AGUSTÍ VILAR
L’ESTACIÓ DELS XISCLES
Llavors el tren xiula en la llunyania
Pregàries que no cessen,
Solitaris ocells que rondinen
Fins que el dits de la festa
Murmuren vora les meves galtes,
Pluges que m’assosseguen,
Moixons xisclant calmes impossibles.
De sobte, seu al meu costat
La breu resposta d’un rossinyol.
CITA INESPERADA
Surto de la teràpia
Tou, pantanós, infant tot vulnerable.
Xisclo en la meva mirada perduda,
Com un ocell damunt un fil elèctric,
Bo i esperant el vol que no arrenca
Fins que les teves mans m’acaricien
Ala d’ocell, desig que no tremola.
PENA ANTIGA
Quan ploro la tristesa
Floreixen valenties que m’inunden.
De sobte, la foscor s’esquerda lenta
Vora albes que pessiguen nous somriures.
(poemes inèdits)
© Agustí Vilar
Biografia:
Agustí Vilar, poeta i escriptor invident. Fill i veí de Sant Feliu de Llobregat (1955). Ha publicat quatre poemaris i ha espigolat uns quants articles per a revistes i diaris. Promotor i activista cultural entre entitats i lletraferits d’escassa volada. Militant convençut a favor de les files dels disques. En l’actualitat, hi participa en les lluites de les persones disminuïdes visuals dintre de l’Associació Catalana per a la Integració de la Ceguesa. Quan l’activisme cedeix, prepara recitals de Carner o s’entotsola en lectures filosòfiques.
Aquesta obra no pot ser arxivada ni distribuïda sense el permís explícit de l´autor. Us preguem que llegiu les condicions d'utilització
revista.barcelonareview.com ------- maig-juny 2008