FARSA

ALBERT MESTRES

 

Personatges

Joan Pròleg
Gènia, muda
Actor

Una cadira.

PRÒLEG

Entra Joan Pròleg cantó gramola.

Joan Pròleg: Ja va, ja va, home, sense empènyer, ¿eh? Au, mecàgon el cap del sant Cristo de Balaguer que se’l mengen els corcons perquè el té de fusta. Aquest clau dels daixonsis, home, que no hi ha manera humana que el treguin. Bona nit. Sóc el maquinista. Bé, el maquinista maquinista és un dir, perquè en aquest teatre, oi, de màquines… Bé, en realitat també sóc el regidor de sala més o menys, o sigui, el que totes les santes nits li toca tot.… Ah, i faig de taquiller també, en realitat. Tot sigui per la sacrosanta causa, oi. Vaja, sóc en Joan Pròleg, per servir. Ep, tu, baixa’m una mica això. És que això enlluerna més que l’Esperit Sant i no m’hi guipo, oi. És que la noia de les llums és nova. Com que els tenen tan mal pagats no duren ni quatre dies, oi. Però una mica de paciència que ara comença la cosa, eh. Vostès vagin apagant el mòbil. En realitat, si ho volen saber, a mi em prenen pel pito del sereno. Sí senyor. Que si Joan Pròleg aquí que si Joan Pròleg allà. Joan, un cafè per al director. Joan, una barra de maquillatge per a la noia. Joan, canvia la bombeta del lavabo. Joan, recull l’escenari. Joan, frega l’entrada. Joan, contesta el telèfon. Joan, les cadires. Joan, les reserves. I així un no acabar mai, tu. Perquè aquest teatre el que és és una casa de dallòs. Sí senyor. Ai ai ai que em mato! Hòstia tu, ¿encara està aquí la cadira? Ai mare! Un moment que me l’emporto corrents, que si no veuràs la bronca que em caurà. Ja està. Perquè aquesta és una altra. El director del teatre, en comptes d’agafar gent d’ofici com Déu mana, vinga agafar-me marrecs acabats de sortir de l’ou, això sí, mooolt experimentals, eh, això sí, que fan unes coses que les podria fer jo, mal m’està dir-ho. I ara resulta que l’autor volia una cadira i l’escenògraf no. Els ho explico perquè tela, eh. I ja hi som, vinga discutir i discutir que si cadira sí que si cadira no, que si no has llegit la meva acotació, que si això no va ni amb rodes, i al final s’ha acabat com sempre s’acaben aquestes coses, ves, com el rosari de l’aurora, i mira que jo ja ho deia ja, i al final m’agafen l’autor i me l’engeguen a casa, i au, ja ens veurem el dia de l’estrena. Oh, i espera, que després va i l’escenògraf se’n va a la francesa emprenyat com una mona. No és professional això, diu, i au tururut violes, adéu-siau. I ja ho veuen, tot buit, ni cadira ni res, ha quedat tot buit. Aquí, veuen, aquí havia d’anar-hi la gramola i aquí en aquest altre cantó, la pistola. Però, ves, no hi són, no hi ha res de res. Si es descuiden per poc no hi ha ni peça. Però com que ja hi havia entrades venudes doncs… Ara que amb aquest escenògraf també quan arriba ja tremola tothom. Un ferret per aquí, una fustona per allà, un clauetxo aquí, una pantalloneta allà. Sí ja et daran fustona, ja et daran clauetxo. M’arriba l’home amb una tona de ferro, m’agafa i em planta una estructura que després no hi caben ni els espectadors i allà baix una pantalla gegant que serviria per embolicar el teatre sencer i regalar-lo, posats a fer, i el director del teatre no tremola, no, cagat a les calces, que si això és una ruïna, que no en tenim ni cinc… I l’escenògraf, ¿no voleu res?, doncs res. Ara que aquest teatre, la veritat, d’estructures de ferro i pantalles gegants poques, eh. O sigui, que segons com millor. Oh, i espera’t, que això no és res. A l’última obra, la d’en daixò, el suec aquell, l’Estrident, ve l’escenògraf i decideix que omplirà el teatre de sorra, tu. Sí sí, molt autèntic, diu el director. Vostè no sap les tones de sorra que es necessiten per omplir aquest escenari, dic jo. ¿Vols dir, Joan?, diu el director del teatre. Sí sí, la força del material autèntic i tot això, diu l’escenògraf. ¿Has estat mai al desert?, diu el director, la sorra és el desert de les vides d’aquestes dones i tot això. D’acord, diu el director del teatre. Ni parlar-ne, diu el gerent del teatre. Però el director del teatre agafa i se’n va a l’ajuntament i me’ls convenç perquè me li portin un camió de sorra. Els de Parcs i Jardins, oi. I sí sí, ja ho crec si el van portar, el camió ple de sorra fins dalt, i el van abocar davant del teatre, i llavors l’escenògraf desapareix i el director desapareix i el director del teatre em ve a mi i em diu, Joan, ¿que podries agafar una pala i? I jo, ho sento, senyor director, però ja sap que estic delicat del cor i a més a més avui tinc lumbago i el sindicat de maquinistes diu que. D’acord d’acord, diu el director del teatre, i ja me’l veus a ell, el director del teatre, amb una pala, un carretó i els guants blancs entrant una muntanya de sorra al teatre. La sorra va quedar molt bonica i molt desèrtica com les ànimes de les dones del suec aquell, l’Estrident, això sí, però el que es va fer tips de passar l’aspiradora i treure la pols cada dia durant un mes sencer va ser en Joan Pròleg, i això per no dir res dels atacs d’asma del públic… Però el cas és que això no és res, però res, comparat amb el panorama que tenim ara, perquè l’escenògraf ha tocat el dos, sí senyor, però és que el director ni el busquin, tu, està al bar del costat fotent-se uns vinets, amb les cagarrines de si la cosa no rutlla. Home, no hi ha dret. I la noia, pobreta, que no parla amb ningú. Vinga plorar i plorar. ¿Què hem de fer? Joan, sitplau, vés a convèncer-la que surti, per favor. Ara que, pobreta, Déu n’hi do, jo ja ho entenc amb el que l’espera. Per l’amor de Déu, quin paperet, tu. Oh, i l’actor el problema és que no se sap el paper. No hi ha manera. Home, diuen que és boníssim i surt a la tele i tot això, però és tan distret que no rasca bola. Diuen que una vegada, en una obra del txec aquell Of, en una escena havia de treure un retrato així de la butxaca. Doncs l’animal va i se’l descuida al camerino, i com si res em deixa plantats els altres actors amb un pam de nas i se’n va a buscar-lo al camerino, i els altres, clar, amb els daixonsis per corbata, pobres, a espavilar-se com sigui. Vaja que van mal dades, tu. Un autèntic desastre. ¿Reserves? No em facis riure. Quatre arreplegats. Jo ja l’hi dic al director del teatre. Home, faci’m un Xèspir, un Brètol Bret, me’ls disfressa de gàngsters mafiosos, una mica de sang i fetge i llums blaves i música a tot taco, i ja està, èxit rodó i calaix ple. Però ell res, que no, ell duro amb aquests autors que els coneixen a ca seu. ¿Què? Un moment que em criden. ¿Què? ¿Que canti? ¿Què? ¿Qui, jo? ¿Què? ¿Si me la sé? ¿Què? Clar que me la sé, i el cap com un bombo també me’l sé, ves. ¿Quant? ¿Què? D’acord. Canto.

Al bosc d’Àrtemis hi vinc,
s’hi sacrifica sovint.
La mà del pare aquí tinc
i la mare em va vestint.
Pare, el ganivet em dol.
Mare, ¿és aquest el consol?
Au, Ifigènia, filleta,
¿per què no t’estàs quieteta?

Mare, ¿a què hem vingut aquí?
A casar-te amb el destí.
Filla, queda’t a prop meu,
serà el noi que sembla un Déu,
Aquil·les, el fill de Tetis
fins que allitada t’hi retis.
Pare, el ganivet em dol.
Mare, ¿és aquest el consol?
Au, Ifigènia, filleta,
¿per què no t’estàs quieteta?

Filla, estic content de veure’t.
Pare, que et ploren els ulls.
És el vent que et vola els rulls.
Filla, penes vinc a treure’t.
Pare, ¿lluny te n’aniràs?
No tant com tu, ja ho veuràs.
Pare, el ganivet em dol.
Mare, ¿és aquest el consol?
Au, Ifigènia, filleta,
¿per què no t’estàs quieteta?

¿Sola o amb tu m’embarcaré?
Tu sola sense ningú.
El llit nupcial serà dur,
de marbre un altar homeier.
El rei de reis ho ha de fer,
i Troia conquistaré.
Pare, el ganivet em dol.
Mare, ¿és aquest el consol?
Au, Ifigènia, filleta,
¿per què no t’estàs quieteta?

Malhaja guerra i ofenses!
Sola i lliure hi he d’anar.
Pare, no em lliguis, què et penses,
tu vés-te’n a guerrejar.
Pare, el ganivet, quin mal.
Mare, mira el llit nupcial.
Au, Ifigènia, filleta,
que ara estaràs ben quieteta.

Surt cantó gramola.




SENSE PARAULES

 

Gènia, fred: [entro cantó gramola vull dir tinc por vull dir molta por tinc
…
…
sento les veus
…
…
per això es pensen que sóc muda per això o sigui muda ells pensen pensen sóc
…
encara me’n recordo encara el dia que vaig decidir callar quan vaig o sigui no sabia parlar encara o sigui tenia molta por por
…
moltíssima
…
…
…
…
es pensen que sóc muda vull dir tarada vull dir la psicòloga vull dir la Begonya vull dir o sigui no en tenen ni puta idea]

molt de fred

[les veus
…
al mig
…
no hi ha res a dir vull dir la Begonya no les res a dir res res vull dir el problema
…
…
…
…
o sigui el problema és hòstia puta el problema és o sigui les paraules no tenen significat i no ploraré no Begonya no escolta’m per favor escolta’m de cap manera
…
per a la veritat no calen paraules ocells bonics creu-me
…
…
creu-me
…
…
o sigui creu-me]

suor freda

[jo només vull ser creada jo només i es pensen que sóc muda i sorda o sigui muda
…
molts anys de pràctiques
…
les veus
…
…
les paraules estan tergiversades les paraules tergiversades i jo que me n’adono o sigui la mare diu t’estimo nena però en realitat no vol dir t’estimo nena vol dir les mares estimen les filles vol dir mudes i sordes també vol dir toca que una mare estimi una filla muda i tot i sorda i tot vol dir
…
l’embrutes si fas servir una paraula l’embrutes una paraula aquest és el problema oi?
…
…
…
…
la llengua ordeix infàmies la llengua antiga podadora la llengua
…
…
cap paraula pot aturar la malaltia cap el terratrèmol la guerra la mort cap la bogeria
…
ni ni l’amor ni provocar propiciar predisposar privar premeditar preveure l’amor fer sentir l’amor cap sento les cap
…
el que m’importa de veritat no es pot dir amb paraules el que importa gana només serveix per distreure del que importa tinc gana la paraula la veritat amb una sola paraula ja és mentida la veritat la paraula mal de panxa la paraula gana la paraula taladra el cervell]

moltíssim fred

[crec que crec vaig decidir-ho quan vaig néixer crec sí quan vaig néixer ja podia decidir jo sí me’n recordo a la perfecció jo abans i tot de saber que podia parlar sí això vaig decidir-ho la finestra vaig a tinc por la finestra sempre he tingut por de tot jo]

suor freda intolerable

[dolorós retorçar-se de mans jo la finestra sostre fosc sense cap estrella
…
…
morir morir és una cosa simple buf esfumar-se o no o hi ha el polsim de tu que queda flotant a l’aire o a les ments dels altres jo no vull estar a la ment de ningú vull netejar-me fer-ne net dels altres l’infern no perquè l’infern és aquí ara però el blau absolut del cel la indiferència absoluta de l’oneig del mar tanca els ulls i imagina’t per un instant que la terra és un planeta deshabitat no hi ha ningú per veure el blau del cel ningú per veure l’oneig del mar però ells hi són per això ells són per això això és morir jo sóc així vull ser blau del cel vull ser oneig del mar morir necessito una roca
…
…
la fosca em fa por la fosca por
…
…
…
al centre torno i tampoc
…
…
…
no hi quedarà cap memòria teva cap memòria quan jeguis morta no hi quedarà i tinc empaqueto les patates cap memòria de mi vull dir aquí ara en aquest lloc que no hi tinc lloc en aquestes vides que no tenen vida en aquest cos desestimat desllorigat desarrelat com una pedra sento les veus no sé què sóc no sé el que em faig no sé
…
…
cago dubtes
…
pedra vull ser pedra]

picor

[sobre un llit flonjo posaré el meu cos una roca flonja sobre un llit mitjons blancs tacats de regla una roca vull dir una roca
…
què sóc
…
…
una roca
…
…
…
set tinc set
…
no sé el que em faig pensarosa i plena de dubtes pensarosa vaig a cantó pistola
…
nena malgirbada nena i menuda de petita patia molt de petita]

frisança

[la mare em mirava amb angúnia la mare i jo sola sola mare no podia plorar mare]

olor de pollastre a la nevera

[no podia estar per tu mare mare no podia amb mi mare em moria de mi mare no surto mare no sentia res mare les
…
…
…
vaig a torno pipí al centre la mare no em podia veure la mare tinc pipí]

tacte de pèl de rata morta

[no em pots veure mare no perquè no parlo no mare això et descansa mare et fa por saber mare només et vols sentir a tu mare no per això mare tu no em pots veure mare perquè no he pogut plorar mai]

sentor humida de tomba

[mira la nena al centre la nena terrible mi-te-la monstre dolenta egoista insensible mentiderota cruel al centre ella plora terrible mi-te-la plora a través d’aquest vidre que ens separa plora i plora]

ganes de fer pipí

[ella parla les veus no em deixen tranquil·la]

música a tot volum

[això no per favor música no us ho suplico no ho suporto la música per pietat odio la música em fa mal per favor em fa xerricar les dents em tanca la gola gas letal cantó gramola la música la guerra parlen de la guerra parlen vull dir protesten titelles es manifesten pallassos vull dir la guerra és a dins a dins de cada u nosaltres vull dir protesten es manifesten i a dins fan la guerra vull dir no pots ser sord a la música encara que sigui ungla a la pissarra no pots surto
…
…
no hi sóc
…
…
…
…
…
…
tat]

fi sobtada de la música

[…
…
…
…
…
…
…
…
…
tat
la llengua castra la llengua vull dir torno vull dir entro cantó gramola vull dir la llengua és mentida la llengua
…
…
entro]

bafarada d’aire gèlid

[…
mentida tot el que es pot formular amb paraules és mentida és vull dir
…
…
miserere mei
…
i la resta és silenci de profundis vull dir silenci o sigui sóc diferent jo una nena malgirbada i petita sóc amb el seu
…
amb el seu ai mare porto un vestit ridícul]

escalforeta

[…
mig cervell no sé com dir-ho lluminositat negra emmascarada de blanc lluminositat vull dir negra vull dir fosques amputacions s’arrosseguen i espanten fosques]

enlluernament fosc

[al centre i horroritzen horroritzen eh potes d’aranya a la llengua insegures vaig les sí les vull dir no a mi m’agrada la meva estupidesa m’agrada sí senyor a mi al centre mirall cec
…
tornen les veus tornen
…
que la maleïda és una noia la maleïda lenta com el món sí lenta com el món disparat girant a trenta quilòmetres per segon disparat disaparat disparat sorda vull dir llavor a punt d’esclatar negra petxina a la sorra blanca vaig una ferida que no es tanca negra]

cremor a les galtes i a les puntes dels dits

[vull dir sorra blanca vull dir
…
…
sóc
…
…
la poma]

salivera
basca
suor a les mans

[i prou t’ho passes bé i prou
…
…
poma
…
…
els excito perquè sóc rara la mudeta calenta els excito vull dir
…
…
…
…
la la la i ja està la mudeta calenta la la poma
…
a mi m’és igual fer-ho o no fer-ho m’és igual cinc pometes té el pomer però sempre ho faig de cinc una de cinc una sorda i muda i fer l’amor cinc pometes té el pomer sola prefereixo sola de cinc una en quedarà]

falta d’aire

[una
…
…
la finestra les veus
…
…
sóc incapaç d’estimar vaig sóc
…
…
la finestra la
…
no mereixo que m’estimin no jo]

calor

[no jo no sóc de les que s’hi tornen amb ràbia jo no
…
cor emmudit vaig a
…
obro la
…
cor aire aire
…
sóc al centre d’una atrocitat miro sóc miro una roca miro les veus no estic a punt necessito una roca per plorar aire una roca i res més]

sunt lacrimae rerum?

[però no puc plorar no puc què vols estic serena jo sóc així miro mentida vull dir hi ha foc una foguera enorme enorme i el fum no em deixa veure el fum i fa plorar el fum però a mi no no ploro jo jo el que vull dir necessito necessito una roca jo
…
…
tanco
…
al centre
…
la poma la
…
no m’entén la la Begonya no m’entén al centre els cavalls tanco m’arrosseguen els cavalls sóc Hèctor amb la pols a la boca m’arrosseguen vull dir una paret sóc una paret sense sortida
…
aire
…
…
…
al centre
…
…
ningú no s’hi repenja ningú]

tot el pes del món a l’esquena

[m’assec tornen vull dir no s’hi repenja ningú a la paret
…
veus?
…
…
ja t’ho deia jo
…
no si
…
…
la panxa de la mare aire la panxa mare la poma]

calor

[un clau mare jo era un clau a la teva panxa m’endinsava et feria em clavava a la teva panxa endins endins com un arbre a la terra
…
et feia mal
…
…
nonada sóc una nena nonada vull dir les veus o sigui tu m’expliques un conte mare veus filla? aquí hi ha el conillet filla i aquí hi ha els seus amiguets veus Gènia? el mussol i el ratolí filla veus filla? i jo]

mal al cul
molta calor

[i jo no et creia mare jo un conillet mare què és un conillet mare? un mussol mare què és un mussol mare? un ratolí mare què és un ratolí mare? un amic mare què és un amic mare? aire aire
…
…
petons de gel mà de goma el mussol i el ratolí i el pare es va esborrar el pare sense sortida
…]

moltíssima calor
ofec

[he de
…
he
…
m’aixeco aire
…
no em sembla vull dir que puc arribar al cel no em semblaria
…
vaig
…
tinc tinc
…
no sé aire
…
surto
…
cantó pistola
…
una roca aire he de trobar una roca]

Gènia surt cantó pistola
Joan Pròleg entra cantó gramola, travessa l’escenari i surt cantó pistola

Joan Pròleg: Ei!

tret


PUR TEATRE

Entra disparat l’Actor cantó pistola i engega. Després entra Joan Pròleg a la sala tot tacat de sang i esmaperdut. S’asseu en una butaca del públic i mira.

Actor: pobreta, diu la senyora Maria, què dius ara, diu la bona dona, el que sents, diu la senyora Maria, però qui t’ho ha dit?, diu la bona dona, ves la noia nova del forn, diu la senyora Maria, vols dir la noia aquesta baixeta i rabadussa amb una arracada al nas que és forastera?, diu la bona dona, la mateixa, diu la senyora Maria, diu diu, el vell ha vingut a comprar pa, diu la noia nova del forn, diu la senyora Maria, i jo li dic, com anem, senyor Faulí?, i el vell diu, diu la noia nova del forn, diu la senyora Maria, mira noia no es pot ser vell per cap calé, diu el vell, diu la noia nova del forn, diu la senyora Maria, ai mare quina desgràcia, en una casa que conec de tants anys, diu el vell, i què ha passat?, diu la bona dona, i què ha passat?, diu la senyora Maria, i què ha passat?, diu la noia nova del forn, doncs mira, diu el vell, ahir a la nit em crida l’home de la casa i diu diu, Faulí, vine, diu l’home, diu el vell, vinc, què hi ha?, diu el vell, corre, diu l’home, diu el vell, tota la vida que corro, diu el vell, t’envejo, Faulí, diu l’home, diu el vell, envejo el que viu sense càrrecs ni responsabilitats, ignorant, fosc, diu, sí, diu el vell, el que tu vulguis, Perdigatxo, però les coses bones, o sigui, ets doblers, ets cotxos, ses dones, es viure sense angúnies, tot això es troba allà per això, diu, tot engany, diu l’home, diu el vell, però digues, què tens ara?, pots parlar tranquil, que sóc de fiar jo, que diu el vell, diu la noia nova del forn, ves, Faulí, em dec als ciutadans jo, diu l’home, diu el vell, tenim l’exèrcit a punt, esperant l’ordre d’atac, l’ultimàtum expira avui, va d’això que envaïm el païsot aquest indigne d’aquest nom i tan empipador, diu l’home, i resulta que hem rebut el comunicat d’un grup terrorista que, quin grup terrorista?, diu la bona dona, quin grup terrorista?, diu la senyora Maria, quin grup terrorista?, diu la noia nova del forn, quin grup terrorista?, diu el vell, doncs dallò, com es deien ara?, no sé què dels Fills Nacionalistes de la Guerra Santa, diu l’home, diu el vell, diu la noia nova del forn, diu la senyora Maria, diu la bona dona, i què deia, ah sí, deia que resulta que aquests fills de mala mare han enviat un comunicat que diu que si ordenem l’atac pelaran la meva filla amb una bala teledirigida per satèl·lit, la meva filla, Faulí, no te’n fas creus, Faulí?, la filla del president del millor país del món, Faulí, en quin món vivim, Faulí?, diu l’home, diu el vell, mare de Déu santíssima, diu el vell, diu la noia nova del forn, o sigui que he trucat a la dona, diu l’home, diu el vell, i li he dit, sobretot no surtis de casa, Tripota, tinc una cosa molt important a dir-te, diu l’home, diu el vell, quina?, ha dit la dona, diu l’home, diu el vell, tu vine i ja t’ho diré, Tripota, dic, diu l’home, diu el vell, ah i sobretot la nena que no es mogui, entesos?, dic, diu l’home, diu el vell, i què li passa a la nena, si es pot saber, Perdigatxo?, ha dit la dona, diu l’home, diu el vell, res, dona, res, tranquil·la, diu l’home, diu el vell, vull presentar-li un xicot que promet i és la mar de ben plantat, ja t’ho explicaré, diu l’home, diu el vell, i llavors corro a trucar al Nastort, el cap d’estat major, i li dic dic, Nastort, per l’amor de Déu, suspèn de moment l’operació Àguila del Canigó, i per què?, diu el cap d’estat major, diu l’home, diu el vell, la meva filla està en perill, Nastort, dic, diu l’home, diu el vell, impossible, Perdigatxo, massa tard, diu el cap d’estat major, diu l’home, diu el vell, o sigui que ara, Faulí, diu l’home, diu el vell, truca’m a la dona i digue-me-li que em vingui aquí amb la nena que li presentaré el general Capdecarbassa que n’està molt d’ella que almenys aquí estaran segures, diu l’home, diu el vell, però i el general Capdecarbassa què hi dirà?, diu el vell, i el general Capdecarbassa què hi diu?, diu la bona dona, i el general Capdecarbassa què hi diu?, diu la senyora Maria, i el general Capdecarbassa què hi diu?, diu la noia nova del forn, res, diu l’home, diu el vell, diu la noia nova del forn, diu la senyora Maria, diu la bona dona, res, no en sap res, només ho sabem el general Tapdessuro i jo, diu l’home, te l’estàs jugant, Perdigatxo, diu el vell, diu la noia nova del forn, tu calla i corre, diu l’home, diu el vell, ja va, dic, diu el vell, diu la noia nova del forn, tu digues a la dona i la nena, diu l’home, diu el vell, que vinguin aquí, però jo estic decidit a aturar l’ofensiva peti qui peti, diu l’home, és la meva filla, tu, diu l’home, diu el vell, diu la noia nova del forn, i sí que és veritat això de la guerra, diu la noia nova del forn, jo he vist moviment, diu la senyora Maria, ai Verge santa quina por, diu la bona dona, que tota la ciutat en va plena, diu la noia nova del forn, diu la senyora Maria, diu la bona dona, i quin gust de veure els xicots ben plantats amb el seu uniforme, diu la noia nova del forn, els dos Joans que he vist, i el noi de ca l’Aliu i el fill d’en Tomeu, que fa carrera de músic, i el fill de l’alcalde, i també el Xamorro, famós futbolista, i en Quico, que les noies li van al darrere, i el fill de la germana de la veïna del quart, que ha vingut del poble, diu la noia nova del forn, diu la senyora Maria, diu la bona dona, que ha vingut un sens fi de vaixells i submarins, i quin espectacle al port, mare meva, al costat de la caravel·la de Colom i les golondrines, i un bé de Déu d’avions que tapen el cel i passen i tornen a passar, i els estels que fan volar els minyons des dels terrats, i els meus ulls que no se’n sabien avenir, diu la bona dona, sí que és veritat, i no heu vist quina patxoca la corrua de tancs Diagonal avall?, diu la senyora Maria, diu la bona dona, sí, ja ho crec, diu el client mostatxut i panxut, diu la senyora Maria, diu la bona dona, sí, sí, eren tancs Scorpion 10, i els carros de combat Avenger amb els míssils terra terra, i l’eixam d’helicòpters SuperLynx 300 MK-100, i els obusos rodats Pàtria 155/52, diu el client mostatxut i panxut, diu la senyora Maria, i jo llavors, diu el vell, diu la noia nova del forn, ensopego amb el Nastort, el cap d’estat major, diu el vell, diu la noia nova del forn, i jo que li dic dic, no li fa vergonya, senyor Nastort?, jo que li dic, diu el vell, que el conec de quan era un marrec que se m’enfilava pels pantalons, no li fa vergonya, home de Déu, posar en perill la filla del president?, diu el vell, au, surt de davant meu, iaio, diu el Nastort, el cap d’estat major, diu el vell, la mort d’aquesta noia casadora li pesarà tota la vida a la consciència, home, diu el vell, els soldats no tenim consciència, hem d’atacar i prou, diu el Nastort, el cap d’estat major, diu el vell, la pau està en perill, el país està en perill, diu el Nastort, el cap d’estat major, què passa aquí?, diu l’home i surt de la sala oval, diu el vell, diu la noia nova del forn, és el teu gos xacrós, Perdigatxo, diu el Nastort, el cap d’estat major, diu el vell, que m’amenaça si no aturo l’ofensiva, Perdigatxo, però jo vinc perquè sé que has fet cridar la noia, diu el Nastort, el cap d’estat major, ah m’espies, Nastort?, diu l’home, la seguretat pública primer de tot, Perdigatxo, i et podries sentir temptat, tu, diu el Nastort, el cap d’estat major, ja ni a casa meva mano, Nastort?, és terrible, diu l’home, poc et va tremolar la mà llavors de la primera guerra, oi, Perdigatxo?, diu el Nastort, el cap d’estat major, i ara que tens tot el poder i tot l’exèrcit en peu, home, truquen uns terroristes de pa sucat amb oli i vols aturar la guerra perquè la vida de la teva filla estimada corre perill, diu el Nastort, el cap d’estat major, diu el vell, home, per l’amor de Déu, Perdigatxo, diu el Nastort, el cap d’estat major, i has pensat en els contractes firmats?, en les empreses que van finançar la teva campanya i que truquen a la porta amb la mà parada?, diu el Nastort, el cap d’estat major, molts enemics tindràs tu ara, Perdigatxo, però a dintre casa teva, diu el Nastort, el cap d’estat major, d’acord, Perdigatxo, anuncia si vols la suspensió de l’operació Àguila del Canigó, anul·lem l’atac d’aquesta matinada, diu el Nastort, el cap d’estat major, però jo corro a explicar a la ciutadania que el motiu de la suspensió és que el nostre president, el president del millor país del món, cedeix al xantatge terrorista, s’arruga davant l’amenaça, diu el Nastort, el cap d’estat major, i corro a explicar a la ciutadania que aquesta és la seguretat que ens garanteix el nostre president, el president del millor país del món, que sacrifica la seguretat i l’interès públic a la seguretat i l’interès privat, diu el Nastort, el cap d’estat major, i no creus que els ciutadans que han dipositat en tu la seva confiança mereixen alguna explicació?, diu el Nastort, el cap d’estat major, diu el vell, diu la noia nova del forn, i on anirem a parar en aquest país que ni els que manen s’entenen, diu la senyora Maria, diu la bona dona, home, Nastort, és que no ho puc fer, per l’amor de Déu, diu l’home, diu el vell, diu la noia nova del forn, diu la senyora Maria, home, té tota la raó del món, oi, com ha de sacrificar la seva filla, quina bestiesa, diu la bona dona, i en un no res ja ho sap fins l’últim mico, diu el vell, diu la noia nova del forn, i els ministres i els magnats corren com bojos cap a la casa blanca, i al mateix temps arriba la senyora Tripota amb la nena, diu el vell, i l’home diu diu, estic perdut, com ho faré?, en mala hora em vaig presentar a president, en mala hora vaig guanyar les eleccions, diu l’home, diu el vell, diu la noia nova del forn, ves, no me’n fa pas cap de pena, aquest mal pare, diu la senyora Maria, diu la bona dona, tens raó, Perdigatxo, diu el Nastort, el cap d’estat major, diu el vell, no et puc demanar això, o sigui que ara mateix anul·laré totes les operacions, diu el Nastort, el cap d’estat major, ara sí que m’has mort, Nastort, i ara em surts amb això, home, a aquestes hores?, diu l’home, tu has guanyat i a mi em queda el dolor, diu l’home, diu el vell, bah bah, no dramatitzis, Perdigatxo, que la noia encara és viva, i ningú t’obliga a sacrificar-la, diu el Nastort, el cap d’estat major, diu el vell, diu la noia nova del forn, que no veus que els tinc tots aquí a fora esverats, fins l’últim mico, i la dona aquí al costat esperant per cantar-me les quaranta?, diu l’home, i diu diu, un home recte sempre ha de fer el millor, i ja només em queda donar-li protecció a la meva filleta i encomanar-nos al cel, diu l’home, diu el vell, sí senyor, diu la noia nova del forn, així m’agrada, diu la senyora Maria, diverses són les menes dels mortals, diverses les vides, però el que és bo de veres sempre és clar, diu la senyora Maria, i la lliçó ben feta du molt a la virtut, diu la bona dona, els poderosos i els rics, diu la noia nova del forn, diu la senyora Maria, són déus per als mortals que no tenen fortuna, diu la noia nova del forn, ai però què dius tu ara, noia, diu la senyora Maria, però què diu ara aquesta, diu la bona dona, tu mira el que fas i estigue’t pel canvi, diu la senyora Maria, diu la bona dona, i en aquell mateix moment, diu el vell, diu la noia nova del forn, arriba la senyora Tripota amb la nena i diu diu, digues, on el tens amagat, Perdigatxo, aquest bon partit, digues?, diu la senyora Tripota, diu el vell, ai mare, no sigui així, deixa’m abraçar el pare primer de tot, diu la nena, diu el vell, fas mala cara, papa, diu la nena, diu el vell, el president del millor país del món té molts maldecaps, filleta, diu l’home, diu el vell, doncs ara estigues per mi, papa, i oblida’t de totes les cabòries de president, diu la nena, diu el vell, que content estic de veure’t, Gènia, filleta, diu l’home, diu el vell, ho dius, papa, però estàs plorant, papa, diu la nena, diu el vell, és la guerra, Gènia, filleta, diu l’home, diu el vell, queda’t amb mi, papa, diu la nena, diu el vell, no puc, Gènia, filleta, diu l’home, diu el vell, maleïda guerra, diu la nena, diu el vell, uns altres n’ha de perdre que a mi ja m’ha perdut, diu l’home, diu el vell, per què hi ha guerres al món, papa, per què es maten els homes, papa, per què no ens estimem tots i vivim en pau i harmonia, papa, digues, papa?, diu la nena, diu el vell, i tu, Gènia, filleta, també hi estàs, diu l’home, diu el vell, tu ets la penyora que hem de pagar, Gènia, filleta, diu l’home, diu el vell, jo he d’anar a la guerra, papa?, diu la nena, diu el vell, et buscaré una casa nova, Gènia, filleta, diu l’home, diu el vell, em casaré, papa?, diu la nena, diu el vell, a la casa nova hi estaràs soleta, diu l’home, diu el vell, soleta amb els que de la guerra vagin tornant, diu l’home, diu el vell, amb tots, papa?, diu la nena, diu el vell, vés-te’n, Gènia, filleta, no em preguntis res més, diu l’home, i la nena se’n va, diu el vell, diu la noia nova del forn, es pot saber què t’empatolles, Perdigatxo?, diu la senyora Tripota, diu el vell, què passa aquí, on és en Capdecarbassa, quan es casarà amb la meva filla?, diu la senyora Tripota, diu el vell, hem de triar, Tripota, diu l’home, diu el vell, o ella o hauré de dimitir, diu l’home, diu el vell, home, això no, Perdigatxo, prou que ens ha costat suar la cansalada arribar on som, no fotem, diu la senyora Tripota, diu el vell, no hi ha res a triar, el deure és el deure, Perdigatxo, i el país el país, i tu et deus al país, i si no és en Capdecarbassa un altre serà, Perdigatxo, diu la senyora Tripota, diu el vell, d’acord, doncs ja pots tornar a casa, Tripota, diu l’home, diu el vell, sense la nena, Perdigatxo?, diu la senyora Tripota, diu el vell, sí home, puja aquí dalt i balla, mai de la vida, diu la senyora Tripota, diu el vell, i amb qui es casarà?, diu la noia nova del forn, no ho sé, però les fragates i corbetes i portaavions ja han salpat farcits de jets i helicòpters i caces i torpedes i míssils i bombes atòmiques i napalm cap al país terrorista, diu el client mostatxut i panxut, ai la de minyons i minyones que en tornaran esclafats, esventrats, torturats, sense braç o sense cames, diu la senyora Maria, ves, d’on no n’hi ha no en pot rajar, diu la bona dona, i llavors arriba ni més ni menys que el general Capdecarbassa, diu el vell, diu la noia nova del forn, i la senyora Tripota diu diu, no t’amoïnis, Bitxo, que no t’hauràs de casar amb la meva filleta, diu la senyora Tripota, diu el vell, qui què casar-me jo?, diu el general Capdecarbassa, diu el vell, estàs de broma, Rateta?, diu el general Capdecarbassa, diu el vell, aquí hi ha vuits i nous i cartes que no lliguen, Bitxo, diu la senyora Tripota, ai mare, dic, diu el vell, es pot saber què passa, Faulí?, diu la senyora Tripota, diu el vell, passa, dic, diu el vell, diu la noia nova del forn, passa que uns terroristes han amenaçat que un minut després que comenci l’ofensiva al país terrorista la pobra Gènia, la vostra filla, morirà víctima d’una bala teledirigida per satèl·lit, dic, diu el vell, ai pobra de mi, diu la senyora Tripota, diu el vell, que s’ha begut l’enteniment l’animal del meu marit?, exigeixen la vida de la Gènia, pobreta?, això a una mare no se li pot demanar, mal home, ni pel país, diu la senyora Tripota, diu el vell, ai pobreta, diu la noia nova del forn, Verge santa, quin negre himne nupcial sonarà?, diu la senyora Maria, quin fosc padrí la portarà?, diu la bona dona, i llavors ve l’home i diu diu, diu el vell, diu la noia nova del forn, Tripota, avisa’m la Gènia, sitplau, diu l’home, diu el vell, això a una mare no se li pot fer, mal home, diu la senyora Tripota, diu el vell, ni pel país, Perdigatxo, ni pel país, diu la senyora Tripota, diu el vell, i tots els altres que moriran, Tripota, que no tenen mare?, diu l’home, diu el vell, no els demana el país la sang?, diu l’home, diu el vell, he de demanar als altres el que no em demano a mi?, diu l’home, diu el vell, quantes víctimes del terrorisme ens costarà salvar la filla, Tripota?, diu l’home, diu el vell, au, fes-la venir, diu l’home, diu el vell, hola, Gènia, filleta, per què plores, cigronet?, diu l’home, diu el vell, deixaràs que em matin, papa?, diu la nena, diu el vell, això m’acaba, algú ha traït el meu secret, diu l’home, ho sap tothom i és profecia, diu el vell, no em deixis morir tan d’hora, papa, diu la nena, diu el vell, és dolça als meus ulls la llum, papa, no m’obliguis a veure el que està enterrat, papa, diu la nena, diu el vell, m’esgarrifa fer-ho, Gènia, filleta, diu l’home, diu el vell, i m’esgarrifa no fer-ho, cigronet, però és igual perquè he de fer-ho, diu l’home, diu el vell, tu que pots, papa, aparta de mi aquest calze, diu la nena, diu el vell, mira aquests soldats, Gènia, filleta, mi-te’ls preparats durant anys per al dia d’avui i a punt, valents, de vessar la sang pel país i la democràcia, diu l’home, diu el vell, mira els vaixells solcant els mars cap a l’altra punta del món, mira els avions i els tancs esperant un senyal meu per vomitar foc i metralla, diu l’home, diu el vell, i tot això he d’aturar-ho, Gènia, filleta?, diu l’home, diu el vell, no cedirà no, l’egoista, diu la noia nova del forn, ai pobrissona, la criatura, diu la senyora Maria, tan dolceta i tan boneta, diu la bona dona, no, Perdigatxo, no, no ho permetré, la meva filleta, diu la senyora Tripota, diu el vell, no, deixa, mare, diu la nena, diu el vell, el pare té raó, mare, qui sóc jo per sobreviure quan els altres moren com mosques, quan el país que governa el pare, les nostres cases, els nostres pobles, els nostres camps i muntanyes i rius i mars, les nostres escoles, els nostres germans i cosins, les nostres mares i tietes i oncles i padrins, estan amenaçats?, diu la nena, diu el vell, no t’enfadis amb el papa, mama, pobre papa, el que hagi de ser serà, i si he de morir és que ho vol el destí, és el que vull traient-me dels peus el que és roí, diu la nena, diu el vell, endavant, papa, dóna l’ordre d’atac, aneu al país llunyà, extermineu els terroristes, elimineu el perill, diu la nena, diu el vell, i aparteu-vos de mi, no vull que ningú més corri cap risc, podria ser una bala explosiva, diu la nena, diu el vell, però que valenta, diu la noia nova del forn, quin horror, pobreta, diu la senyora Maria, què dius ara, diu la bona dona
Gènia, off: Voleu callar d’una puta vegada, per l’amor de Déu!

Joan Pròleg treu una pistola de la butxaca, se la posa a la boca i dispara.

Teló

 

Biografia:
Albert Mestres (1960) és escriptor, traductor i director d’escena. Ha publicat els textos dramàtics La bufa (1998), Dramàtic i altres peces (2002), Vides de tants (2003), 1714. Homenatge a Sarajevo (2004),  Temps real (2007), Odola (2007) i Dos de dos (2008), els llibres de poesia O res (1991), A sac (1999), Tres (2001), Llvm (2007) i Comèdia (2008), les novel·les Ales de cera (1996), La ela de Milet (1998), La tercera persona (2001) i La pau perpètua (2006), els reculls de contes Vides de tants (2000) i El conte de la llacuna. Mites i llegendes dels indis huave (2000), i l’assaig Història i tragèdia: a propòsit dels catalans jueus (2007). Ha dirigit Do’m d’E. Casasses (2003), Informe per a una acadèmia de Franz Kafka amb cua d’Albert Mestres (2004), A l’ombra de la fondalada de J.M. Synge (2006), Sabates de taló alt (2008) de Manuel Molins, ha fet la direcció artística de l’òpera 1714. Món de guerres (2004) i ha codirigit Sata-Suite Bufa-na de J. Brossa i J.M. Mestres Quadreny (2002). Ha estrenat les òperes La petita bufa (1995) i 1714. Món de guerres (2004), la cantafaula La llet del paradís (1996), les accions poètiques Comèdia (1998) i Paradís (2003), els espectacles Opsis (2001) i Salt al buit (2003), les obres Dramàtic (2002), Vides de tants (2003), Peça cua per a l’Informe per a una acadèmia (2004), Contes estigis o El cabaret dels morts (2004), Temps real (2007), Dos de dos (2008) i el concert-recital El rastre d’Orfeu (2002). Ha col·laborat amb els grups Zootrop, la Fura dels Baus i OOFF Companyia. Ha traduït el marquès de Sade, Villiers de L’Isle-Adam, Marcial, T. Landolfi, C. Nodier, G. Steiner, F. Pessoa, A. Baricco, J. Worms, D. Edwards, J.P. Sartre, J.M. Synge i Th. De Quincey. Actualment és dramaturg resident del Teatre Nacional de Catalunya fins al 2009 dins el Projecte T6.

Llegiu un conte d’Albert Mestres: TBR 25

 

© Albert Mestres

Aquesta obra no pot ser arxivada ni distribuïda sense el permís explícit de l´autor.
Us preguem que llegiu les condicions d'utilització

NAVEGACIÓ

revista.barcelonareview.com -------setembre - octubre 2008