LLUÍS SOL
A mitjanit faig un llarg tomb
ara que el cingle no s’albira,
i em sobta els ulls una guspira
només mental: ¿Encara som
aquells mateixos que una volta
corríem pels prats del matí?
La meva petja fa un camí
molt insegur i sense cap solta.
Que clar era tot! Ara la nit,
en aquesta hora taciturna,
duu més foscor que no vol dur-ne,
com l’accentua el meu neguit!
1986
* * *
Arribes i t’asseus al meu costat,
¿per què em demanes si t’hauré oblidat
aquesta nit, quan tanqui amb clau la porta
i esborri els pensaments del jorn feiner?
Tu no estaràs amb mi, però és prou forta
la teva flaire de Royale Ambrée.
1987
Tu arrives et tu t’assieds à mes côtés,
pourquoi me demandes-tu si je t'aurai oubliée
cette nuit, quand je fermerai à clé la porte
et effacerai la journée de travail de mes pensées?
Tu ne seras pas avec moi, mais qu’elle est forte,
ton odeur de Royale Ambrée.
* * *
a M. M.
Quan coneixem que un gran xàfec s’acosta
hi ha hagut al cel un traspàs de colors
molt més intens i més breu que una posta.
Després el món, més netament clarós,
sap fer-nos veure que ens sabem encara
tal com abans, i encara millor ara.
1992
* * *
L’alba ha arribat i no conec el dia.
Des que no ets real entre els meus braços
faig un camí que no em deixa fer passos,
clos en la nit que no té melodia.
El teu record és el camí que em porta
endintre meu d’una forma obsessiva.
Per no llanguir d’una manera aspriva
faig el cor fort i et tanco jo
la porta.
(De No hi ha tu entre tots dos)
* * *
TEMPS MORT
He vist sorrals
enllà d’aquesta platja.
He vist claror ben passat el crepuscle.
He tocat herba ja lluny de la prada.
He escoltat veus
als replecs del silenci.
T’he sentit ben a prop quan ja no et sento.
Tot és la ment,
i tu n’ets un estímul.
Renova’t en un temps que ja no corre.
(De No hi ha tu entre tots dos)
© LLUÍS SOL i SALVADÓ
© Traducció: Thomas Zannoni
Biografia:
Lluís Sol i Salvadó, barceloní andreuenc de l’any de la picor, primer em van trinxar requestes literàries per a revistes casolanes, després les revistes van ser universitàries i poc després em vaig convertir en editor d’una altra revista literària (Cave canem), amb amics literats, fins que finalment em va trinxar la vida i, d’aleshores ençà, sóc jo que trinxo i retrinxo constantment els versos. Autor d’un projecte triturat (No hi ha tu entre tots dos) i d’un llibre (Trànsit lent).
Aquesta obra no pot ser arxivada ni distribuïda
sense el permís explícit de l´autor. Us preguem que llegiu les condicions d'utilització
revista.barcelonareview.com ------- març-abril 2008