critica



persepolisPERSÈPOLIS

SERGI VICIANA FERNÁNDEZ

     

    A propòsit de Persèpolis, guió i dibuix de Marjane Satrapi

    Només veient el que Persèpolis ha aconseguit, resulta fàcil veure que no es tracta d’un còmic qualsevol. El primer volum (de quatre) va guanyar al festival d’Angulema ―el més important d’Europa― el premi a l’autor revelació el 2001. L’any següent, el segon volum hi guanyava el premi al millor guió. Tot i no ser un còmic de superherois, ha estat adaptat al cinema. Ha estat traduït a un bon nombre de llengües i ha venut centenars de milers d’exemplars ―el primer volum va superar els 20.000 exemplars a França, malgrat tractar-se d’una editorial petita.

    La història és l’autobiografia de la pròpia autora, la iraniana Marjane Satrapi, des que com a nena va viure la revolució islàmica i la guerra contra l’Iraq, inscrivint-se així en la mateixa línia de còmic biogràfic que grans obres com Maus ―d’Art Spiegelman― o Paracuellos ―de Carlos Giménez. Aquest caràcter autobiogràfic li ha permès obrir-se al mercat dels lectors no habituals de còmic, però el recull de premis demostra que hi ha quelcom més que una història interessant. I és un guió molt ben construït, que avança cronològicament però no resulta lineal, i que no es limita a combinar diàlegs i requadres narratius. De fet, un dels grans encerts expressius de la Satrapi és dibuixar-se en tot moment com a nena, fins i tot quan està expressant allò que sent en el present des del que escriu. En aquestes vinyetes, a més, el personatge mira el lector, reforçant la intensitat i l’emotivitat del moment narratiu.

    Satrapi es va formar com a autora a l’estudi Les Vosges, on treballava gent com Sfar, Trondheim o David B. (el dibuix del qual n’és una clara influència). La concepció que tot ha d’estar al servei d’allò narrat, i que el dibuix només importa en tant que eina per expressar, la van influir molt. D’aquí prové el seu minimalisme, amb fons plans, blancs i negres gairebé absoluts ―sense grisos― i pocs detalls, però una gran expressivitat i funcionalitat.

    En resum, doncs, pot dir-se que Persèpolis és una excel·lent manera d’apropar-se al món del còmic per a aquells que no hi estan avesats, i una lectura obligatòria per a tot els afeccionats.  

     

Aquesta obra no pot ser arxivada ni distribuïda sense el permís explícit de l´autor.
       Us preguem que llegiu les condicions d'utilització

NAVEGACIÓ

revista.barcelonareview.com -------setembre - octubre 2008