JOSEFA CONTIJOCH
Vegeu l'opinió de Carles Hac Mor sobre Congesta a la secció de Crítica
2
Filla del Big Bang
el caos m’arrossega
als bells abismes.
3
Els somnis no volen pau sinó guerra
no les tranquil·les gespes de l’oblit
ni les lentes passions sota control
els somnis ebris empenyen les ànimes
als prats molls de la nit rèptils i cucs
sota la lluna entre la fronda i l’erm
a les fosques pastures retirades
i no saben què es fan Pare no ho saben.
9
No saps res del teu somni
només les ombres mòbils sempre en ruta
no saps res del recer que arrecera
no saps res de l’il·limitat confí
del sopluig que esmicola l’esclat no en saps res
ni de l’arrel xuclant tenebra
i en va ple el món d’aquestes coses
ho diu la vella fressa de la nit
i el vent ho canta als espais duradors
on el somnis circulen
a mercè de l’impuls que els arrossega.
12
Escurada la copa
que fa veure les coses com són
i no com les voldríem
embenats per ombres remoroses
que remoregen mots alletadors
i agombolen naixença cada dia
oh infinita set astral
vessa’t per sadollar la set
i humitejar les venes
introdueix-nos en la insensata
set del vern
i no apartis la copa de nosaltres.
23
Dir a recer
o fer desdir la veu que anava a dir
obrir la boca i parlar fosc
tenint-te a tu ja tinc el món
oh abandó d’abandonar-te
oh dita vera oh dita fera oh vaticini
oh clos tancat
remot confí
aquesta és la qüestió
aquest és el dilema.
25
No és necessari un estat propici
per sentir el setge de la fiblada
per sentir el clau de punxa fina
enmig dels arbres de copa espessa
moment calent del sol que tomba
i toca el cor
esclarissat de tan rentat
el lli aprimat a punt d’estrip
a cel obert el transparent ordit de venes
fluents com rierols del riu major
allà podia haver acabat
això que sembla persistent
no era arribada l’hora encara
seria bo no tenir tan balmat el cor
sigui com sigui
car vaig tornar d’aquell mal pas
neu de congesta
deixa’m plorar.
36
Ànima càndida
que vagareges pels espais plens
d’estalactites
l’errada va ser pensar-te en un present perpetu
va ser veure el riu d’or i pedreria
l’errada va ser perjurar que no sabies
que mai no arribaries a la ciutat llunyana
qui ha calat foc al bosc?
intenta fer memòria
l’errada va ser l’errada
ànima càndida que peregrines
més enllà del principi del plaer
perquè saps que la glòria és infausta
i curt el goig
ego me absolvo.
37
Coses que es perden:
la clau de casa
la clau d’entrar al jardí
el camí del jardí que portava a la bassa
els joncs de vora l’aigua
l’estantissa blancor del borrissol
de l’àngel que passava
els nenúfars oberts
la mirada d’esplendor atònita
que començava a preguntar per què
i extasiada mirava les coses que es fonien
mentre eren mirades.
(De Congesta, Empúries 2008)
___________________________________________
Vegeu l'opinió de Carles Hac Mor sobre Congesta a la secció de Crítica
© JOSEFA CONTIJOCH
Biografia:
Josefa Contijoch Pratdesaba va néixer a Manlleu (Plana de Vic), el 20 de gener de l’any de l’aiguat, filla d’una família d’impressors i llibreters. Escriptora d’ampli espectre, conrea diversos gèneres: traducció, poesia, narrativa, gastronomia. Ha estat guardonada, entre d’altres, amb el premi de Novel·la Ciutat de Palma 1989 per La dona liquada, amb el premi de poesia Salvador Espriu 1994 per Ales intactes i amb el premi Màrius Torres 2000 per Les lentes il·lusions.
Aquesta obra no pot ser arxivada ni distribuïda
sense el permís explícit de l´autor. Us preguem que llegiu les condicions d'utilització
revista.barcelonareview.com ------- març-abril 2008