 CINC POEMES
Dolors Miquel--------------1
Megamix
Plou-Fàstic
No hi ha res a dir.
Plou.
Una dona és assassinada.
Flotats camina sota les aigües.
Psicòlegs! Triomfen les crisis d’elit:
Us fareu rics! Els pobres
no tenen temps per a angoixes.
No hi ha res a dir.
El fàstic.
El cel vomita
60 dones assassinades
pel zel o la marmita.
Al poetastre
li han donat la guita
i sobre el camp hi ha 30 monedes.
No hi ha res a dir.
Plou.
Verlaine s’ha deixat el paraigua
sobre el pastís de dol d’en Foix.
Tothom vol alguna paraula
per a adobar la tuberia esconyada,
menys la patètica literata
que vol més premis.
No hi ha res a dir.
El fàstic.
A Vic un colom l’evita.
L’aura dels critians té color de sardina.
Déu converteix en pluja els pans i els peixos.
Un calamar dormita
sobre el cadàver d’una pipa.
Els àngels es declaren anèmics.
No hi ha res a dir.
Plou.
Una gallina molla
pixa pluja.
Verlaine li ha deixat els esclops a Rimbaud
i Rimbaud s’ha comprat una escopeta,
però duu els calçotets cagats
i sa mare els hi renta.
No hi ha res a dir.
El fàstic.
Hi ha qui es mor de gana a París.
Hi ha qui fa règim a Nigèria.
Els polítics tenen les autopistes gratis.
"Pel mòdic preu: Mati’s!".
L’autocar dels vells és a punt d’estimbar-se
i Déu es declara "Dona, amb fills i casada."
No hi ha res a dir.
Plou
Europa és un fetus de vaca boja.
Ens anem contaminant d’economia.
Els índex Down Jones me la porten eixuta.
A l’Opus s’estan follant l’última verge
i a Màstric, l’estrenyiment és endèmic.
No hi ha res a dir.
El fàstic.
El meu fàstic és el teu fàstic, carinyu.
Et corono rei del forat de la rosquilla.
Sigues absurd i convrteix-te en vàter
i deixa-m’hi caure pel mig, com a la merda.
No hi ha res a dir.
Plou.
Els afluents ja no flueixen.
A l’infern avui toca olla barrejada,
amb tocino greixós i botifarra,
després et pots fer una lavativa
i nar a cagar a la letrina sixtina.
Quo vadis i No badis.
No hi ha res a dir.
El fàstic.
El carreguen catalanistes de pedra picada.
Farem mandonguilles dels patriotes de sang blava.
ens els menjarem
entre 2/4 de por i ¾ d’angoixa.
Les onze! A les dotze
instaurarem l’hora 13 i la 14.
No hi ha res a dir.
Plou.
Una paraula es despulla i pulla.
La Verge Peluda passa de depilar-se.
Una dona pregunta
i en rebre la resposta
viu dos minuts viva
i 300.000 més morta.
No hi ha res a dir:
El fàstic.
Al supermercat
venen sabates de plàstic.
"Pagui’n 2 i emportin-se’n 3."
Rega-li-les al seu millor enemic,
estimada veïna!
Faci’l caminar
Amb mitjons de farina.
No hi ha res a dir
Plou.
Hi ha qui s’ho sap fer i es queda a casa,
però la poesia surt
perquè és puta i vella i barata,
que crida de cantonada a cantonada:
"Per poc, pots follar-me , xato,
i nar passant el rato."
No hi ha res a dir.
Plou.
El fàstic.
La poesia.Verlaine.
Rimbaud.
Les sanglots logns.Els violins estúpids.
Plou Fàstic.
¿I si nem a dormir, potser?
--------------2
Tranquimazín del meu cor,
àngel de la meva vida:
sense tu fóra tancat
al llindar de l’agonia.
--------------3
La cançó del covard
Abans de l’arribada del matí, dins la fosca,
semblava tan fràgil amb el meu cul a la mà...!
Borratxo d’ell mateix, empassant-se galons de cervesa,
mentre els joves corrien per la vida
sense altra metafísica que el rellotge i la sida.
Escolta, li vai preguntar,
¿Per què ets tan de veritat, mentida?
En aquell hotel, mentre me’l follava,
era un gat en zel i era un gat en alba,
un carrer de nit sense temps ni guàrdia,
però el seu cor estava ple de roba bruta,
i la seva ànima era una rentadora barata.
Ei, tu, covard! -li va endinyar una veu dormida-,
¿Ja penses què en dirà la teva dona?
Li agradava omplir-se el goll de cites
i la panxa d’alcohol que li esborrés els límits.
Tendrament absurd intentava crear-se
un espai, dins el cervell, on anorrear-se.
Vai beure com una alcohòlica, per estar-hi a l’altura.
Ei, tu, covard! No et preocupis, home...
La teva dona aviat et donarà la Malvinguda!
Digué que es venia la vida per 5 minuts d’optimisme.
Era una frase feta. Era un aforisme.
Un suïcida es matava per lli mentre em demanava
que el seguís a la seva ciutat.. Si no hi anava...,
digué que me’n penediria: m’equivocava.
Ei, tu, covard! -li vai dir-. Anima’t, home!
La teva dona aviat t’obrirà aquell cony que no desitges!
El vai deixar en un bar i em somreia com els borratxos,
amorrat al tanc de la seva tristesa més absoluta.
Mai me’n vai penedir: un semàfor
tenia aturada la seva ànima covarda
a l’altra banda del carrer, on ell s’estava.
Ei, tu, covard! M’agrades -no li vai dir-,
però ets un paranoic i necessites una Mama.
--------------4
A un "Home que es creu influent"
T’adoren tots, els necis que no et saben,
te’n cures prou de fer-te l’important,
poll d’ un corral on gairebé no hi caben,
ja fots maror, tant apretar-t’hi tant.
Llampat imbècil: que tu ets un figura?
De quin pessebre, ara em pregunto jo.
Per al meu gust ,tu no la tens prou dura.
En quatre mots: et falla el tensor.
Quin home gran! Parlant com un ministre!
Tu, Josafat, tu, el neci sinistre
que es creu cavall i no arriba ni a mul.
Ajudâ’m vols?.. T’ho diré gens obscura,
(figura i lloc fins a la sepultura):
els teus favors, te’ls pots ben fotre al cul.
--------------5
Per al Sr.Sevillano i la Srta. Maíz
En qualsevol vagó d’aquest país
et pots trobar el barman "Sevillano"
que es de Madrid i també la "Maíz"
que fins els rots, els fa en castellano.
Si els dius que vols vols "Un cafè, sisplau"
com prefereixen sentir parlar gaèl.lic
perquè els sisplau, per déu que gens els plau,
et respondran amb l’evangeli bèl.lic
"que ens entenguem" (ço és: "en castellà")
i a mi els morts em rebenten les tombes
que fins les cendres els parlen català;
així que tu, Sevillano, et bombes
si no t’agrada, que en tinc plens els ovaris
de tots vosaltres refotuts operaris.
|
Poesia