índice   no 28: gener - febrer 2002

4

a cura de J. B. i B.

Pier Paolo Pasolini: El plany de l’excavadora. Antologia poètica. (Traducció de Josep Ballester i Enric Salom.) Bromera Poesia: Alzira, 2001.

PPP ha estat, sense cap mena de dubte, un dels més importants creadors italians (i europeus) del segle vint. La seva obra s’inscriví voluntàriament en la més pura heterodòxia, participant tant de l’alta cultura com de la subcultura, i esdevingué un dels fars del nostre temps. Aquest volum de poesia, mescla de clamor i de dolor, dóna una bona idea del treball pasolinià, amarg rosso straccio di speranza ("roig parrac d’esperança").
______________________

Victor Klemperer: LTI. La lengua del Tercer Reich: apuntes de un filólogo. (Traducció d’Adan Kovacsis.) Editorial Minúscula: Barcelona, 2001.

Una esborronadora reflexió sobre la manipulació del llenguatge duta a terme pel nazisme, escrita en forma de diari-assaig per un filòleg i pedagog jueu que sobrevisqué aquell horror. Al llarg del temps, el llenguatge del tercer Reich es va anar fent més i més sofisticat i el·líptic per tal de nomenar sense dir.

Klemperer aconsegueix fer del relat un fascinant exercici de reflexió.

______________________

Claudio Rodríguez: Poesía Completa (1953-1991). Tusquets editores: Barcelona, 2001.

Amb només cinc llibres publicats, l’obra de Claudio Rodríguez ha esdevingut un dels instants més estremidors de la poesia espanyola contemporània, per la seva veu personalíssima, canemàs d’una lírica mirada damunt la quotidinitat: Cuando todo se vaya, cuando yo me haya ido/ quedará esta mirada/ que pidió, y dio, sin tiempo.

______________________

Iehuda Amikhai: Clavats a la carn del món. Antologia poètica. (Tria i traducció de l’hebreu de Manuel Forcano. Pròleg de Sam Abrams.) Proa: Barcelona, 2001.

Una àmplia i significativa mostra de la poesia d’Amikhai, "el poeta als llibres del qual torno més sovint, sobretot quan la difícil empresa d’escriure alguna cosa natural, real i satisfactòria em sembla gairebé impossible" (Ted Hugues). Un llibre imprescindible.

______________________

Ramon Farrés: Iste mundus furibundus. Emboscall Editorial: Vic, 2001.

L’autor, de qui fins ara tan sols li era coneguda obra poètica -a part de la seva tasca de traductor-, s’endinsa en els camins de la narrativa a través d’aquest llibre de contes aplegats sota la divisa dels burana. I és que allò que s’hi explica són comportaments un tant enfollits desmesura de personatges desarrelats, amb un toc entre irònic i burlesc.

______________________

Robert-Louis Stevenson: L’illa del tresor. (Traducció de Joan Sellent i Arús.) Quaderns Crema: Barcelona, 2001.

Per bé que aquesta és la quarta (i molt pulcra) traducció catalana de la novel·la (cal fer esment de les precedents, degudes a Joan Arús, Josep Vallverdú i Eulàlia Presas), és cert també que convé que cada cert temps hi hagi una revisió del llenguatge d’una de les obres capitals de la Literatura. Novel·la d’aventures per excel·lència (per excel·lent, diríem), L’illa del tresor és alhora una reflexió moral sobre la submissió a la llei i la mesura i l’esbiaixament devers l’atracció per l’abisme del desordre i d’allò nou: el jove Jim Hawkins i John el Llarg pugnen constantment amb ells mateixos i s’asseuen alternativament a una i altra banda del bancal de la legalitat.

______________________

Rita Levi Montalcini: Un universo inquieto (Vita e opere di Paola Levi Montalcini.) Baldini & Castoldi editore: Milano, 2001.

La que fou premi Nobel de Medicina l’any 1986 descriu amb la mirada del científic i del crític d’art -sense negligir la tendresa de l’amor fraternal- l’obra de la germana bessona Paola, una de les artistes italianes més destacades en el camp de l’informalisme abstracte que derivà en l’art concret a final de la dècada dels cinquanta. El llibre té l’atractiu de comptar amb una gens feixuga estructura fragmentària, formada per cartes, notes i textos de catàlegs a través dels quals es descriu l’itinerari vital i intel·lectual de l’artista.

______________________

Carles Hac Mor: fer safor. Jardins de Samarcanda. Cafè Central: Vic, 2001.

El darrer, fins ara, llibre de poemes d’aquest poeta heterodox, inclassificable, en el qual convergeixen tota mena de recursos, poètics i no poètics -incloent la reescriptura de textos aliens- per obtenir uns resultats de brillants desacords. Un dir que es desdiu tot creant una llengua pròpia.
______________________

Chantal Maillard: Filosofía en los días críticos. (Diarios, 1996-1998). Pre-textos: València, 2001.

Sota l’aparent d’un dietari, l’autora reflexiona sobre l’escriptura i la vida, en aquell rasant entre filosofia i poesia que tan bé va ensenyar-nos Maria Zambrano. Reflexionar, pouar: i tota la resta és pur artifici.

______________________

La alegría de los naufragios (Revista de poesía). Números 5 i 6: Madrid, 2001.

Revista de gran format, d’aparició anual, que aplega algunes de les veus més significatives de la lírica contemporània. Lluny de formalismes retòrics i de malaltisses poètiques experiencials, la lectura d’aquesta "presa de pols de la poesia" en què s‘ha convertit aquesta alegria ens retorna el plaer de la lectura.

______________________

tbr : número 28: gener - febrer 2002 

Narrativa, Poesia, etc

Xosé María Álvarez Cáccamo Chesterfield
Lawrence Schimel Taxi d’aigua
Carles Hac Mor un poema de Jacques Lacan .....
Ester Xargay Dues bandes i pont 2
Òscar Rocabert No hi ha pus res

Ressenyes:

lowely pore de Víctor Sunyol
No hi ha pus res de Òscar Rocabert
Alguns arbres de John Ashbery
Rebosteria Selecta

www.BarcelonaReview.com   anglès | castellà | francès | pàgina de l'editor | e-m@il