| índex | índice | Ponç
Puigdevall | Miranda "Z" | Douglas
Coupland | Antoni Clapés | Eduard
Escofet | David Prill | Elissa
Wald | Peter Noel | Crítiques Breus (en anglès) | Números anteriors | Enllaços
(Links)
CRITICA
CASASSAS... I MÉS
CASASSAS
En menys d’un mes, Enric Casassas ha presentat dos nous volums de poesia, Plaça Raspall (Edicions 62-Empúries) i Coltells (Llibres del Segle). Aquests poemaris s’afegeixen als dos llibres, Uh i De la nota del preu del sopar del mosso, que el poeta havia tret fa només uns mesos en editorials alternatives, i confirmen la seva presència ineludible en el panorama de la poesia catalana contemporània.
Plaça Raspall és el darrer Premi Ciutat de Palma de Poesia Joan Alcover. Amb la frescor i la facilitat aparent que el caracteritzen, Casassas hi inclou set poemes llargs que descriuen l’ambient de la plaça que li dóna el títol, situada al barri de Gràcia i amb una gran presència de la comunitat gitana catalanoparlant. Els poemes parlen de coses senzilles, quotidianes: la plaça, el cafè, els personatges que hi corren i que compaginen les seves converses amb la seva afecció als caliquenyos, el fricandó i el bacallà. A través d’aquesta descripció hi passen, com si res, els grans temes de la poesia de sempre: l’amistat, l’amor i el pas del temps. Els set poemes llargs del llibre criden l’atenció per la seva forma extremada (i que en català té precedents com la Tirallonga de monosíl·labs de Pere Quart): es tracta de poemes molt llargs però amb versos molt curts, en aquest cas de només dues síl·labes, que forcen una lectura ràpida, vertical, que no resultarà gens estranya als lectors que hagin sentit mai recitar el poeta. Es podria dir que aquesta forma omple el buit en l’evolució de Casassas que va dels poemes narratius de Desfà els Grumolls (Poesia 3 i 4, 1994) a algunes de les pàgines improvisades i més juganeres d’Uh.
Com a colofó final, Casassas afegeix dos poemes breus i de caràcter circumstancial, publicats originalment als programes de la festa major de la plaça anys enrera i que sintetitzen amb habilitat (sobretot el primer, titulat "A la plaça") el món poètic i real que és el nucli del llibre.
Amb Coltells, Casassas (que inexplicablement apareix amb la forma normalitzada Casasses arreu d’aquest poemari) inaugura una nova col·lecció de Llibres del Segle dedicada a la poesia, la Sèrie Culip. Es tracta d’una edició excel·lent i no especialment cara, que per la seva factura editorial té poc a veure amb algunes publicacions més underground de l’autor, però que en definitiva ens mostra una més de les múltiples cares d’un autor que canalitza la seva veu per mitjans tan diversos com Edicions 62, Ediciones del Khan o el simple recital a viva veu.
Com el títol indica, els poemes sense puntuar de Coltells són autèntiques ganivetades, versos incisius que combinen un gènere clàssic com l’epigrama amb la música popular de les cançons de sempre, i on la reflexió moral apareix al costat d’imatges més o menys oníriques, sovint de caràcter subversiu (Compte amb aquestes paraules / van de les vostres pastilles / no feu morir més culpables / els innocents sí tres dies), que no contradiuen tampoc la tendresa d’altres passatges (Què em preguntes si t’estimo/ ni si no t’estimo més / si sóc el que em socarrimo / com si no em socarrimés). Per Casassas, al igual que per alguns surrealistes com André Bréton, l’amor sovint és una força alliberadora, boja i subversiva, que pot servir de refugi al caos que ens envolta sense per això deixar de ser una força caòtica en si mateixa. Aquests petits Coltells pertanyen a aquest món poètic i, insistesc, sovint tant real, que el poeta només pot copsar de forma fragmentada i contradictòria.
Les set il·lustracions del mateix Casassas que s’inclouen en el llibre contrasten també amb la placidesa figurativa i simbòlica—la ciutat que és un món—de la seva il·lustració per la portada de Plaça Raspall.
© Melcion Mateu i Adrover
Enric Casassas a The Barcelona Review:
| índex | índice | Ponç Puigdevall | Miranda "Z" | Douglas Coupland | Antoni Clapés | Eduard Escofet | David Prill | Elissa Wald | Peter Noel | Crítiques Breus
(en anglès) | Números anteriors | Enllaços (Links)