Melcion Mateu i Adrover: Infantesa

INFANTESA
Melcion Mateu i Adrover

De la capsa de música en sortien tres notes.
Little Nemo, al teu llit li creixien les potes
i és fàcil perdre’s en un son oblidadís.
Es doblega l’Empire State Building, i m’han dit que a París
la torre Eiffel degota sobre el Sena.
Little Nemo, fa vent, potser l’atzar et mena
a una altra terra, lluny del teu país,
on hi ha fades de veres que no es tracten de miss.
És normal tenir por si no sabem on ens porta
la brúixola dels somnis que té l’agulla torta
i cerquem la manera de donar algun sentit
als malsons d’una vida de pobre infant petit.
Què fas bocabadat? Agafa’t fort, sisplau! Has de tenir coratge
malgrat que el que t’envolta t’intenti fer xantatge
(hi ha cap desig més foll que el de negar el desig?
Et portarà allà on vulgui).
                                  Mira: a Miami Beach,
sona un son cubà sota les palmeres.
Les ombres de la nit no seran les darreres.
Agafa’t fort al matalàs! Agafa’t fort! Compte amb el gir!
Si la mort t’amenaça, tu no et posis a tir:
un racó de la pàgina et darà la fugida.
Quan l’home del barret et saluda i et crida,
al teu llit se li allarguen les potes del davant.
                                                                    Little Nemo, t’ho dic:
tens sort que pots dormir aquest son un altre pic.
En la vida real l’home et mostra la closca
i et clava una mirada de cargol que s’enrosca.
Que el teu somni és el nostre, i que tots ens morim!
Little Nemo, està escrit: life is a dream.
Em recordes algú que he vist, sense pijama,
vestit amb un abric, mostrant un tros de cama,
tot sol amb una rosa en un planeta buit,
i en té cura amb la pena de morir per descuit.
Perquè la nit és sorprenent, vasta i difusa,
un tros petit de cel t’ha de servir d’excusa
per creure en tu mateix quan et sembla tan trist
mirar-ho tot des d’un aflorament d’esquist.
Veus els estels, els llums de la ciutat que brillen?
Hi ha les carpes del circ, amb cavalls que renillen,
i el domador de tigres que els duu de cinc en cinc.
(Passa un xai i repica el seu esquellerinc.)
Ja els pots comptar! Ja els pots comptar! Ja els pots comptar!
                                                                                Al país dels somnis
els xais planen per un firmament sense ovnis,
entre peixos que passen com si fossin al Nil,
perquè és un món hereu d’algun conte infantil.
Vés alerta, petit:
que ningú no et destorbi i que res no t’espanti,
que ja estàs delirant i
quan els somnis s’acaben ens fa mal el matí,
que gairebé sempre és pitjor -cal dir-ho així.
Tanta por et fa, petit, que et domini el desfici?
Que se’t doblegui l’ànima com un vell edifici,
i se t’endugui a un món distint?
Pots seguir algun conill al fons del laberint.
Pots escoltar a la platja els sons de la trompeta.
Pots córrer amb els cavalls, o muntar sobre un tigre, fins a arribar
                                  a la meta.
(No tinguis por de l’home calb i el seu somrís,
mirant-ho bé no deixa de tenir el seu encís.)
Pots demanar a les fades que se’n vagin a
l’indret que menys trontolli de la pàgina.
Pots cercar el teu racó per somiar, petit,
pots fer-ho encara, encara, fins a caure del llit.

Melcion Mateu i Adrover nasqué a Barcelona el 1971, fill de pares mallorquins. És llicenciat en Filologia Espanyola per la Universitat Autònoma de Barcelona i Màster en Literatura Comparada per Cornell University (Estats Units).
És autor dels poemaris Vida evident, premi "Octavio Paz 1988" (Columna), i Ningú, petit, que inclou el poema que aquí presentem i que apareixerà publicat properament per Empúries / Edicions 62. Ha traduït, entre d’altres, Michael Ondaatje i John Ashbery, i col!labora habitualment al diari Avui, al Diari de Balears i a The Barcelona Review.

Aquesta obra no pot ser arxivada ni distribuïda sense el permís explícit de l´autor. Us preguem llegiu les condicions d'utilització