ÍndexNavegació

índice         no. 37: juliol - agost  2003

versió en anglès

Cent catorze cadires i das Angenehme dieser Welt
Jordi Domènech

144_1.jpg (12955 bytes)

Deu ser l’any 1807 quan Ernst Zimmer, un empresari ebenista de Tubinga, autor (dissenyador, es podria dir?) i fabricant, entre altres mobles, d’unes elegants i, aparentment, molt confortables cadires, se’n va a la clínica del doctor Authenrietch, a la seva mateixa ciutat, on sap que hi ha internat Friedrich Hölderlin i demana si se’l pot endur a casa. Ell, Zimmer, ha llegit Hipèrion i ja en té prou per saber què li cal fer. I es pot fer. I Hölderlin hi viu trenta-sis anys (fins a la mort), en una sòbria cambra circular, "a la torre", mirant com llisquen les aigües lentes del Neckar i escrivint "ràfegues de versos / llançats del no-res al no-res"*, mentre Zimmer segueix construint mobles. Hölderlin no salva Zimmer i Zimmer no salva Hölderlin. No es tracta pas d’això: tots dos fan la seva feina i la fan ben feta. En el fons, treballen per tal que el viure (el d’ells) (el dels altres) millori. Deu haver passat cent catorze o cent catorze mil vegades (abans) (i després). Coses que deuen créixer d’altres coses, en una (con)fluència de clars tints simbiòtics. "El cànon humà del disseny...és molt més extens: es refereix a tot el que és la humana natura"** Potser no tots els cavalls poden ajuntar-se per tibar el mateix carro; però, n’hi ha molts que sí. Ho deuen saber els vells pensadors grecs, els Medici, els modernistes (sobretot els nostres), la Bauhaus, Zimmer i Hölderlin, 114. Déu, si existís, estaria encantat de veure com, de tant en tant, els seus fills s’entenen sols.

* Feliu Formosa. Del poema "El foll de Tubinga"
**Santiago Pey. Del llibre "Introducció al disseny industrial"


144_2.jpg (11938 bytes)

Mobles 114 va ser fundada l’any 1973 al carrer d’Enric Granados de Barcelona. Des dels inicis, JM Massana i JM Tremoleda, dissenyadors industrials i editors de l’empresa, han mantingut actuants unes idees que fan compatibles els valors empresarials i els valors humanístics del disseny.

Mobles 114 edita unes col·leccions de productes per a l’equipament de la casa, l’oficina i els espais públics i urbans. Un dels principals interessos de l’empresa ha estat el de recuperar productes que formen part de la memòria o del patrimoni comú que, pel seu valor cultural i per l’actualitat del seu disseny, mantenen plena vigència. I el darrer, pel que fa al cas: tenir la consciència que el disseny no només se sacia en l’abeurador dels components mesurables.

114 ha comptat al llarg dels anys d’existència amb molts col.laboradors del món de les lletres, la fotografia i les arts.

Autors d’escrits d’encàrrec o seleccionats: Roser Camps, Antoni Clapés, José Corredor-Matheos, Denis Diderot, Jordi Domènech, Paul Klee, Marià Manent, Sergi Pàmies, Josep Pla, John Ruskin, Alvaro Siza Vieira, Ramon Solé i Óscar Tusquets.

Autors de fotografies: hi trobem Norberto Aliata, Lluís Casals, Colita,
Albert Font, Ferran Freixa, Globus, Manolo Laguillo, Pauchet-Cabanela, Jordi Sarrà,
Manolo Serra, Humberto Rivas i Teresa Siza.

Autors dels calendaris: Joan Brossa, Enzo Mari, América Sánchez, Alvaro Siza Vieira.

Assessors musicals: Joan Saura, Ramon Solé.

Dissenyadors: Mariano Ferrer, Enzo Mari, Rafael Marquina, Gabriel Mora, Isamu Noguchi, Montse Padrós, Lluís Pau, Jorge Pensi, Lluís Porqueras, Carlos Riart, Santi Roqueta, Alvaro Siza Vieira, Josep Torres Clavé, Oscar Tusquets.

Equip Intern: J M Massana, J M Tremoleda, Eduard Juanolai Helena Tremoleda
144_3.jpg (11408 bytes)

___________________________________

One hundred and fourteen chairs and das Angenehme dieser Welt


It might have been in 1807 that Ernst Zimmer, the owner of a cabinet-making business in Tübingen and the creator (or perhaps we should call him designer) and manufacturer, amongst other items of furniture, of a series of elegant and apparently very comfortable chairs, arrived at Doctor Authenrietch’s clinic, in the same city, where he knew that Friedrich Hölderlin had been admitted as a patient to ask whether he could take him home with him. He, Zimmer, had read Hyperion and that was sufficient for him to know what to do. And it could be done. And Hölderlin lived there for thirty-six years, in an austere circular room "in the tower", watching the waters of the River Neckar slowly flowing by and writing "bursts of verse / launched from nowhere towards nowhere" *, whilst Zimmer continued to make furniture. Hölderlin did not save Zimmer, and neither did Zimmer save Hölderlin. It was not like that: each one did his own task, doing it well. Basically, they worked to make life (theirs) (other people’s) better. It must have occurred one hundred and fourteen or one hundred and fourteen thousand times (before) (and after). Things that possibly emerge as the result of another, in a (con)fluence of a clearly symbiotic nature. "Human design canons...are far more extensive: they encompass everything about human nature" ** Maybe not all horses can be harnessed together to pull the same cart, but many can. It is something that must have been known by ancient Greek thinkers, the Medicis, modernists (particularly ours), the Bahuhaus, Zimmer, Hölderlin, 114. Assuming that God exists, he would be delighted to see how on occasions his children are capable, without help, of mutual understanding.


*  Feliu Formosa. From the poem "El foll de Tubinga" (The Lunatic from Tübingen)
**Santiago Pey. From the book "Introducció al disseny industrial"  (An Introduction to Industrial Design)


Mobles 114 was founded in 1973 in Barcelona’s Calle Enric Granados. Since its establishment, the company’s industrial designers and producers, J.M. Massana and J.M. Tremoleda, have continued to adhere to a philosophy that combines industrial values with humanistic design concepts. Mobles 114 makes ranges of products to furnish the home, the office or public and inner-city areas. One of the company’s main focuses of interest is the re-introduction of items that form part of our collective memory or heritage which, because of their cultural value or modern design, are still valid today. Lastly, the other interest that concerns us today is an awareness that design cannot simply be limited to measurable aspects.

© Jordi Domènech

Aquesta obra no pot ser arxivada ni distribuïda sense el permís explícit de l´autor. Us preguem llegiu les condicions d'utilització
navegació:  

tbr : no. 37: juliol - agost  2003

-Narrativa
       Miquel de Palol: Aquell estiu del 42
       Joan Josep Camacho: Julie Doucet a la paret
       Joaquim Carbó: Jordi Arbonès i Montull a la universitat

       Jordi Domènech i Mobles 114

       Peu de foto

-Entrevista
      
Siri Hustvedt

-Poesia
     
Gabriel Vinyals: Dos moments musicals
      Lluís Calvo: Manifest poètic de Sovelles
      Carles Hac Mor: Encara no en té, de títol
      Ester Xargay i Maria Durán: Aikús a Casa Ramona

-Ressenyes
     
Homeless de Pau Vidal per Alícia Tudela

-Rebosteria selecta 

-crítiques breus/ressenyes (en català)
-crítiques breus (en anglès sobre llibres de publicació recent)
-números anteriors
-Audio
-enllaços (Links)

www.Barcelonareview.com   anglès | castellà | francès | pàgina de l'editor | e-m@il