tots al centre. I aquell policia anglès a qui vaig entaforar un cartutx de dinamita a la boca per veure com petava en mil bocinets aquell fotut caparró quadrat. Vol saber què va passar amb aquells bessons polonesos que van intentar llançar-me un bidó? Els vaig perforar i els vaig trinxar a cops de Black&Deker, fins que van quedar reduïts a un estofadet de carn crua, realment suculent. Vol saber què va passar amb aquella pobre família italiana que vaig segrestar durant un cap de setmana en un xalet de la costa de Ligúria? L'home el vaig encadenar i el vaig descarnar amb una flama oxhídrica; sota la seva mirada vaig violar la dona de totes les maneres imaginables, mentre li escapçava els ossos a cops de ferro; el fill de set anys el vaig matar amb una pistola disparaclaus mentre l'enculava; la nena de tres anys la vaig ofegar fent-li empassar els meus excrements i els de son pare, que va morir mentre li cabronitzava els testicles; la mare la vaig enterrar viva al jardí, després m'hi vaig asseure a sobre per admirar el paisatge marí. Vol saber què va passar amb aquell capellà americà? Aquell pederasta que vaig crucificar despullat sota el sant tabernacle d'una església de poble? Vaig reunir tots els indigents i borratxos del poble i hi vam jugar a dards tota la nit. Vol saber què va passar aquella nit a Grècia, quan vaig robar un Toyota i vaig esclafar sobre l'asfalt una desena de merdes humanes? Uns quants eren vianants acollonits que vaig perseguir fins a les aceres i la resta eren motoristes que aixafava a les cruïlles. El gran final va ser amb tres agents de carretera que em van ferir de biaix. Sobre ells hi vaig passar un tou de vegades amb la porta oberta per sentir ben bé com els cruixien els cranis sota les rodes. I aquell negre del Senegal que em va fer unes mamades impressionants i em va donar pel cul com un déu durant quatre setmanes? Jo li deia "et robaré el cor", i ell reia i reia fins aquell matí que el vaig lligar amb cintes de cuir, li vaig obrir el pit amb un punyal de submarinisme, li vaig arrencar el cor i me'l vaig menjar mentre agonitzava. I aquella senyora belga, rica i molt puta, que em va llogar perquè li fes de conductor? La vaig fuetejar durant hores i hores, fins que se'm van cansar les mans; li vaig tallar aquelles mamelles de putot i després la vaig penjar nua en una finestra, cap per avall, i li ruixava la figa amb àcil sulfúric; ella cridava com una lloba, i m'implorava que la matés; jo res, mamava les mamelles i ruixava beatament; però va resistir poc, el cor li va explotar després d'un quart d'hora. Vol saber què va passar amb aquell turista japonès que es ficava on no li demanaven? Li vaig empotrar la Nikon al crani, i amb la serra elèctrica li vaig tallar braços i cames i la resta la vaig oferir de dinar a una muda afamada que tenia una pila de gossos vagabunds. Vol saber què va passar amb aquell grupet de vint escolars romanesos que van quedar tancats en una cova plena de serps, aranyes verinoses i escorpins? Els vaig aterrir amb el llançaflames i amb descàrregues elèctriques, després els vaig incitar a jugar al zombi antropòfag, perquè es devoressin els uns als altres; alguns els vaig rematar amb el recurs, realment hilarant, del ratotí. Sap com va? T'entra pel cul i a poc a poquet va pujant per dins, se't menja les visceres i, pobre bèstia, també mor ofegat. Els altres van morir amb el joc de la destral, als que van sobreviure els vaig xuclar la sang fins a l'última gota. Vol saber... Prò què cony fot aquest cap de colló? S'ha desmaiat.

Fosc.
Llum.
(R.S. va sense camisa i està emmanillat. ROSAS porta jaqueta i corbata.)

ROSAS Jo no l'odio pas, al contrari. Però, veu, ara desitjo eliminar-lo.
R.S. Vostè ha nascut per delinquir.
ROSAS Quan m'acosto a algú, jove o vell, guapo o lleig, simpàtic o antipàtic... és sempre igual. Sento un lleuger tremolor i tinc un únic desig: matar-lo.
R.S. Aquesta és la veritat. Cada espurna d'energia seva té un únic objectiu: el crim.
ROSAS Sóc innocent.
R.S. No se'n sortirà, Rosas. Sigui com sigui, no se'n sortirà.
ROSAS Vostè ho ha dit. Nascut per delinquir. El programa genètic universal ha establert que jo sigui un homicida total. No faig altra cosa que complir la tasca assignada. No sóc culpable de res.
R.S. Per sobre de nosaltres hi ha alguna cosa que ens il·lumina, Rosas. Una cosa que vostè ni tan sols sospita que existeixi: la consciència moral.
ROSAS I tant! La consciència moral. I tant que sí! Quanta llum allà dalt! Com si fos el Paradís! Es malgasta la llum, allà dalt. I aquí baix estem en la foscor.

Fosc.
Llum.

ROSAS La història de la seva nòvia, sap, no va anar com vostè s'imagina.
R.S. S'ho pot estalviar.
ROSAS La seva nòvia em va seduir i em va arrossegar a fer l'amor. Dues vegades. Després...
R.S. Estalviï'm l'última fastigosa mentida!
ROSAS No buscava la veritat? Aquí la té.
R.S. Tinc ganes de fotre-li una mà a la boca i arrencar-li tota la merda que té dins.
ROSAS Quan arribarà al lloc de la veritat, s'adonarà que és un lloc horrorós, fred i buit. Llavors... llavors s'adonarà que vostè és exactement com jo.

(ROSAS s'allunya.)

R.S. No s'acosti. Rosas! No s'acosti! NO S'ACOSTI!

Fosc.

ROSAS (Parla des de la foscor.) Sí, heu executat un altre en comptes de jo, però no hi ha cap error. Era un d'aquells tipus que o els mates o et maten. La resta, com vosaltres. I jo sóc encara entre vosaltres, ben content. Sí, el món és un lloc bellíssim. Els homes? Els homes encara han de néixer.

Flaix de llum.

(ROSAS i R.S. vestits iguals, l'un al costat de l'altre.)

Fosc final.

© Marco Palladini

(Aquest text no es pot representar i/o reproduir, ni parcialment ni totalment, sense el consentiment de la traductora (escritalcos@hotmail.com) i/o de l’autor.)

La traducció d’aquesta obra teatral ha comptat amb una subvenció de la Institució de les Lletres Catalanes l’any 2005.

Publicada originalment en italià a Sellerio editore (Palerm, 1999) i en versió traduïda al català i en línia a www.barcelonareview.com (Barcelona, 2005)
per celebrar el número cinquanta de la revista (enhorabona!).