XAVIER XARLES (BRUIXOT)

QUATRE POEMES BI-DEDICATS

ALLÒ

Al Lluís Calvo
i al Gilles Deleuze

És allò que per la qual cosa allò unívoc
és la cosa de la qual es diu quelcom
d’allò que s’hi difereix pro és equívoc
pas allò que és sempre igual i no saps com

és a dir, allò que és u pro no és idèntic
que no es pot pas dir per llò que no té nom
com allò que no és etern pro que sí és autèntic
i no és semblant a allò infinit del prohom

i d’allò semblant a allò que és diferent
fem-ne allò que sembla que sigui analògic
pro esdevé raó de ser d’allò que es sent

d’allò que és absolut i teleològic
d’allò que és ver i que és buit i esdevé lògic
i sembla ser allò que hi és pro està absent

CRÒNICA D’UN ENDOLL

al Carles Hac Mor
i l’Antoni Clapés

L’ésser desendolla l’endoll
inadvertidament
El no-ésser l’endolla
temptejant en la penombra
L’Ebre passa mansoi
Es senten els ois, els ets i els uts
O s’haurien sentit
si el no-ésser no hagués
redesendollat l’endoll
inadvertidament
que l’ésser ha hagut de reendollar
a les palpentes
Rentes o embruteixes?
Sí. Sí. No. Ni això
ni allò altre
i lo de més enllà
Hi ha metall mort
i metall fosc
i metall brutal
I una pedra a la sabata
i una brossa a l’ull
que ja no s’hi veu
doncs el que no és
no ha desendollat l’endoll
i ho fa l’és i després
inadvertidament
l’endolla
A la cadolla subterrània
n’hi ha més dels que hi són
a part de tots els invocats
i quatre gats
que ningú (re)coneix
i algú no (em) (re)presenta
L’atzar ha llençat els punts
i a part
(re)butjats i (re)pudiats
per l’ésser-no que s’entre-banca
amb l’en-doll que es des-endolla
per tal que no els vegem
saltant com polls
a la peixera.

REMOR D’HOMER

A l’Ester Xargay
i a Homer

Xopa la crisma, orb el velam,
no ferma amb força el timoner.
Branda les drisses cap més obrer.
Sirguen les ones, despert l’eixam.
Agre calitja, trencat l’ossam,
l’ebri navili cerca no ser.
Llepa l’escuma, cargol bover,
la nau balmada, l’ham de la fam.

Van ben maldades, i sense onades,
les cordes jeuen sens res a fer.

A estossegades, i ben bombades,
les carns es delmen per fer-ho bé.

Cauen cansades, camí de l’Hades.
Vaixell fantasma. Remor d’Homer.

SHOW

A la Laia Noguera
i al Carles Riba

La qüestió que et plantejo és si no penses
que, sense que hagis de fer escarafalls,
perquè has hagut d’empassar-te gargalls,
vols cercar en les paraules, ofenses
que quan les mires de prop i ho repenses,
te n’adones que no evoquen estralls.
I amb lleugeresa les llances als galls
que prediquen conxorxes. L’enrenou
que, tot salvant les distàncies que calguin
(ves si després no diran que no valguin
si no equival a arribar a ser tu –i prou
que t’interroga, i no blasmo la resta
que competeix per l’absurd, que s’entesta
a ser imatge de tot el que és nou–),
esclata, és la raó d’aquest show?

Biografia:
Xavier Xarles Ribas, el Bruixot (1965, Sants), és matemàtic i poeta. Treballa com a professor i investigador a la UAB. Ha publicat algunes poesies als llibres col·lectius Primer Llibre de Poemes de relatsencatala i Erotisme som tu i jo, del taller de poesia de l’Emboscall, i algun conte curt al llibre 100x100 Microrelats de la Quadriga. Ha participat en recitals de poesia col·lectius a nombroses localitats (Tarragona, Delta, Calaceit, Barcelona, Sants, Marquet de les Roques, l’Autònoma, etc.). També publica regularment a la pàgina de Relats en Català. Té com a mínim un llibre de poemes en preparació.

Aquesta obra no pot ser arxivada ni distribuïda sense el permís explícit de l´autor.
Us preguem que llegiu les condicions d'utilització

NAVEGACIÓ

revista.barcelonareview.com ------- maig-juny 2008