índice         no. 36: maig - juny  2003

DOS FRAGMENTS
I UN POEMA
Albert Ubach

Un vertigen dallador
s’apodera del silenci
perquè cridi, perquè el venci.

La planeta s’esquartera.
L’infinit és un abisme
de psicosi feta sisme:
la tempesta dins l’esfera.
Unglejant, la calavera
s’apodera del silenci
perquè cridi, perquè el venci.

VIII

Voler creure ja no puc,
Si no puc creure poder
ja no vull creure voler.

L’àngel negre expira un bleix.
Fill d’una ànima vellarda,
amputat pren l’alabarda
amb què enterrarà l’esqueix
d’on la sang ni mor ni neix.
Si no puc creure poder
ja no vull creure voler.

L’estendard a la foguera
dels espectres. La psicosi
esdevé metamorfosi,
les disfresses esquartera:
que comenci la preguera:
si no puc creure poder
ja no vull creure voler.

A la fossa de la hipnosi
s’han perdut tots els escuts
d’un imperi de sordmuts,
perquè l’ombra que hi reposi
faci ombra a la necrosi.
Si no puc creure poder
ja no vull creure voler.

A la fosca de la llum
cada màscara fa un tall
rere el vidre del mirall.
Cos nocturn a contrallum
sense forma ni volum.
Si no puc creure poder
ja no vull creure voler.

I la cendra qu’es calcina
al darrer clasc de campana
desenterra la desgana.
La puresa és l’assassina
que fa anar la guillotina.
Si no puc creure poder
ja no vull creure voler.

Maquillatge ja oxidat
amb abrils de cianur,
quan el dia és més obscur
i el verí de falsedat
és presó de llibertat.
Si no puc creure poder
ja no vull creure voler.

On s’acaba i on comença
el principi del final,
si a les portes d’aquest gual
no hi ha torres de defensa
i la vida recomença?
Si no puc creure poder
ja no vull creure voler.

Fi

Ja la gota del got vessa.
De tant beure no puc veure.
De tant veure no vull beure.
Mentre l’ànima es confessa,
la frontera el cos travessa.
Si no puc creure poder
ja no vull creure voler.

AL JORN QUE ABRIL LLIURAVA SA ARMADURA

Al cim del puig oneja el far de l’alba
i flama negra n’és del foc la crida
que pren aucella al jorn de sa partida:
vermell al vol esquiu dins l’ombra salva.

Al cel, el plany que la sentida mena.
Estol de jou sotjant l’alè darrer.
Estel de frau el pensament primer.
Al puny, el nom brandant la ira plena.

Al jorn que abril en el xiprer s’havia
deixà-li els ulls per si tornar volia,
mes el crespó, arquer de la ceguera,

ja n’ha robat l’anònima senyera:
palau d’enyor per nova sepultura
al jorn que abril lliurava sa armadura.

tbr : no. 36: maig - juny  2003

Narrativa
      Alexei Sayle Matrícula de Barcelona
      Adriana Bàrcia Por
      Laia Campamà Full en blanc
      Peu de foto

www.Barcelonareview.com   anglès | castellà | francès | pàgina de l'editor | e-m@il