Gabriel Vinyals: El Desarrelat de Guy Allix

EL DESARRELAT
de Guy Allix

Gabriel Vinyals

No és sense una gran joia que cal celebrar l'edició d'aquest llibre de poemes de Guy Allix. I cal fer-ho per un triple motiu: primer, pel coratge que significa la publicació, per primera vegada, d'un dels poetes més interessants --però menys coneguts-- de la "nova poesia" francesa; segon, perquè els poemes se'ns presenten en una molt bona traducció catalana, deguda a Miquel Edo. I, "last but not least", perquè amb aquest llibre s'inicia una nova col.lecció, "Líquens" dedicada a l'edició de textos poètics.

Des del divuit anys, Guy Allix (Douai, 1953) va triar de ser poeta. Primer les influències dels "chansoniers" (Brassens, Brel) i després les de la gran tradició poètica francesa (Char, Eluard, Rimbaud) van ajudar a refermar una vocació i un discurs cada cop més serrat vers la contenció de la paraula: escriure "tot allò que cal per dir". La tensió paraula-silenci ha generat una obra d'una intensitat lírica poc freqüent i d'una singular precisió, recollida fins avui, en nou llibres, gairebé tots editats a Rougerie. "On escriure quan les teves arrels ja no tenen nom?", "Allò que s'escola entre els mots: la vida empesa a viure", "Deixa que els mots et roseguin i et tenallin", són versos/poema, banderes d'una escriptura que no acaba en els mots plantats damunt del paper, sinó que continua molt més enllà, en una tasca continuada de difusió de la Poesia.

La traducció, dèiem, és un element a tenir molt en compte. No és fàcil traslladar l'idioma precís del poeta, fràgil i consistent alhora, i Miquel Edo aconsegueix que els versos llisquin damunt el català com si aquesta hagués estat la seva llengua original.

Finalment, cal saludar la generosa iniciativa d'aquests "Líquens" tan pulcrament presentats i que, tal com diu la solapa del primer llibre, "neixen amb la vocació reservada i exclusiva de la plana sbarbariana, guiats pel propòsit d'acostar al lector català poetes moderns de llengua romànica àmpliament aplaudits a llur país d'origen, però encara poc llegits a casa nostra". El mateix Miquel Edo i Joan Maluquer dirigeixen la col.lecció. Dues remarques, encara: els títols en preparació, Diari d'Argèlia, de Vittorio Sereni, Dia d'avui, de Jean Follain, Versos per a la Dina, de Camillo Sbarbaro, Dels jocs d'hivern, d'António Franco Alexandre, i El foc és un cementiri, d'Ives Roqueta, i el fet que l'editorial neix fora de Barcelona, a Cabrera de Mar, al Maresme. Ja s'ha dit moltes vegades que les iniciatives més creatives --curt i ras, les iniciatives-- en favor de la poesia vénen de fora de la capital, on el joc de poders i de contrapoders només són capaços de generar literatura consumista i/o iniciatives editorials poètiques sense cap risc.

Dos poemes de Guy Allix

© Gabriel Vinyals

Aquesta obra no pot ser arxivada ni distribuïda sense el permís explícit de l´autor. Us preguem llegiu les condicions d'utilització