Nicht länger
Heimatlos sein
Brigitte Heidebrecht
ARGI(I)TSUA
Laga beach
Nondik dator
Itsutzen nauen argi hori,
Nondik dator haizea,
Nondik datoz
Malkoak bailiran
Begi ezpalak hezetzen
Dizkidaten
Euri ttanttak?
Lainoak
Gris-beltz dira.
Nora doa lehian
Izaro konkorra ekaitzaren
Minean,
Nora doa txoria,
Nora doazi hondartzan
Bakarrik uzten nauten
Jendeak oro,
Itsutzen gaituen argi hori
Noraino doakeen galdezka.
Lainoak
Gris-beltz dira.
LUMINOSITE
Laga Beach
D’où vient
Cette lumière qui m’aveugle,
D’où vient le vent,
D’où viennent,
Ainsi que des larmes,
Ces gouttes de pluies
Qui humidifient
Mes paupières.
Les nuages
Sont gris noirs.
Où va, si vite
Au cœur de la tempête
Izaro, l’île courbée,
Où va l’oiseau,
Où vont tous ces gens
Qui me laissent seule
Sur la plage,
A me demander jusqu’où
Peut aller cette lumière
Qui nous aveugle.
Les nuages
Sont gris noirs.
ENCEGAMENT
Laga beach
D’on ve
Aquesta llum que m’encega,
D’on ve el vent,
D’on vénen
Com llàgrimes
Les gotes de pluja
Que m’humitegen
Les parpelles?
Els núvols
Són gris-negre.
On va tan de pressa
Izaro, l’encorbada, en el cor
De la tempesta,
On va l’ocell,
On va tota aquesta gent
Que em deixa sola
A la platja,
Demanant-se fins on pot arribar
Aquesta llum que ens encega.
Els núvols
Són gris-negre
ZURE BILA
Ogella, Izpazter
Eta zure algara
Gelaren ilunean
Biluzik badabila:
Negarrez jauzten zara
Entzuten duzunean
Urre, urrearen bila.
Bizitzaren izara
Urratu den unean
Bihurtu da isila:
Negarrez jauzten zara
Entzuten duzunean
Urre, urrearen bila.
Arroztuak al gara
Bihotzaren gunean
Altxatzeko makila?
Negarrez jauzten zara
Entzuten duzunean
Urre, urrearen bila.
Hustu dugu kikara
Barauen egunean
Baina ez dago hila:
Negarrez urtzen zara
Entzuten duzunean
Urre, urrearen bila.
JE TE CHERCHE
Ogella, Izpazter
Et l’éclat de ton rire
Sonne dénudé dans
L’obscurité de la pièce :
Tu te mets à pleurer
Lorsque tu entends
L’or, chercher l’or.
Le drap de la vie est
Devenu silencieux
Quand il s’est déchiré :
Tu te mets à pleurer
Lorsque tu entends
L’or, chercher l’or.
Sommes-nous étrangers
Au point de planter un
Bâton l’endroit du coeur?
Tu te mets à pleurer
Lorsque tu entends
L’or, chercher l’or.
Nous avons vidé la tasse
Le jour des cendres,
Mais rien n’est mort :
Tu te mets à pleurer
Lorsque tu entends
L’or, chercher l’or.
CERCANT-TE
Ogella, Izpazter
I la teva riallada
Sona nua
En la fosca de la cambra:
Arrenques a plorar
Quan sents
L’or, cercant l’or.*
El llençol de la vida
S’ha tornat silenciós
En desfilar-se:
Arrenques a plorar
Quan sents
L’or, cercant l’or.
Ens hem tornat estrangers
Fins al punt que plantem
Un bastó al mig del cor?
Arrenques a plorar
Quan sents
L’or, cercant l’or.
Hem buidat la tassa
El dia de les cendres,
Però res no ha mort:
Arrenques a plorar
Quan sents
L’or, cercant l’or.
* Tornada d’una cançó de Juan Carlos Perez que va fer plorar una de les meves amigues, del disc Atlantic River (Elkar, 2000).
PATXULI PERFUME GIRL
Ogella, Izpazter
Hireak diren
Lurraldeotan
Harroketan hi gabe
Ibiltzen ikasi behar
Izan dinat.
Ez naun gehiago
Lerratzearen
Edo erortzearen
Beldur
Eta marea gora doanean
Uzten zionat lasai
Ene gorputza uhinari
Irents dezan,
Hi gabe
Hireak diren
Lurraldeotan.
Harrokalde hauetako
Itsas hegi bilakatu naizelako
Hi gabe.
PACHOULI PERFUME GIRL
Ogella, Izpazter
J’ai dû apprendre
A marcher dans
Les rochers sans toi
Sur ces terres
Qui t’appartiennent.
Je n’ai plus peur
De tomber
Ou de glisser,
Et quand monte la marée
Je laisse tranquillement
Mon corps à la vague,
Qu’elle l’engloutisse,
Sans toi
Sur ces terres
Qui t’appartiennent.
Parce que je suis devenue
Rivage de ces zones rocheuses
Sans toi.
PATXULI PERFUME GIRL
Ogella, Izpazter
Hauria d’haver après
A caminar
Pels penya-segats sense tu
En aquestes terres
Que et pertanyen.
No tinc més por
De relliscar
O de caure,
I quan puja la marea
Deixo tranquil·lament
El meu cos a l’onada
Perquè l’engoleixi,
Sense tu
En aquestes terres
Que et pertanyen.
Perquè m’he convertit
En la costa d’aquests roquissars
Sense tu.
CREDO
Laga, Izaro aurrean
Ez dut betikoa eta denetakoa izan nahi,
Hondartza bustian
Urak, urratsak egin arau,
Ezabatzen dizkion
Nortasun uherra baino.
Alta badakit den mendrena
Irauteko dzanga bakoitza garesti
Ordaintzen dudala:
Hari soilak natxika.
Ez dut betikoa eta denetakoa izan nahi,
Emakume ezaxolatia naiz eta urak,
Ametsak, irudikatu arau,
Ezabatzen dizkit
Nortasun uherrekoa
Banintza bezala.
Alta badakit...
Hari soilak natxika.
Ez dut betikoa eta denetakoa izan nahi.
CREDO
Laga, face à Izaro
Je ne veux être ni éternelle ni universelle,
Mais une identité floue
Dont l’eau, sur la plage humide,
Efface les pas, au fur et à mesure
Qu’elle avance.
Pourtant je sais que je paie
Au prix fort le moindre de mes gestes
Pour exister :
Un simple fil me tient.
Je ne veux être ni éternelle ni universelle,
Je suis une femme futile et l’eau,
Efface mes rêves, au fur et à mesure
Que je les fais
Comme si j’étais
Une identité floue.
Pourtant je sais…
Un simple fil me tient.
Je ne veux être ni éternelle ni universelle.
CREDO
Laga, davant d’Izaro
No vull ser ni eterna ni
Universal,
Sinó una identitat imprecisa
On l’aigua, a la platja humida,
Esborri les passes
A mesura que avança.
Però sé que pago
El preu alt del més petit dels meus gestos
Per existir:
Un sol fil em subjecta.
No vull ser ni eterna ni
Universal,
Sóc una dona fútil i l’aigua
Esborra els meus somnis
A mesura que els tinc
Com si fos
Una identitat imprecisa.
Però ho sé...
Un sol fil em subjecta.
No vull ser ni eterna ni universal.
FUNTSEZKO ADITZAK
Ogella, Izpazter
Ibili, zangoa non eta nola pausatzen den
Kasu eginez,
Berma arroketan, eskuak tinka,
Josta orekarekin, hegalda doazen
Ubarroien moldean,
Asma uhina noiz sortzen
Eta hiltzen den,
Higamena eraginez,
Geriza holtzaren maldan,
Horma gorakoietarik uhar
Jaisten diren
Harri errautsetarik,
Ahantz mina,
Ahantz samina, ahantz ezina,
Eta ez geldi,
Berraurki aitzinako jende pikarraien
Urduritasun salbagarria,
Begiak hertsi, burua apal, hatsa har,
Jarri pozu baten ondoan,
Eta ez geldi,
Izpiritua huts,
Bihotza irek,
Funtsezko aditzei mihise
Mineralaren iruteko:
Magnificat...
VERBES FONDAMENTAUX
Ogella, Izpazter
Marcher, en faisant attention où et comment
On pose son pied,
S’agripper à la roche, serrer les mains,
Jouer avec l’équilibre comme le cormoran
Qui s’envole,
Deviner quand naît
Et meurt la vague
Qui entraîne l’érosion,
S’abriter au bas du rocher,
Des poussières de pierres
Qui tombent en averses
Des parois hautaines,
Oublier la souffrance,
Oublier l’amertume, oublier la faiblesse,
Et ne pas s’arrêter,
Retrouver la nervosité salvatrice des êtres
Primitifs dépossédés,
Fermer les yeux, baisser la tête, respirer,
S’asseoir près d’un trou d’eau,
Et ne pas s’arrêter,
Vider son esprit,
Ouvrir son cœur,
Pour tisser un drap minéral
Aux verbes fondamentaux :
Magnificat…
ELS VERBS FONAMENTALS
Ogella, Izpazter
Caminar, parant atenció en on i com
Poses el peu,
Aferrar-se a la roca, serrar les mans,
Jugar amb l’equilibri com el corb marí
Que agafa el vol,
Endevinar quan neix
I mor l’onada
Que erosiona,
Aixoplugar-se, sota el penyal,
De la pols de les pedres
Que plouen
De les parets altives,
Oblidar el dolor,
Oblidar l’amargor, oblidar la impotència,
I no aturar-se,
Retrobar el nervi
Salvador dels avantpassats desposseïts,
Tancar els ulls, abaixar el cap, respirar,
Asseure’s a la vora d’un pou,
I no aturar-se,
Buidar-li l’esperit,
Obrir-li el cor,
Per teixir un llençol mineral
Als verbs fonamentals:
Magnificat...
OTOITZA
Natxitua
Gauez
Itsaso guztiak,
Gatuen pare denak
Beltzak dira.
Zeru mugetan
Itsasargiak
Kliskari
Iragartzean
Zure begiak
Dakuskit,
Irriz.
Gauez.
Irriz.
Lur mugetan.
Gauez.
Gaur ez.
PRIERE
Natxitua
La nuit
Toutes les mers,
Comme tous les chats,
Sont noires.
Quand je regarde
A l’horizon
Les phares
Briller,
Je vois
Tes yeux
Rieurs.
La nuit.
Rieurs.
A l’horizon.
La nuit.
Pas ce soir.
ORACIÓ
Natxitua
De nit
Tots els mars,
Com tots els gats,
Són negres.
Quan miro
A l’horitzó
Els fars
Brillar
Veig
Els teus ulls
Riallers.
De nit.
Riallers.
A l’horitzó.
De nit.
No pas avui.
IN SITU
Ogella, Bedaroa
Hemen nago
Bakarrik eta eskuak hutsik.
Harroka beltzetan,
Eguzkitan luzatzeaz
Beste ardurarik ez dut,
Bitxiki
Ez dut nehor ments
Saihetsean
Eta uhinen marrumak
Ene bihotz desertatuarena
Biderkatzen du:
Hemen nago,
Ondo.
Hondo.
IN SITU
Ogella, Izpazter
Je suis ici,
Seule et les mains vides.
Je n’ai d’autres préoccupations
Que de m’allonger au soleil,
Sur les pierres noires,
Bizarrement
Personne ne me manque
A mes côtés
Et la rumeur sourde des vagues
Multiplie celle de mon cœur
Déserté :
Je suis ici,
Bien.
Gouffre.
IN SITU
Ogella, Bedaroa
Sóc aquí
Sola i amb les mans buides.
Sense altra preocupació
Que estirar-me al sol
Sobre les pedres negres,
Estrafolàriament
No em cal ningú
A la vora
I el mormol de les onades
Multiplica el del meu cor
Abandonat:
Sóc aquí.
Bé.
Precipici.
© Itxaro Borda
© Traducció al francès: Itxaro Borda
© Traducció al català: Esteve Plantada i Laia Noguera i Clofent
Aquesta obra no pot ser arxivada ni distribuïda
sense el permís explícit de l´autor.
Us preguem que llegiu les condicions d'utilització
revista.barcelonareview.com -------setembre - octubre 2008