PEUS DE FOTO
Els
tres amics tan divertits, Joan, Benet i Maria,
miren lespectacle del dia.
-Ai, Joan, quin croissant que et donaran!
-Oi Maria que fa bon dia?
-Ai, Benet, culet, culet. Ui quin fred!
En Joan, la Maria i en Benet, tots tres observen un culet.
Miren fixament la gràcia daquell moviment.
En Benet i en Joan sescalfen les mans.
La Maria és molt fina, té la pell com la farina.
Deu tenir molt atreviment, perquè tothom va somrient.
No té vergonya ni tampoc no té nyonya
Sara Castillo Xargay
Els monolegrames van per dintre.
Benet Rossell
Emprenyat per la poca delicadesa que tenen els que fan carreteres, destruint afloraments
esplèndits i a més a més, per si no n'hi hagués prou hi posen tanques metàliques,
això si molt lluentes, que son veritables paranys per a deixar triturades les cames dels
estudiosos de les pedres en xocar-hi un artefacte conduit per un energumen.
Joan Rossell
rialles, rialles i més rialles. rialles ofegades, veritables riallades, rialles
histèriques, rialles nervioses, somriures.
lespectacle vital, la cultura quotidiana, allò espontani, no previsible.
tothom observa atentament el particular striptease "invertit" d'en benjamí
tous, que fa tombs sobre si mateix entre decenes de mocadors, barrets i vestits que no
arribará a posar-se.
els germans rossell, un a cada costat. pedres amb vida i lliçons excel.lents de tango.
una vall amb eco que repeteix tres vegades les teves paraules des del començament...
començament... començament... la neu resta pendent per a un altre dia. potser amb tren.
la primavera, però, comença al gener...
riures, riures i més riures... en paul, un nen romanès, sinventa una cançó
durant el sopar, cada frase és més hilarant encara que lanterior, mentre a la
televisió làngel jové fa de dolent, els dibuixos den benet són pertot
arreu i lespasa den gaspar de portolà ens espera a a baix del forat de
lescala. això no és pas un peu de foto i tampoc no té fi
Maria Duran Basallote |