The Barcelona Review

Facebook


             
             

twitter


Pepa Devesa Seva

Poemas / Poemes / Poems

 

 

0
Era dilluns a migdia
però em treia el pijama i em vestia
per fer dissabte

 

 

1
Estrany com tothom
que conec
i jo mateixa.
Com tot plegat.



 

3
More than ever 
I'm on my own.
It's not good
It's not bad
It's just a fact.

 

 

5
Dame la sensación 
de esa sábana de crujiente 
algodón blanco
y fresco
que al taparte
se empieza a deshinchar, 
y va descendiendo,
posándose sobre
y amoldándose a 
tu cuerpo.

 

 

One day no words
I haven't spoken a word all day.
I'd like to make that a weekend
or a couple of days. Wouldn't it be nice?

 

 

11
un sofá
un libro de más de 500 páginas
soledad
luz
y poco tráfico.
leo y a veces
cierro los ojos
un rato

 

 

12
Hoy tengo en la boca del estómago
esa cosa que yo llamo miedo ancestral.
Y he llorado al volver del supermercado.

 

 

2013
Fam d’uns i set d’altres
és l'arma llancívola del mercat
que on arriba estaborneix
no sols cervell, que ànima també,
i no hi ha aixopluc
quan el que et mulla
son les llàgrimes
dels propis ulls cansats.

 

 

 

Noviembre 11
En las noches de no sueño
y los días de ojos abiertos
al frío,
lo oscuro se aclara
y se destila
algo bueno
de eso otro que se rompe,
se ha roto
o se romperá.

 

 

Hastío
Este día de bostezos
y entrevista furtiva
a la hora de comer
me alegro y me corto
las venas
el placer y la pena
vacía y llena
el ansia al manjar

 

 

Equis
Me he enamorado muy, muy pocas veces en esta vida. 
Relaciones reales, he tenido menos. 
Aun así, tengo establecido un patrón. 
Antes de mandar al carajo (mentalmente, que una es muy educada) al susodicho,
le pido (o le agarro directamente de la estantería) aquel libro que le dejé.
Porque ese libro tiene un valor sentimental. 
Además, el libro sí, el libro era mío.

 

 

© Pepa Devesa Seva


Este texto no puede reproducirse ni archivarse sin permiso del autor y/o The Barcelona Review.
Rogamos lean las condiciones de uso

 

arriba