On ha començat el desordre
com si res
als pobles que no som
les voltes de fullam
recer
entre les mirades i un vent llis
lull que designa el pensament
les corrues i els sotracs
pel llit tan roent que il·lumina
la tinta sa-
cra i el turment moral de cremar lle-
tres atàviques
les textures dels paperots
aigua i besllums als matolls
venes amunt directe als peus
el tràn-
sit en piscina soma
despoblats els somnis
de la voluptat del menyspreu
o el pretext inversemblant
dun llibret molt esgrogeït
sescampen per tot el país
cames de seda fosca
heroiques amb trompeteig sord
paraules en morir el dia
entre els topants dels aiguamolls
als patis de les cases
sacrificis sublims pitjors
paisatges somorts
que tot just seran ideats
com tants blats que cada dia
per tants de ciutadans privats
resen als peus del crit
amb boques i peus blancs
de calç que duu consells més durs
senderols amb massa traves
per haver estat real allò
de caminar plegats
amb la tristor anterior
de polsims dagror al safareig
ja fan ben bé com si ho fossin
banderes a la deri-
va de la teoria
passejar-se pel sostremort
amb les mans buides
clots mots
en cap muralla no us sabrem
veient-ho tot rabent i roig
el cos
quan ha sentit que el volen
els grinyols de laram
arran dahir sense saber-ho
barrejar-ho paüra i fàstic
als barris bai-
xos i es tracta
a peu de carrer i dandana
que totes les identitats
deturin ben bé les altures
de no voler cap fusta
roqueta didals clau vaguistes
a lhora dels bramuls
marges enllà i en negra nit
de les ideologies
avall a fons a jóc ben forts
de lenyor uf
cansats en són els ulls
i et fot fora
lluny de lassalt de lobelisc
i de lalbirar uns prohoms
del poetam
sense finestres al pit
sota el llit som
per magrejar les nits
a les presons
el pensament
o el madurar del sanglot
com pèsols fats
algú dirà el món nou
tot i lesguard
als bassiols
com pels rostolls
putes i música