índice         no. 34: gener - febrer   2003

Rebosteria selecta

Jorge Wagensberg: Si la naturaleza es la respuesta, ¿cuál es la pregunta? Col. Metatemas, 75. Tusquets, Barcelona 2002.

Si la història de la ciència és la història de les bones preguntes, Wagensberg afegeix reflexions sobre les grans qüestions que (pre)ocupen qualsevol lector que vol aprofundir en allò que coneix i, encara, en allò que no sap que desconeix: la realitat (l’atzar, el temps), la vida, el coneixement, la civilització. Cinc-cents trenta-un aforismes breus, punyents com fuetades, que sovint voregen el to poètic ("Las setas son el marisco del bosque") que recorda el gran Ramón. "Que la incertidumbre os sea favorable..."

________________

Quart lliurament potètic d’un autor ja imprescindible. En aquest recorregut a l’interior de les paraules –que és tant com dir a l’interior d’un mateix–, Alonso es val del poema en prosa, que li permet navegar pel text sense cap constricció prèvia. Textos bellíssims travats, pura reflexió sobre el temps i el seu anorreador pas(sar). Poesia dialògica: amb l’altre (que és un mateix, la persona estimada, la ciutat, els amics). Un compromís definitiu amb l’escriptura.

________________

Jordi Domènech: Amb sense. Col. Balanguera. Ed. Moll, Palma 2002.

La lenta construcció d’un corpus poètic com el que Jordi Domènech va proposar-se a partir de En comptes de la revolució (Llibres del Mall, 1984) només es justifica pel rigor amb què elabora la seva escriptura. Si la influencia de la neoavantguarda italiana es va fer present des de l’inici, ara el poeta en sembla alliberat, havent assolit la veu pròpia que el caracteritza i el diferencia –el fa original: que poua els orígens– de l’obra repetitiva dels models provats que es conrea i premia en el país. Amb sense és la mostra evident d’aquest anar "més enllà". Una voluntat de renovar(-se): "Travessar les flames, sense cremar-se els peus".

________________

D. Sam Abrams aplega trenta-set poemes de la poeta d’Amherst i ens els ofereix en una acurada versió. Homenatge a Manent (que va traduir-ne, també, trenta-set: manentiana la tria, manentiana la versió, com no podia ser altrament). Actualització d’una de les poesies més radicals, d’una contemporaneïtat inimaginable. Any Verdaguer? I ara! Any Dickinson!

________________

Escruixidor treball d’investigació sobre un aspecte desconegut fins ara de la repressió franquista: què va passar amb els fills dels "rojos" separatistes? El llibre reviu, a través de les paraules dels propis protagonistes, l’horror de les presons, el terror de la "reeducació", el desempar d’uns nens l’únic delicte dels quals va ser néixer en llars de l’"altre bàndol". El llibre, dut a terme per l’historiador R. Vinyes i els periodistes M. Armengou i R. Belis, va ser inicialment un encàrrec de TV3, que el va emetre en hora punta i que va obtenir un gran ressò social –i que la televisió aznarista es va negar a emetre–.

________________

Primera novel.la d’aquesta joveníssima autora alemanya (Frankfurt, 1967) on narra la cerca que fan dos personatges pel Berlin del temps de la caiguda del mur. Una visió altra de la ciutat: paisatges desafectats, erms coberts d’escombraries, metros i trens de rodalies com artèries d’un cos lacerant. Violència i llenguatge violentat. Vorejant la novel.la negra, Parei descriu uns personatges suggerents i desmitifica la capital alemanya. (Atenció al tempus de la frase: genial.)

________________

El llibre de poesia (que és tant com dir de vida viscuda) més important del segle XX, finalment editat complet, en una traducció excepcional.

________________

Algunes revistes...

Dirigida per Dolors Miquel, "Verge Peluda" és una revista de literatura i art, eclèctica liberal, que "camina simiesca i real cap a sota l’ombra de la figuera, a prop del perer del paradís original".

Aquest "bouquet" que s’anuncia bimestral i que edita la llibreria Jaimes del Passeig de Gràcia, dóna notícia de novetats editorials catalanes, franceses i espanyoles, emprant les tres llengües, així com d’esdeveniments culturals diversos. Un plaer de ser llegit per ell mateix... i gratuït.

L’entusiasme de Joan Fullana fa possible cada dos mesos el miracle de l’edició d’aquesta revista bàsicament de poesia. En aquest número hi ha col.laboracions, entre altres, d’Àngels Cardona, J.F. López Casasnovas, Vicenç Calonge, Bartomeu Fiol, Àngel Terron, etc. Per saber-ne més: sesclop@hotmail.com

________________

I altres...

Literarisches Sofa.

Com ja vam anunciar en un número anterior de The Barcelona Review, se celebra cada mes una tertúlia de literatura alemana altament recomanable. Per saber els llibres que es comentaran aquest trimestre, adreceu-vos a http://www.fortuny.org/literat Tel. 93 213 40 02

tbr : no. 34: gener - febrer  2003

Narrativa
      Alphonse Rabbe: Sísif
      Joan Josep Camacho: La noia a la finestra
      Jordi Ubach: El meu veí
      Peus de foto

www.BarcelonaReview.com   anglès | castellà | francès | pàgina de l'editor | e-m@il