Passeig
Per a Dolors Udina
Si sou allà on sou, o al lloc on vau ser,
mireu la consciència i els arbres
que ara es despullen dels colors.
Els vells diaris esgrogueïts ja no porten
cap notícia de nosaltres, o de l'home gras
–i feliç– que potser seràs. La intel·ligència
¿ens fa més sols? ¿Ens fa més sols
saber? Passegem sota el magraner
i per les escales de totxana desgastada
cap als horts vells d'aquesta vila.
Allò que va ser només ho és en mi
i el món no existeix, ni ha existit.
Francesc Parcerisas
setembre 2005
Nòmades del capvespre
la fondària del mar als ulls.
una llum daurada
encamina l’esperit
cap a altres espais secrets.
les passes no faran soroll
en el poble perdut del record.
obrim els abismes del temps:
cada gra de sorra hi té nom,
i s'esmuny en les esquerdes de l'oblit.
sota el pes del dia
trontolla la saviesa nova.
nòmades del capvespre:
no ens espera cap casa
a les portes de l'ombra.
els fons marins crivellats d'estrelles
encenen i apaguen les visions,
murmuren possibles certeses.
lluny encara és el dir:
potser l'evasió de la nit,
si aboca llum
entre les vores del dia.
Yael Langella
Haikú
Oneig de versos
sobre la mar del viure.
Vaixell del temps.
Josep M. Sala-Valldaura
Juan Ramón Jiménez
Ningú no el llegeix,
em dius amb veu baixa.
I’m Nobody, doncs!
Jaume Bosquet
Robert Creeley es pensa
A la Dolors
pensa ment
en aquell ull que fou motiu
per no gaver de plorar mai
i que tot ho veia
pensa ment
què és la ficció sinó experimentar
estratègies d’escriptura
paraules com fòssils vivents
pensa ment
de quina manera algú pot
inventar-se un Büchenwald
a la casa veïna de la teva
pensa ment
que la forma mai és més que
una extensió del contingut
Olson Zukowsky Black Mountain
pensa ment
en la teva petita Leslie
la memòria afonant-se
sota tones i tones de terra
sí –o no? –
no m’ha faltat companyia
pensa ment
Antoni Clapés
Safisme
A Jordi Flaquer
Conta’m, Musa, si ho recordes,
el turmell que relluïa
pels replecs del seu vestit
quan passava entre les noies
i em creixia [...]
[...]
i vam jeure sota l’arbre.
M’acostava, a cau d’orella,
a cantar-li les paraules.
Si la pell li relluïa,
[...]
que és finíssima l’amiga
–la paraula em surt a mitges.
I era Cipris qui cantava
en el so de les besades.
[...]
[...] el pit de marbre.
Conta’m, Musa, aquell delit.
Laia Noguera
HISTÒRIES D’EN PAU I EN POU
En Pau li diu a en Pou: "No te’n vagis mai d’un lloc on estiguis bé, si no
és per un imponderable."
Diu en Pou: "El temps passa cada vegada més de pressa." Respon en Pau:
"Això és perquè mires el passat amb recança i el futur amb temor;
concentra’t a viure el present i observaràs que el temps segueix el seu ritme
natural."
En Pou, que a les estones lliures escriu poesia i és conscient de la qüestionable
qualitat de les seves creacions, es justifica dient que al panteó poètic hi ha
d’haver figures de primera, de segona, de tercera, de quarta, de cinquena i fins i
tot de sisena fila, de la mateixa manera que en una cursa atlètica hi ha d’haver els
qui queden primers, segons i tercers, però també els qui queden vuitens, desens o
vintens. És més, està convençut que, sense aquests darrers, el mèrit dels primers
minvaria molt.
Diu en Pou a en Pau: "Tu deus ser d’aquells il·lusos que defensen que
l’art ha de ser intuïtiu, sense intervenció de la intel·ligència racional."
Contesta en Pau: "Jo, del que estic convençut, és que l’art ha de tendir a ser
l’expressió de totes les capacitats perceptives de l’home, des de les que
provenen de manera immediata dels sentits fins a les que són resultat de la més
sofisticada elaboració cultural de la tradició comuna, passant evidentment per la
intuïció i la intel·ligència."
Rumia en Pau: "De què serveix que un llibre tingui `diverses lectures´, com se sol
dir, si no es poden percebre totes alhora? Quan una paraula, una frase, un passatge poden
llegir-se al mateix temps en dos sentits diferents –difícilment en tres–, això
eixampla certament la percepció i per tant fa que augmenti el plaer estètic. Però si
les diferents lectures, amb les seves corresponents interpretacions, són com capes
superposades, que s’amaguen les unes a les altres, i per captar-les cal desmuntar el
text, com si fos una construcció mecànica, aleshores es perd la possibilitat
d’aquella percepció immediata enriquida que fa augmentar el plaer, i per tant, o bé
el lector hi passa pel damunt com si fos un text de lectura única, o s’hi entreté
en un joc mental que sens dubte també pot provocar plaer, però que ja té molt poc a
veure amb la percepció estètica."
Ramon Farrés
Un poema de Nelly Sachs, d’Èxode i Metamorfosi
El sonàmbul
oronejant entorn la seva estrella
fregat per la blanca ploma del matí
es desperta –
la taca de sang el fa recordar –
deixa la lluna
que caigui de terror –
la badia de les naus es trenca
damunt la negra àgata de la nit
maculada de somni –
Damunt aquesta terra, cap blancor pura –
Traducció: Tomàs Aymamí
Un poema de Sandro Penna
La vita... è ricordarsi di un risveglio
triste in un treno all’alba: aver veduto
fuori la luce incerta: aver sentito
nel corpo rotto la malinconia
vergine e aspra dell’aria pungente.
Ma ricordarsi la liberazione
improvvisa è più dolce: a me vicino
un marinaio giovane: l’azzurro
e il bianco della sua divisa, e fuori
un mare tutto fresco di colore.
La vida... és recordar-se d’un despertar
trist en un tren a l’alba: haver vist
fora la llum incerta: haver sentit
al cos romput la malenconia
verge i aspra de l’aire punyent.
Recordar, en canvi, l’alliberació
imprevista és més dolç: a prop meu
un jove mariner: l’atzur
i el blanc de l’uniforme, i a fora
una mar tota fresca de color.
Versió de Josep Maria Ripoll
Gabriel Vinyals
Cristina Losantos
L’HORT DE LES OLIVERES
¿On mirar que no sigui lloc?
¿On l’On configurat per l’excés de la ment?,
¿aquest excés que fa lloc a l’enlloc,
que dóna vida al pensament
d’una altra vida sense cos?
Això l’anhel:
aquesta voluntat sense repòs
d’habitar amb la Paraula més enllà del vel
d’un inconsútil silenci absolut
–d’un silenci infinit, de molt abans del so,
que fa que fins el Verb fet carn se senti desvalgut–.
Enmig de res, inexpressable Jo.
Carles Camps Mundó
Narrativa