ÍndexNavegació

índice    no 26: setembre - octubre 2001

KARN DE KAFÈ:
L’ÚNIC FANZINE GRAPAT AMB GRAPES

El disseny pels creatius i l’art pels destructius.
[A mi m’ho va dir l’Ester Xargay]

 

El polipoeta Enric Casasses i el músic Manel Pugès van batejar impúdicament a l’edifici de L’Estació de Riudellots el fanzine de coses dibuixades i escrits escrits que porta el títol de Karn de Kafè. L’actuació dels dos artistes va suposar un descarrilament general de les ments del públic present i dels esperits que vaguen per les tapiades instal.lacions de la RENFE. Casasses i Pugès, o a l’inrevés, van oferir un potent tast del disc compacte que van realitzar junts i separats ara fa dos anys: El pa de navegar (Zamfonia, 1999). Aquesta obra enregistra i fa surar la música i la poesia, i pren tota la seva forma i força en directe i en viu. L’actuació va anar així, més o menys: la llesca introductòria es diu The Damned, el vaixell de molla es composa del poema d’alta velocitat UH i d’algun cant del llibre Plaça Raspall, i el crustó són els homenatges als Joanots poetes, Brossa i Maragall. El recital no va ser un simple marasme de paraules inconnexes amb música atmosfèrica, sinó que va ser i ÉS una relació d’alt nivell entre les pulsacions internes d’en Manel i l’Enric. Cadascú a casa seva empra l’instrument que més li va, a un li mola el teclat i el sintetitzador, i a l’altre la ploma (vaja, l’ordinador portàtil o el llapis.) Però els dos vénen a expressar, més o menys, una mateixa cosa: la rauxa del viure i la xauxa del vi a galet. D’altra banda, i canviant de tema però no de temàtica, la revista Karn de Kafè l’hem editada conjunta i allunyadament el dibuixant Arnau Pujol, artífex de les il.lustracions, còmics i collages del fanzine, i qui signa aquest infrascrit. El treball gràfic de l’Arnie és de línia clara, amb un punt de mala llet, i unes dones de corbes delicades que fan caure de culs. Ara bé, la mala òstia i la denúncia creixen als seus textos i omplen les seves llibretes secretes. A més, l’Ilya Karreño ha acabat de reblar el clau en l’apartat del dibuix, publicant un còmic punkarra on se’n fot d’un pobre hippie i de la resta de mortals. La Karn de Kafè també inclou la primera narració publicada del poeta cassanenc Lluís Freixas, el qual ens ha dit que el conte ha de créixer, tot i que la densitat ja hi és tota. L’escriptora gironina Adriana Bàrcia ens ha regalat dues proses poètiques, una en castellà i l’altre en català, on demostra l’ambivalència dels seus registres literaris. L’editor emboscat de Vic, Jesús Aumatell, ha col.laborat amb un article sobre les múltiples maneres d’immersió literària, en què proposa un model alternatiu d’escafandre editorial. La poesia té un raconet al filet imprès amb el poeta gironí Roger Costa-Pau que, amb un gest ràpid i atent, ens ha donat textos del seu poemari inèdit: Perquè res no ha estat maleït. El polipoeta i editor de Sant Martí de Centelles, Víctor Nik, havia deixat escrit al seu testament poètic Droga U un poema per al cafetot fotocopiat, i la poetessa afrancesada Anaïs Fournier participa diglòssicament amb dos poemes. El plat fort del fanzine és un fragment del llibre inèdit Que dormim? de l’Enric Casasses. Es tracta d’un llarg poema en prosa retallada on el polipoeta barceloní ens relata assegut al piano diverses gràcies i desgràcies de la seva vida literària i de la literatura feta vida, ja que segons ell "en la meva poesia no hi ha res autobiogràfic, tot és real." La Karn de Kafè és el primer i darrer número que confeccionarem, ja que ningú ens l’ha encarregat ni ens ha obligat a fer-lo, repartir-lo, estimar-lo. Quan s’acabin els dos-cents exemplars que hem editat de l’únic fanzine grapat amb grapes, s’haurà esborrat el somni que teníem acumulat dels anys pubescents. Podeu trobar la Karn de Kafè al Bar Bon Rotllo de Cassà, a L’Estació de Riudellots, i a la Llibreria 22, La Llibreria i la botiga Flahsback de Girona. I si no voleu caminar, aquí mateix al final, hi ha un contacte electrònic, i ja veurem què es pot fer: kkarn@latinmail.com.

[redactat al mig de la rotonda que hi ha davant de Can Barris, restaurant situat entre Kaçà i Riudellots de la Selva, 31/VII/01]

© joan josep camacho grau

Aquesta obra no pot ser arxivada ni distribuïda sense el permís explícit de l´autor. Us preguem llegiu les condicions d'utilització

-Narrativa, Poesia, etc

Biel Mesquida: El cor no fa mai vacances
i Rififí a l'Aquàrium
Matthew Tree:Fi de malson
Guy Allix:Dos poemes
Víctor Sunyol:Més
Melcion Mateu i Adrover:Infantesa
Carles Hac Mor:De la pràctica del vídeo
Joan Josep Camacho:Karn de Kafè

Entrevista: per Joan Josep Camacho i Esdres Jaruchic

ressenya
El desarrelat de Guy Allix
per Gabriel Vinyals


Jornades a l'entorn de la traducció literària

-crítiques breus (en anglès sobre llibres de publicació recent)
-números anteriors
-Audio
-enllaços (Links)

www.BarcelonaReview.com   anglès | castellà | francès | pàgina de l'editor | e-m@il