TRES POEMES
Melcion Mateu
MADRIGAL
L’amor és una cosa terrible.
És difícil pensar en res que faci tant de mal.
Si us clavessin un tirabuixó a l’estèrnum
sabríeu de què us parlo, però abans
haurien d’estirar-lo i d’endinsar-lo sense acabar de treure’l.
És una sensació angoixant, decididament desagradable.
Com la noia que es lleva amb els llençols tacats,
sense saber què fer-ne. Els clients dels bistrots
en algunes ocasions es netegen els llavis
amb una expressió semblant. Quan crido
la meva boca s’obre a l’infinit amb una fam insaciable.
Hi ha gats que moren de la Síndrome d’Imunodeficiència Felina;
a alguns coloms les plomes se’ls podreixen i quan surto al balcó
sento, com corbs, les gavines que criden
que estic enamorat, que estic enamorat.
FOSSA
Quan tu i jo dormim som com les balenes
perquè a mi em surten peixos per la boca
i tu despentines les algues.
Sentim l’olor de les petxines i els tarongers de Sóller,
a la deriva, enduts,
sense cap terra que ens pertanyi pertanyem a la Terra.
Dos marroquins inhalen cola
i puja el baf fins a la nostra cambra:
la ciutat llança llums contra el sostre,
potser hi ha guàrdies civils, potser sirenes
i és ple de cendra l’aire,
però la nostra nit és submarina.
ILLA DE KOCH
Tu i jo no existim, som una idea,
cadascú en la ment de l’altre.
Una idea dins d’una altra,
dins la qual només n’hi ha una altra,
com una pedra d’una punta
d’un cap que és igual que una península.
|
Narrativa