 SIS POEMES SIS
Carles Hac Mor
--------------------------1
NO HI PENSIS MÉS
Per a n’Eugenio Tisselli
oh com ressonen els tambors
m’embriaguen les flors
cal que em porti humanament
veig molt lluny Cuacuauhtzin
el blau del cel fa goig
rere les branques les muntanyes
ah com se senten els crits
giro i giro al voltant de les flors de guerra
quiyananquilia in coyolyantototl
les papallones fan dibuixos
oh com ressonen els tambors
o aic in xopan niquichihua
--------------------------2
ELS CAVALLS
si no fos enganyador
em faria mal tanta bellesa
com flama perennal
partió de l’exili
flor pueril
febres poble endins
ves que n’és de saludable
mireu-me bé
em declaro vencedor
i observo una papallona
no m’hi sento pas proper
--------------------------3
ARA SÍ QUE M’HE PERDUT
l’infant que s’acosta
també s’allunya
i es perd en arribar
és a dir
l’infant que s’allunya
s’acosta per perdre’s
amb el benentès
que no sabem
qui és aquest infant
i de tota manera
antany la música
era més blanca
i com pot ser però
que fos blanca
i què hi té a veure
la música
amb acostar-se
i allunyar-se
--------------------------4
EL MITE TREPITJAT
pres d’aquesta flor sóc
com un grapat de síl.labes
de renegaires
i et veig córrer
tot fent anar els mots
entre els fruits més macats
la pila de més enllà
quan vindrà la tramuntana
et cantaré les veritats
i després davallarem
la morta cap a l’epitafi
que dirà que allà
hi jeu un garbuig de lletres
som anats a la platja
no cal res per avançar
el riu és molt i molt llarg
--------------------------5
EL GENOLL QUE FUMA
si voluntat equival a desig
et faré mal m’imagino
aquesta aranya
que s’enfila per la paret
un concert de guitarra
in memoriam
o potser n’eren dues
de sobte però les gotes
i les passes comptades
l’ametller i la guia d’Itàlia
ai tot creix en un verd
sense adjectiu
--------------------------6
ONA I SOL IXENT
de tothom n’és la culpa
la culpa pa pel mestre
oc que fa la mestra
que no rima
snó que rema oc
si no hi ha culpes
a través de la gernació
i no sé pas què faré
ni què faig
ni què he fet
deixant de banda
les multituds
|
Narrativa