índice         no. 36: maig - juny  2003

Auster retorna a la gran novel·la, al relat que defuig l’anecdòtic món de l’atzar que caracteritzava una bona part de les seves darreres obres, i s’endinsa en pels camins de la reflexió sobre l’art i la vida: un vell actor de cine mut –que se suposa mort– fa pel·lícules que mai ningú no veurà: una metàfora de Chateaubriand: els moments de crisi produeixen en els homes un redoblement de vida.

En aquesta reedició el text escrit el 1982 –dos anys després de la tràgica, absurda mort de Barthes–, l’autora ret un homenatge a un dels intel·lectuals més sòlids, fascinants i decisius, no solament de França i de la segona meitat del segle vint sinó d’Occident i de tots els temps.

Un dels millors llibres –una mena de testament poètic– del més gran poeta espanyol actual: nua poesia de la contenció, del fred estil, sense emoció (aparent): "Amé las desapariciones y ahora el último rostro ha salido de mí. / He atravesado las cortinas blancas: / ya sólo hay luz dentro de mis ojos."

A la manera de les endreces que es feien antany com a reconeixement de la trajectòria intel·lectual i moral d’una figura, una seixantena d’escriptors d’avui, la majoria catalans, apleguen els seus textos per festejar els cinquanta anys d’un personatge insòlit en la cultura catalana: algú que, venint de fora, ha posat el mirall enfront la xaroneria i gasivitat pròpies de la "literatureta" i ha sabut dir-li que no es veiés ni tan diferent ni tan horrible. Aquest home es diu Sam Abrams: ho sap (gairebé) tot sobre la poesia catalana, és amic de tothom i és un excel·lent poeta.

L’autor, que es va fer famós a propòsit de La caiguda final (1976), assaig on aventurava la descomposició de la Unió Soviètica, ara reflexiona sobre l’Imperi, en un llibre escrit abans de la guerra d’Iraq, però després dels atemptats de l’onze de setembre. I gosa predir-ne el seu decliu, després de fer una lúcida i realista anàlisi de la seva situació interior i del significat de la globalització.

Aquest llibre –il·lustrat pel propi autor– recull les impressions del viatge que va fer, acompanyant les tropes imperials, pel Caucàs, Geòrgia i Armènia fins a Azrum, l’actual Erzurum (Turquia). La plaent lectura del text ens dóna notícia sobre els costums de les ètnies que poblen aquelles contrades: tanmateix, una manera d’entendre part dels conflictes que assetgen l’Orient d’Europa.

Taormina és un dels grans poetes italians actuals, i Carlos Vitale, a qui es deu, també, aquesta traducció, ens l’ha anat apropant en múltiples edicions. En aquesta ocasió, els poemes prenen la forma de fragments epigramàtics, bells i elegants com aquest: "Muta, segreta, sei l’altra. Nascondimi nei tuoi accenti."

Estudiosa de les llengües, Rosina Lippi presenta en aquesta novel·la un fresc de la vida al bosc de Bregenz, un indret austríac a la frontera amb Suïssa on encara perduren maneres de fer ben antigues. En un relat polièdric vivim les transformacions de la vida quotidiana al llarg del segle XX en aquell racó de món a través de la veu de diverses dones. El resultat és entranyable.

tbr : no. 36: maig - juny  2003

Narrativa
      Alexei Sayle Matrícula de Barcelona
      Adriana Bàrcia Por
      Laia Campamà Full en blanc
      Peu de foto

www.Barcelonareview.com   anglès | castellà | francès | pàgina de l'editor | e-m@il