  |
índice no 28: gener - febrer 2002 |
|
índice no 28: gener - febrer 2002 |
 1 |
| UN POEMA DE
JACQUES LACAN I UNA VERSIÓ LLIBERTÀRIA D’AQUEST POEMA FETA PER CARLES HAC MOR HIATUS IRRATIONALIS Choses, que coule en vous la sueur ou la sève, Formes, que vous naissiez de la forge ou du sang, Votre torrent n'est pas plus dense que mon rêve; Et, si je ne vous bats d' un désir incessant, Je traverse votre eau, je tombe sur la grève Où m'attire le poids de mon démon pensant. Seul, il heurte au sol dur sur quoi l'être s'élève, Au mal aveugle et sourd, au dieu privé de sens. Mais sitôt que tout verbe a péri dans ma gorge, Choses, que vous naissiez du sang ou de la forge, Nature, -je me perds au flux d'un élément: Celui qui coule en moi, le même vous soulève, Formes, que coule en vous la sueur ou la sève, C'est le feu qui me fait votre immortel amant. JACQUES LACAN (Agost de 1929) HIATUS IRRATIONALIS Coses -que ens involucren com a receptors en un hotel on tot ha fugit del seu indret per tal de no ocupar cap altre lloc en condicions noves que pretenen ensordir- formiguegen amb petons destres, i al pati, per les herbes, n'arriben, de pronòstics madurs amb els ferros, restes dels grisos del batzac d'un catacrec d'orb: el vostre univers ple que no para de redactar citacions de dissolut i a l'inrevés o inassolible i tanmateix indeterminat per la lògica, pel jo en un jorn apoteòtic per llibres, esplais i rutines, amb una estampeta de premi on hi ha llum al pic de l'obscenitat. Sol, fira antiga que s'encendria al terrat, on tot d’escombriaires s’afanyen per embrutar el terra a fi de poder-lo escombrar abans que no vingui l’amo, o s’esdevé però que un terratrèmol l’ha esclafat. Anatema! Dues lupes calen foc en allò malaguanyat que hi ha a dalt de tot. CARLES HAC MOR (Desembre del 2002) i 2 PEL QUE FA A LA RELACIÓ ENTRE L’ORIGINAL I LA VERSIÓ Escriu Lacan: "Tota l’ambigüitat del signe rau en el fet que representa alguna cosa per a algú. Aquest algú pot ser moltes coses, pot ser l’univers sencer, en la mesura que ens ensenyen, des de fa un temps, que la informació hi circula, en sentit negatiu de l’entropia. Qualsevol nus en el qual es concentren signes, en la mesura que representen alguna cosa, pot ser pres per algú. El que cal accentuar en contra d’això és que un significant és allò que representa un subjecte per a un altre significant." I és que si no fos així, si el signe no representés sempre alguna cosa per a algú, si qualsevol nus de signes no pogués ser pres per algú, la paraparèmia es convertiria en un mètode, un recurs, un procediment, una tècnica, una fórmula, que són crosses del tot no-paraparèmiques i també calç per tapar l’esvoranc que cal mostrar a fi de no necessitar una significació inseparable de la intel·ligibilitat. Llavors, gràcies a l’esvoranc, fa figa el component ‘anàlisi’ del mot ‘psicoanàlisi’; i, si no fa figa, pesa figues. La psicoparaparèmia neix entre les dues vocals -que poden ser qualssevol- del hiat irracional i esgarrapat amb les ungles de la més insignificant anàlisi-psico. La paraparèmia -que amb prou feines és un enunciat que no vol enunciar res- resplendeix com un retrat dels qui -i un retret als qui- no desanalitzen. I aquí Antonin Artaud se sobreposa a Jacques Lacan, amb el benentès que hi ha el mite Lacan i l’escriptura de Lacan, la qual no és sinó un llarg comentari, força esbiaixat, sobre la paraparèmia com a subjecte, segons Artaud, representat per un significant sense significat i amb metasentit. |
| © CARLES HAC MOR Aquesta obra no pot ser arxivada ni distribuïda sense el permís explícit de l´autor. Us preguem llegiu les condicions d'utilització |
| navegació: | tbr : número 28: gener - febrer 2002 |
Xosé María Álvarez Cáccamo Chesterfield
lowely pore de Víctor Sunyol |
|
 crítiques breus/ressenyes (en català)crítiques breus (en anglès sobre llibres de
publicació recent)números anteriorsAudioenllaços (Links) |
|
www.BarcelonaReview.com anglès | castellà | francès | pàgina de l'editor | e-m@il |
|