Recorregut poètic pels llocs emblemàtics de Santa Coloma de Gramenet, de la mà del poeta Màrius Sampere
Per Núria Valls
Santa Coloma de Gramenet és una ciutat de l’àrea metropolitana de Barcelona, a l’altra banda del Besòs. Quan s’arriba a Santa Coloma, travessant un dels ponts per sobre del riu, en un dels murs de contenció a la riba esquerra del Besòs podem llegir una frase com aquesta: Viure és intentar-ho infinites vegades. És gairebé un aforisme tenyit de poesia i vitalisme: és de Màrius Sampere.
Parlar de Santa Coloma és parlar de la poesia de Màrius Sampere, poeta molt vinculat a aquesta població, que ha estat capaç d’inspirar la seva poesia en els llocs més prosaics d’una població.
L’opinió més generalitzada sobre la ciutat colomenca és la d’una ciutat que ha crescut desordenada urbanísticament. Als anys setanta, era posada d’exemple a les universitats de Tokyo com allò que, des del punt de vista urbanístic, mai no hauria de ser una ciutat.
Des de molts àmbits, s’ha propiciat la transformació de la ciutat. Per posar un exemple, el riu Besòs, al seu pas per Santa Coloma, era considerat un dels més contaminats d’Europa. Doncs bé, aquell riu que era qualificat de claveguera, va ser capaç d’inspirar a Sampere aquests versos:
Si el Besòs, captaire rabiüt, fa aquesta flaire i baixa tan brut de virus de drapaire, és perquè s’ha begut amb embut la meva sang, i no li’n queda gaire.
Això va ser escrit l’any 1975 i forma part d’un poema titulat Besòs. Persones com en Màrius, que han estimat aquest ciutat, han fet possible la seva transformació urbanística.
És per tot això, que val la pena emprendre l’itinerari poètic de Màrius Sampere a Santa Coloma de Gramenet. Llocs emblemàtics de la ciutat, testimonis del seu passat, de la memòria històrica i de les seves possibilitats de futur han quedat plasmats, a través de la poesia de Màrius Sampere, en certs indrets representatius de la nostra població.
Podem assenyalar alguns d’aquests racons que han inspirat els versos d’en Màrius, per exemple els orígens de la població situats al Poblat ibèric Puig Castellar, la font de l’Alzina als voltants de la ciutat; el Sanatori, record dels anys on per guarir les infeccions no hi havia penicil·lina; la plaça de la Vila que és símbol de la ciutat; La Clínica Mental que representa el noucentisme arquitectònic i recorda el pas per les seves dependències d’aquelles persones que no tenen memòria.
La Santa Coloma actual ens porta al metro, a Can Zam, al Museu de la ciutat que ens permet visitar la Torre Balldovina i finalment, acomiadar l’itinerari sota les estrelles, a la nit de Santa Coloma.
Per parlar d’aquest recorregut, ens inspirem amb la publicació de Margarida Codina, anomenada Itinerari poètic de Màrius Sampere, a Santa Coloma de Gramenet, editada pel Centre Excursionista Puigcastellar.
El Poblat ibèric Puig Castellar, situat al Turó del Pollo
Els ibers no ho sabien,
que tornarien al món
per fer memòria.
Per conèixer la nostra ciutat és imprescindible recordar els indrets on es van forjar les primeres cultures iberes. És al cim d’un turó, anomenat Turó del Pollo, s’hi accedeix per un camí de muntanya, però també en bicicleta, i fins i tot, en bus. Des del poblat, podem veure el riu com serpenteja buscant el camí del mar.
A redós de les pedres que resten en peu de la muralla del poblat ens plantegem certs interrogants: quin significat tenien els símbols que utilitzaven aquells primers pobladors per escriure sobre la pedra; quina por els va fer tancar-se dins la muralla; com eren els habitacles, dels quals encara se’n pot endevinar el disseny a través de les pedres que encerclen els seus recintes.
La font de l’Alzina
Si l’arbre és l’espai que germina
i l’aigua és la sang de l’espai,
vetllem perquè no es pari mai
el cor de la Font de l’Alzina.
A les afores boscoses de Santa Coloma, una deu senzilla, humil, ens recorda quan les persones anaven a buscar-hi aigua i hi organitzaven berenades i festes populars. Quan visitem aquesta font enllacem amb el passat rural de la nostra ciutat. Ciutat on s’hi collien maduixes, bolets, pinyes... Les perdius, les serps, els senglars formaven part de la fauna colomenca no fa pas més de cent anys!
El Sanatori de l’Esperit Sant, testimoni dels anys on per guarir les infeccions no hi havia penicil·lina
A frec de Badalona, la muntanya
del Sanatori de l’Esperit Sant.
Deia el Doctor Vilaseca, metge colomenc que visità més de tres generacions de colomencs i colomenques, i historiador local, que el clima sanitós de Santa Coloma de Gramenet va propiciar dos fenòmens socials: la construcció del Sanatori de l’Esperit Sant per tal de guarir les persones malaltes de tuberculosi i el fet que molts ciutadans de Barcelona es construïssin uns caseta d’estiueig a Santa Coloma. Visitant l’edifici històric de l’Esperit Sant ens adonem del corrent d’aire que, aprofitant el corredor del llit del Besòs, aireja l’atmosfera colomenca.
La Clínica Mental que representa el noucentisme arquitectònic
El temps i l’espai
hi són perquè sí
jardí sense fi lliris,
fonts i esglai.
Eren uns temps on la malaltia mental era considerada com quelcom que feia necessària la reclusió dels qui la patien. Així, a principis del segle XX, sota la tendència artística del noucentisme, es va construir la Clínica Mental. L’edifici és anomenat la Torribera i forma part d’un entorn molt interessant des del punt de vista històric-arquitectònic.
A frec de la veïna Badalona, en aquests indrets boscosos s’hi troba un part molt interessant de la nostra història. Pujant pels caminets de la muntanya trobarem la Torre Pallaresa, d’estil renaixentista i, més amunt, quan ja entrem a la frontera de Badalona ens trobarem la masia de Can Butinyà, on s’hi fan aplecs de sardanes i, finalment, dins el terme municipal de Badalona s’hi troba Sant Jeroni de la Murta, testimoni de fets històrics relacionats amb els Reis Catòlics i Cristòfol Colom; on diuen que es van entrevistar el navegant i la reina abans de l’expedició de Colom cap al Nou Continent.
La Santa Coloma actual ens porta al metro
Cada matí agafo el metro
cap a final de trajecte.
D’ençà la dècada dels vuitanta, Santa Coloma va ser una ciutat molt ben connectada amb la ciutat de Barcelona, mitjançant la inauguració del metro. Actualment caldria visitar les noves estacions de la Línia 9 del metro de disseny ultra modern, que connecta barris de la ciutat que, fins aquest moment havien estat més aïllats entre si. La parada del metro de la Línia 9 ens porta a la Plaça Pius XII que ens permet ubicar-nos davant de l’Església modernista de Santa Coloma.
Can Zam, passat, present i futur de Santa Coloma
Can Zam, ple de cares noves
no recordarà que jo hi venia...
La masia de Can Zam ha estat testimoni de molts fets històrics. Davant la masia hi hagué un arbre, concretament un majestuós roure, que aplegà fins i tot reunions polítiques sota el seu fullam, en l’època de la Guerra del Francès. Dels seu passat rural, envoltada d’un camí d’ametllers que florien al gener i donaven un toc de clor rosat a l’entrada del recinte, passem al present on hi ha un complex poliesportiu i albirem un futur per als estudiants que es formen a l’ Institut Puig Castellar, situat darrere del complex esportiu.
El Museu de la ciutat ens porta a visitar la Torre Balldovina
Si tingués ulls, veuria el dors del temps,
el prestidigitador amagat rere miralls
giratoris, oh far de peixos voladors!
La Torre Balldovina mereix una visita detallada. Va ser residència estiuenca de Josep Maria de Sagarra, però conserva una torre de defensa que data del segle X i que conté el seu interior un arc romànic, arc de volta.
S’hi troba també el Molí de’n Ribé, un testimoni del passat rural de Santa Coloma.
El Museu de la Torre Balldovina mereix una visita pròpia. Hi podem trobar tot el passat iber de Santa Coloma, els objectes de ceràmica, de ferro, de culte que s’han anat trobant a les excavacions del poblat iber del Puig Castellar. La visita al museu permet un recorregut històric pel passat llunyà de la nostra població.
Acomiadem l’itinerari sota les estrelles, en la nit de Santa Coloma
Santa Coloma surt de nit. S’apareix
sense avisar, tal com s’enfila
a l’obscuritat.
Santa Coloma és una ciutat viva, tant de dia com de nit. Un dels efectes més bells es produeix quan contemplem la posta del sol des de la Plaça de la Vila de Santa Coloma, admirant els canvis de color del cel fins que hi comencen a aparèixer els primers estels de la nit.
Santa Coloma ja no és una ciutat dormitori; els seus ciutadans i les seves ciutadanes van emprendre una tasca de transformació de la ciutat i ara podem afirmar que té una personalitat cultural pròpia. Un dels senyals d’identitat més importants de la nostra ciutat és l’acollida. Sempre ha estat una ciutat d’immigració: als anys seixanta moltes persones de fora de Catalunya es van instal·lar aquí. A partir de la dècada dels noranta i, especialment, a partir del segle XXI, moltes persones de diferents procedències han anat venint a viure aquí. Podem afirmar que, actualment Santa Coloma, és una de les ciutats més multiculturals de Catalunya.
© Núria Valls
Aquesta obra no pot ser arxivada ni distribuïda
sense el permís explícit de l´autor.
Us preguem que llegiu les condicions d'utilització
revista.barcelonareview.com -------