 Poetes
de Farrera
Stewart
Conn i Anna Crowe són els dos
poetes escocesos que, acompanyats de deu poetes i traductors catalans, van inaugurar els
seminaris de traducció poètica que, des del 1998, organitza la Institució de les
Lletres Catalanes al Centre d’Art i Natura de Farrera de Pallars. En aquest marc
incomparable, el seminari consisteix en tres dies de dedicació intensiva a la traducció
dels poemes dels poetes presents amb tota la gamma d’interpretacions, comentaris i
digressions que això comporta. Els afortunats traductors participants viuen
l’experiència insòlita de treballar en grup i d’introduir tota una sèrie de
veus en un procés creatiu que sempre es fa en solitari, i mai amb l’autor al davant
disposat a rendir comptes de què volia dir exactament quan deia el que va dir. Els poetes
participants observen la feina, de vegades bocabadats per les discussions que generen els
versos dels seus poemes, de vegades emocionats per la passió aplicada a entendre’n
el menor matís i, poetes com són, de tot plegat en fan poesia.
Fins ara s’han celebrat tres seminaris més amb la presència de poetes hebreus
(Ronny Someck i Tamir Greenberg), bretons (Alan Brotel i Lan Tangi) i italians (Paolo
Ruffili i Alba Donati). Els resultats del I Seminari de Traducció Poètica de Farrera van
ser publicats el novembre del 2000 per Proa a L’ànima
del teixidor, de Stewart Conn i Anna Crowe, que també inclou els poemes que van
escriure posteriorment inspirats per l’experiència de Farrera, dels quals
n’oferim a continuació un de cadascun.
Stewart Conn
After Farrera
I. For Anna Crowe
On the flight out
stewardesses feign
largesse: amidst
an alcoholic haze
I make mine a coffee
and slowly savour
the crisp bouquet
of your poetry,
its graceful filigree
the heart’s tracery,
reassurance that
not even these days,
is refinement
wholly a lost art.
*
Once there you bloom
in the balmy air, warm
as a Scottish summer;
on a walk to the chapel
eagerly point out
“robins’ pin-cushions”
among gleaming rosehips.
Later amidst Pisan
towers of dictionaries
your work, rendered
caringly into Catalan,
not merely bears
fruit but puts down
roots for the future.
II For Francesc Parcerisas
He brought us to no
mere castles in the air
but a mediaeval village
perched on a rock-face,
a real Andorran skyline,
new sounds and meanings;
and with no clash
of temperament,
a troupe of skilled
translators bivouacking
on thrumming word-peaks
prior to the final ascent.
*
Think of dowsers
tracking the source,
further satisfaction
in the transformation:
one set of cascading
cadences to another.
Or in a spring thaw
pure drops passed
caressingly hand
to cupped hand,
their glistening flow
its own nourishhment.
|
Després de Farrera
I. Per a Anna Crowe
Durant el vol d’anada
les hostesses fingeixen
generositat: enmig
de la boirina alcohòlica
aconsegueixo un cafè
i assaboreixo a poc a poc
l’aroma penetrant
de la teva poesia;
la seva elegant filigrana,
la delicadesa del cor,
una garantia que,
ni tan sols en aquests temps,
el refinament és
un art totalment oblidat.
*
Un cop allà, ufana
en l’aire tebi, càlid
com un estiu escocès,
durant el passeig fins a la capella
t’apresses a indicar-nos
els flocs de pit-roigs
entre les baies brillants del roser.
Després entre diccionaris
que formen torres de Pisa
la teva obra, traduïda
amorosament al català
no sols dóna fruit
sinó que planta
les arrels del futur.
II. Per a Francesc Parcerisas
Ens va dur no pas a
mers castells en l’aire
sinó a un poblet medieval
penjat dalt de les penyes,
amb el perfil d’Andorra al fons,
nous sons i significats;
i sense topades
de temperament,
una tropa de traductors
experts acampats en cims
ressonants de paraules
abans de l’ascensió final.
*
Penseu en el saurí
que cerca la mina,
i en la satisfacció encara més gran
de la transformació:
un conjunt de cadències
que brolla per fer-ne una altra.
O en el desglaç primaveral
amb gotes pures que passen
com una carícia d’una mà
a una altra mà en forma de copa:
en el fluir brillant
el seu propi nodriment.
|
Anna Crow
The Burning-Bush
For Lluís Llobet and Cesca Gelabert
Sun strokes my back as I climb,
but puddles along the path are splintered glass
and earth and rock are one.
A scent of crushed thyme underfoot,
medicinal in thin air.
Another month and only smoke
will show where the village lies--
this web of grey-brown roofs
spun from the squat tower
whose eight sides I counted this morning;
the weather-cock is a fire bird
with tail streaming gold over the birch-wood.
And the wild briar is a revelation,
a burning-bush
between me and the sun.
All the rose-hips are on fire,
each vermillion fruit a drop
of molten sealing-wax;
enough for a hundred letters,
and promise of more.
With one robin’s pincushion - love’s
whiskery exemplar - flaw turned
to beauty in the beholder’s eye.
I put out a hand
to block the sun’s dazzle, but light
squeezes between my fingers, and shows
flesh and bones in a blur of blood.
Suddenly it’s cold,
and I turn and follow the sun
down the mountain.
|
El matoll encès
A Lluís Llobet i Cesca Gelabert
El sol m’acaricia l’esquena mentre avanço camí
amunt,
però els tolls del camí són vidres estellats
i terra i roca són una sola cosa.
Olor de farigola aixafada sota els peus,
tonificant en l’aire lleuger.
D’aquí a un mes ja sols els fumerols
indicaran l’indret on és el poble -
aquesta xarxa de teulades d’un gris marronós
teixida des del campanar rabassut
les vuit cares del qual he comptat aquest matí;
el gall del penell és un ocell de foc
amb una cua que escampa or damunt els bedolls.
I el roser boscà és una revelació,
un matoll encès
entre el sol i jo.
Totes les seves baies flamegen,
la vermellor de cada fruit és una gota
de lacre fos de segellar;
n’hi hauria prou per a un centenar de cartes,
i n’hi haurà més.
Amb un floc de pit-roig -exemple
hirsut de l’amor- la tara esdevé
bellesa a la mirada de l’observador.
Allargo una mà
per tapar la lluentor del sol, però la llum
se m’esmuny entre els dits, i mostra
carn i ossos en el perfil borrós de la sang.
De sobte fa fred,
faig mitja volta i segueixo el sol
muntanya avall.
|
Els traductors de Stewart Conn i Anna Crowe
participants al I Seminari de Traducció Poètica van ser: M. Desclot, J. Pérez Montaner,
F. Parcerisas, I. Pelegrí, M. Porta, D. Pujol, R. Roig, T. Sàrries, M. Sugranyes i D.
Udina; tots ben acollits per Lluís Llobet i Cesca Gelabert, del Centre d’Art i
Natura de Farrera.
|
Narrativa