"e sai que l’om a perdut

molt plus tost que non gasaigna"

azalais de porcairagues

a fora hi ha el que podria ser

una mala companyia per a un whisky

i un tel que llesca

la llum del sol,

si ens ateny.

hi ha dies,

per sorpresa,

esblaimats,

que ressusciten un poc.

però són només això,

esporàdics. i mentrestant,

el gel, el vent, el fang.

a dins, els llençols:

on la suor hi escriu, hi traça.

el cos, al llit, s’escola

pels poros: s’espolsa

els freds, els fangs i el gris de l’hivern,

llarg. només això,

la purga als llençols:

en deixa paisatge.

la higiene

d’abans no esclati el temps novell.

------------------------------------- 

dic sibèria i dono més potència a l’estufa:

sol a casa i reverenda letradura.

laptop: paisatges /txt; vtg/.

ultralocalisme: aquí hi ha també

una engruna de l’univers.

sibèria i tot entra per sota la màniga

fred.

aquest racó: en llibertat,

ara que no em veuen.

deixo d’escriure:

<hidden:"

un més a la infinita cua

dels qui paguen cada mes el rebut de la llum,

cadascú de la seva

                 ">

quan deixo d’escriure

,,això" ja no és ,,/txt; vtg/"

i un i un i un.

i ara un i més freds,

més sibèries i més anatòlies,

més finlàndies, més alaskes

i tot un carrer llarg amb abrics i gent

se’m van ficant

per sota la màniga.

i afilo els ulls:

el comptador de la llum balla

en equilibri.