Joaquim Vidal
| projecte 10 > minilectura > inici |
Kolor10.Pensament-creació: Així m’agrada! Les ones sonores es creen del no res. Música a tot volum! Llums de tots colors giren i canvien de forma a tota velocitat. 15 DJs manipulen moltes màquines i ordinadors. Màquines totalment inútils aquí.
Jo creo les lleis físiques de tot el meu món.
Però m’encanten els ordinadors.
A les meves mans els encanta el tacte de les tecles.
Els rajos de llum sorgeixen del no res. Esquincen la foscor.
Aquests 2 DJs tocaran de caps per avall. Flotant.
Els cabells blancs tenyits d’aquell DJ creixeran seguint el ritme fins inundar la pista d’escuma fresca. La gent salta i s’hi submergeix. Aquelles 2 noies em miren lascivament.
M’encanta escoltar els meus pensaments en veu alta! El meu món els sonoritza i els barreja amb la música a tota potència!
Gent! Crideu el meu nom! Kolor10! Així! Més fort! DJs! Més fort! Més llum! Èxtasi!
Kolor10! Kolor10! Kolor10!
Noies que vestiu llenceria fina! Toqueu-me! Jo sóc el vostre amo!
En el meu món quadrat jo sóc l’amo!
Jo sóc l’únic déu! Kolor10! Tot és real! Tot ho creo jo!
| projecte 10 > minilectura |
Strike10.Pensament-creació: Em sembla que he dormit massa. Estic de molt mal humor! Tinc la boca seca. Imagino aigua neta i pura dins la boca. Amb bon gust. Freda, es mou. Es fa realitat.
Vull alguna cosa més dolça...
Suc de taronja... Perfecte. Me l’imagino dins d’un got molt gran. Així el beuré amb calma... com abans... Quan era petit i la mare me’l preparava...
Ecs!
Quan creo un suc de taronja per beure-me’l, vull que tingui gust de suc de taronja fresc! Ja sé que sempre el primer tast és imperfecte! Però és que no s’hi assembla en res!
Faig un petit canvi en el gust... Ho degusto... No... Encara no... Fa falta més fortor.
Faig un altre canvi en el líquid que ja tinc dins la boca... Quasi... Fa falta una mica més de frescor... Em sembla que ara és bo...
Canvio tot el gust del suc de taronja que hi ha dins del got només d’imaginar-m’ho...
Estic suat i faig pudor. Imagino gotes pures d’aigua que plouen sobre meu i es fan realitat. Un raig més fort. Em netegen.
Jo sóc l’únic amo del meu món!
| projecte 10 > minilectura |
Susse: Què ha passat?
Khan: Ha reiniciat el seu món sense deixar-los sortir! Els tenia agafats amb les mans quan ho ha engegat tot! Ha estat instantani! He vist que els agafava un moment per les mans i llavors ja he vist que tot es formava en un segon! Tot estava desconnectat i no hi havia res excepte el gran terra quadrat metàl.lic de molts metres quadrats, i de cop... S’ha format tot! Tot de matèria ha aparegut! S’ha creat! La matèria els ha engolit!
Els ha posat dins d'un dels seus mons! Els ha tancat! Tots els amos són iguals! Igual de porcs! Merda! Es creuen déus i són humans com nosaltres!
No els podem veure. Tota la matèria que s’ha format al seu voltant és opaca. La llum de fora no hi pot entrar ni la de dins pot sortir-ne.
Susse: Què els deu fer? Si els hagués volgut matar només hauria hagut de reiniciar el món sense tocar-los, sense agafar-los. Tota la matèria real que hi ha dins l’espai quadrat metàl·lic del terra, exceptuant l’amo i tot el que està enganxat a ell, queda readaptada al nou món. S’haguessin desintegrat.
Khan: Sí. I no ha estat així. Els té ben vius dins en el seu món. Per què? Per què vol en Josh i la Marthia?
| projecte 10 > minilectura |
Marthia: Què fas, Factory10? No cal que ens entris dins el teu món. No ens has donat temps per treure'ns la roba! Nosaltres només et portem una mostra de les plantes que cultivem. Si te les fumes i t’agraden, te’n portarem més... No vols flipar? Com els altres? No vols estar lliure de tu mateix? De la raó? Crear sense haver-t’ho d’imaginar? No vols sorprendre’t?
Ja ens donaràs plaers del teu món quan t'hagin agradat les plantes!
Josh: Pren-t’ho amb calma. Prova-ho i ja tornarem... Ja ens faràs la comanda si t’agrada... Va... No em fa gens de gràcia que ens tanquis en el teu món sense avisar... Si encara no ens coneixem...
Marthia. Pensament: No ens coneixem i ja estem tots 3 ben despullats! Hem estat uns imprudents... Li hauríem d’haver donat les plantes des de fora del seu terreny. Hem de persuadir-lo per tal que ens deixi marxar sense fer-nos mal!
La cara que fa des que ens ha tancat en el seu món no m’agrada gens! Un somriure glaçat i fred… Malalt...
Marthia: En Josh té raó. Deixa’ns marxar... Ja provaràs la mercaderia quan estiguis sol...
Factory10: Tinc una idea millor. Una idea diferent... Segur que ningú més us ha fet una oferta com que la que ara us faré... La droga segur que és de les bones... Gràcies per portar-me-la... Mai prenc drogues, però ja que heu vingut...
Vull provar una cosa millor. Més suggerent. Amb més adrenalina.
Què us sembla un joc a mort amb vosaltres dos? Qui es mori, perd.
Sona be, eh?
QUI ES MORI, PERD.
___________________________
Aquest fragment és l’inici de l’obra “Projecte 10” i n’és un tast. Qui vulgui llegir-la sencera, pot descarregar l’arxiu en format pdf. Més informació a www.digiconcrete.net
© Joaquim Vidal
Aquesta obra no pot ser arxivada ni distribuïda
sense el permís explícit de l´autor. Us preguem que llegiu les condicions d'utilització
revista.barcelonareview.com ------- març-abril 2008