|
índex | índice | Ponç Puigdevall | Douglas Coupland |
Antoni Clapés | Eduard Escofet | David Prill | Elissa Wald | Peter Noel | Critica | Crítiques Breus (en anglès) | Números anteriors | Enllaços
(Links) |
|
 |
|
 |
Visions per Miranda "Z"  |
| El pacient
tanca els ulls, obre la boca i vincla el cos enrere perquè sent que s'acosta imparable el
gran monient, ara que la infermera, plegada sobre d'ell, li xucla amb tanta decisió la
polla i li remena els ous amb una mà.Amb l'altra mà, la infermera prem
contra el seu cul el doctor que, agenollat rere d'ella, amb prou femes pot mantenir els
ulls oberts: li està donant pel sac i el forat tan estret, els moviments deis malucs de
la dona i el que veu allí davant l'han portat al límit. Que ara traspassa.-Me voy, me voy... -diu el doctor.-Sí, sí... -diu el pacient.-Mgaffjaduuuulf -fa la infermera.I els dos homes exploten. El pacient a
la cara d'ella, que s'ha tret la polla de la boca a l'últim segon i deixa que el plaer de
l'home li ompli de llet el rostre, els cabelís i la còfia. 1 el doctor, amb un raig
generós, a l'esquena, immediatament després de treure-la del forat.Tx-tcc!El Joan Salcedo, assegut al sofà, ha
apagat el vídeo pomo i ara mira la Verònica, que acaba d'entrar a la sala vestida amb
unes calces minúscules, uns sostenidors ajustats, mitges de reixeta, lligues de puntes i
sabates de taló. Tot tan blanc que és com un crit sobre la pell morena, canyella, cubana
de la dona.-Hoy vamos a pasárnoslo muy bien, mi
amor -li diu ella, fa un parelí de passes endavant, s'atura un moment perquè l'home la
pugui admirar de cos sencer es passa les mans pels pits i la llengua pels llavis, aixeca
una cama i molt suaument col.loca el peu sobre l'espatlla del Joan.El moviment presenta, ampliat davant del
Joan Salcedo, l'entrecuix de la dona, molt ben marcat pel triangle cenyit de les calces.
L'home, al propi entrecuix, sota els pantalons, nota el seu membre tan dur tan gros, tan
ferm que de seguida sap que avui serà un dimecres inoblidable.-Huele, mi amor -li diu ella.El Joan sent com l'olor de fusta, de
mercat de peix i d'herba fresca li puja pel nas i li omple el cervell, cridant-lo, peró
ell es reté: no vol accedir-hi, no, encara no: prefereix allargar la situació i estirar
tant com pugui el que tots dos saben que serà el seu darrer encontre.Ja n'han parlat: fa sis anys que
mantenen una relació que, encara que tingui un vessant comercial indefugible-50.000 peles que paga el Joan cada
dimecres-, els està lligant excessivament l'un a l'altre.El Joan creu que es comencen a entendre
massa, a passar-s'ho massa bé i té por de fer una bogeria, que un dia no pugui més i a
mitja reunió de feina deixi anar que el que realment li agrada és fer-s'ho amb la
cubana, que es passa la setmana esperant el dimecres, que la vida sense ella no té cap
sentit. O sigui que, tot i les protestes de la Verònica, han decidit deixar-ho després
de fer aquest últim polvo aquest últim dimecres d'abril.-No vas a olvidarlo en tu vida, mi amor
-Ii ha promès ella quan li ha obert la porta del pis ara fa una estona.La Verònica continua fent ballar el seu
entrecuix a tocar de boca, de llavis, de nas del Joan que, seguint-ii el joc, s'hi manté
a una distáncia mínima mentre u acaricia les cuixes, li masega les natges i puja amb les
mans pels costats de la dona fins arribar als pits que, amb un movi-ment hàbil, allibera
de la cuirassa de setí blanc.Les dues sines, pesants, càlides i
suaus li omplen els palmells. El Joan les remena, les prem, les aixafa i sap que ella
tanca els ulls i espera que li agafi els mugrons amb dos dits i els hi pessigui. Ell fa
per fer-ho, nota la tensió de la noia intuint el gest precís però, al darrer instant,
el pessic es converteix en una carícia que de seguida es desfà perquè les mans ja pugen
cap al rostre de la dona.Amb una mà el Joan li acaricia la cara,
marcant-li el nas, les celles, el front, i ara estirant-li els cabells enrere, mentre li
introdueix a la boca un dit de l'altra mà, que la Verònica mossega amb força a penes
continguda, frusrada pel pessic que no ha arribat.La dona xucla, empassa i mossega el dit,
que ara són dos i ara tres, que el Joan li mou per la boca com si es tractés de la seva
verga i que ella li xucla amb la mateixa passió que si ho fos.Una taca petita comença a enfosquir el
triangle blanc de les calces, cap on ja baixa la mà del Joan.La mà juga per sobre el setí,
acariciant l'entrecuix amb el palmell fins que un dels dits separa una mica la roba, passa
al darrere, s'obre camí entre els rínxols, troba l'escletxa humida, hi entra un instant,
la recorre d'una punta a l'altra, en surt de seguida i, moll, se'n va cap al forat del
cul, que comença a envoltar amb una carícia delicada, suau, per anar-ne humitejant i
franquejant l'accés.El Joan sap que la Verònica té ara
tota la seva sensibilitat concentrada en aquell dit que gira i gira i que encara que el
conyet cridi i també vulgui que l'acariciïn, l'entrin, el follin, tot el seu cor està
uns centímetres més enrere seguint aquella promesa que envolta delicada- ment el forat
estret. Es per aixó que el Joan, ara sí, ara agafa un mugró amb dos dits i el pessiga
amb forca. Ella, presa per sorpresa, arronsa les espatlles í fa un gemec, moment que
aprofita l'home per fer una petita pressió introduir al cul la punta del dit. El capciró
hi està apretat, comprimit, peró el Joan no atura el moviment rotatori i, lentament, el
culet es va obrint i ell pot clavar-hi el dit fins al fons.-Mi amor -diu ella, mentre ell ja
introdueix un segon dit dins de la noia, que l'accepta i el rebutja al mateix temps. està
molt calenta la Verònica i està molt calent el Joan.Ara el Joan és ajagut al sofà, panxa
enlaire, i la noia és mig asseguda a la seva cara, ja sense calces, el cul fosc,
esplèndid, formosament emmarcat entre les mitges, les lligues i el cinturó que les
aguanta.El Joan li té agafades les natges amb
les mans i amb la llengua estirada entra i surt ara de la vagina, ara del cul.Ella, que li acaba d'obrir la bragueta,
Ii allibera la polla, l'agafa amb les dues mans i, amb molta parsimònia, se la fica a la
boca."Com si combregués", pensa el
Joan, que deixa de concentrar-se en els forats de la noia i tira el cap enrere: ningú no
li ha menjada mai com la Verònica, que ara és a punt de fer-li allò que la dona del
Joan ni s'imagina que sigui possible: ficar-se-la tota a la boca, fins a l'arrel.El Joan nota com la punta de la fava
topa amb el fons de la gola i sembla que no podrà continuar avançant però, amb un
moviment glòtic sobtat de la dona, el prepuci supera la barrera i entra fins al fons.
Tota ella és dins la Verònica. Es moriria, el Joan.Al cap d'una estona, la dona, sense
treure's la verga de la boca, passa una cama per sobre l'home, fa mitja volta i s'agenolla
al seu costat. Des d'allí aixeca els ulls i el mira, esclava i ama alhora, servidora i
senyora.El Joan mira la Verònica i nota al cor
tot el mal que li farà deixar-la, no veure-la mai més, no trobar ningú que li ho faci
com li ho fa ella, que ara s'ha tret el Joan de la boca, l'ha ajudat a aixecar-se i l'ha
portat, agafat del membre, com un gosset, com un nen petit, fins al llit.El Joan s'hi estira i la Verònica li fa
separar les cames per poder llepar-li els ous i, de tant en tant, baixar-li la llengua
fins al cul. Al Joan això el torna boig: una mena de pessigolleig li irradia des de
l'anus, li baixa i puja per les cames, li salta al pit, li treu espumes de les puntes dels
dits que s'arrapen als llençols, li fa tancar els ulls. I quan els obre, la Verònica
està eixarrancada a damunt seu: el parrús tan negre, l'escletxa rosa que ella obre amb
els dits, les mitges blanques...-Te voy a mear -li diu. Txc-tt!El Miquel Rovira ha aturat el vídeo.És tard al vespre i el Miquel i la seva
secretària, l'Eugènia, s'han quedat al despatx a veure la cinta que aquesta mateixa
tarda ha arribat a la seu del partit.La cinta els ha costat deu milions de
pessetes, pocs diners si es té en compte que només amb unes quantes còpies ben
distribuides aconseguiran que el Joan Salcedo renunciï a presentar-se a les eleccions. I
sense el Salcedo, ningú en el partit no dubta que les eleccions les guanyaran ells, amb
el Miquel de cap de llista."Finalment, seré president",
pensa el Miquel Rovira, que ha aturat el vídeo perquè li fa tall veure com es pixen
sobre el seu rival. No per ell si no per l'Eugènia. A ell aquell espectacle fins i tot el
posa calent i, un cop hagin decidit a qui n'han de fer arribar una còpia i l'Eugènia se
n'hagi anat, se'l tornarà a mirar.És estrany el que li ha passat aquesta
tarda, al Miquel, quan li ha arribat la cinta i l'ha mirada tot sol, tancat al seu
despatx. Pensava que veure el Joan fent totes aquelles marranades amb aquella puta cubana
li faria menysprear encara més el seu adversari polític i l'ompliria de fàstic. Però
no: en lloc d'això s'ha trobat colpit per un atac d'enveja que no s'esperava. I s'hi sent
molt incòmode: no li agrada desitjar ser al lloc del seu contrincant i fer per primera
vegada a la vida, el salt a la Cinta, la seva esposa i companya fidel deis darrers
trenta-cinc anys. Però tot això no ho pot expressar, ara, el Miquel Rovira, davant la
seva secretària, i per aquesta raó ha aturat el vídeo, ha deixat el comandament sobre
la taula i ha dit, sense mirar-la:-I ara ella ho fa sobre ell.-I ja està? -pregunta ella que s'ha
tret les ulleres i amb un clínex en neteja els vidres.-No, després ell li entra per
darrere...-Per darrere?-Pel... pel cul.-Ah -diu l'Eugènia que s'ha tornat a
posar les ulleres i, amb un gest ràpid, s'eixuga unes gotetes de suor sota el nas.-I no es veu res més? -pregunta,
acabant de posar bé unes carpetes sobre la taula.-Sí, després ella li demana que se
la... que li entri per la boca.-Per la boca? -pregunta l'Eugènia.El Miquel fa que sí.-I ho fa? -pregunta ella.El Miquel torna a fer que sí. I hi
afegeix:-I ell es... s'escorre dins la boca
d'ella. I després ja no es veu res més.-Ah -diu l'Eugènia i es mira les mans.Tots dos callen, sense saber què dir,
fent veure que planegen l'estratègia de distribució del vídeo que els ha d'obrir les
portes del futur polític.Passen uns segons i l'Eugènia aixeca el
cap i mira el Miquel, que també aixeca els ulls i la mira.-Qué li ha semblat? -li pregunta ell.-El què? -diu, incomprensiblement,
ella.El Miquel fa un gest amb el cap:-El vídeo aquest.-A mi? -diu ella.-Sí -fa ell.-No ho sé. I a vosté?-A mi m'ha... -i no
continua perquè se li acaba d'acudir una bogeria.La idea li ha esclatat a dins d'una
manera irracional, il.lògica, descontrolada i ja s'hi llancen per aturar-la tots els
prejudicis morals, totes les consideracions racionals, totes les pors del món. Però la
bogeria se'ls escapa dels dits, massa forta, massa potent, tan incontrolable que ja es
converteix en acció i, d'una manera maldestra però decidida, el Miquel agafa la mà de
la secretària i la col.loca sobre el seu paquet. Llavors aixeca el cap i mira l'Eugènia.A l'Eugènia l'acció no sembla que la
sorprengui massa, l'únic que fa és tancar la mà amb força, mirar-lo un moment, fer un
sospir profund, treure's les ulleres i agenollar-se davant d'ell que ja es descorda la
bragueta perquè l'Eugènia es posi, per primera vegada després de tants anys, la seva
polla a la boca...Tx-tcc!El Sebastià atura el vídeo i somriu:
ja s'imagina les paraules del Miquel:"... i ara que el Joan Salcedo, el
nostre principal contrincant, s'ha retirat de la política, cal que nosaltres també
deixem pas a gent nova. És per això que em sento molt content i molt orgullós
d'abandonar la lluita electoral i permetre que el meu lloc l'ocupi algú com tu: un
polític jove, net, amb empenta i, sobretot, lliure dels vicis del passat", dirà el
Miquel Rovira que, amb llàgrimes als ulls i davant de les càmeres de televisió de tot
el país, es fondrà en una abracada amb el Sebastià.El Sebastià ja s'ho imagina. Fer això
somriu i mira el Joaquim, que, per celebrar-ho, ja s'està abaixant la bragueta,
traient-se la polla dels pantalons i acostant-la a la cara del Sebastià que tanca els
ulls, obre la boca i vincla el cos enrere.Tx-tcc!Algú, en algun lloc, apaga el vídeo. |
|
| © 1998 Miranda "Z" és un dels següents autors: | |
| Josep Bras Miranda , Xavier Cassadó Miranda, David Cirici Miranda,
Piti Español Miranda Jordi Galceran Miranda, Enric Gomà Miranda, Guillem Martínez Miranda, Albert Om Miranda, Jordi Puntí Miranda, Jordi Serra Miranda, Toni Soler Miranda, Matthew Tree Miranda Imprès amb el permís d'Edicions Columna i l'autor. Aquesta història no pot ser arxivada ni distribuïda sense el permís explícit de l´autor. Us preguem llegiu les condicions d'utilització | índex | índice | Ponç Puigdevall | Douglas Coupland | Antoni Clapés | Eduard Escofet | David Prill | Elissa Wald | Peter Noel | Critica | Crítiques
Breus (en anglès) | Números anteriors | Enllaços (Links) |