REVOLT DE PAELLA
LLUÍS SOL
1
Hi ha un tremolor a cada gest
que és un senyal d’incertesa.
Un somriure estantís
talla l’aire que ens crida.
Potser sí que, després
de tot, el que hem vingut
a trobar per nosaltres,
un dia es fa nostre.
2
Així, doncs, què tenim
si les coses són lliures
de muntar fins al cim
i baixar fins al riu.
Tota paraula s’alça
en un mar de silenci.
Tota esperança creix
en el buit impossible.
3
Oh! Alabat siga Déu!
Més val tancar la porta
que grinyola de vella,
i resseguir la paret
fins que un racó
ens aturi.
4
Anirem a l’enlloc
a perdre les paraules
i el sentit de les coses
que ens assenten on som.
La roba que ens posem,
els gests que afaiçonem,
la culpa que pensem
no seran ja més nostres.
Només alliberats de tot,
fins de nosaltres mateixos,
podrem ser, finalment,
inidentificables.
5
No et creguis un mot
del que t’han dit
si tu no ho constates
en el tracte.
El món que veiem,
els gests que entenem,
no són sinó conductes
altament subjectives
que s’afaiçonen segons
el motlle que tenim
en un moment donat
al cervell.
6
No esperis que
tot d’una tot
encaixi dins
dels límits arbitraris
del conscient.
Hi ha coses que
s’escapen a la pensa
i a l’instint,
i no pas per això
no surten de nosaltres.
El domini de l’àmbit
que ens envolta
s’esmuny sota la brosta
arreplegada mentre
compreníem l’espai
que ens ha tocat
de viure.
Llegiu més poemes de Lluís Sol: TBR 63
Aquesta obra no pot ser arxivada ni distribuïda
sense el permís explícit de l´autor.
Us preguem que llegiu les condicions d'utilització
revista.barcelonareview.com -------setembre - octubre 2008