PEU DE FOTO

Del centre dOsona que és tan com dir del centre del món ja fa temps
que arriben les propostes més creatives, les que de debò compten.
I aquesta trinitat, reunida en lespai laic, sagrat, del Temple Romà de Vic,
nés una bona mostra.
LAlícia ens mostra que lart i la natura habiten un espai comú que es
resisteix a la interpretació tan se val si en diem Llauró o Boreas.
La poesia del Pep és un (re)clam per sobreviure, per tastar nova llum que il·lumini
allò que guanyem amb cada pèrdua.
I el Ton ah, el Ton! és el mestre de tots: amb parla greu i mà discreta
dissenya els camins que els altres fressaran més tard.
Antoni
Clapés

Pep Rosanes : La Trinitat és cosa de tres.

Alícia Casadesús: Fa de bon transitar amb dos puntals com aquests,
encara que estiguem envoltats de boires.
Ton Granero: Jo sóc el convidat de pedra en la foto feta per en Víctor
Sunyol al Temple Romà de Vic on s'inaugurava la magnífica exposició d'Alícia
Casadesús per a la qual en Pep Rosanes va escriure un text molt interessant sobre la
boira
lligant experiències seves amb l'obra de l'Alícia.
|