VICENÇ ALTAIÓ
EL JO-ULL
A Tom Carr
de la constel·lació
Vénen les cireres madures a picotejar les aus
des de dalt
Es llancen en picat al mar per pescar les aus
des de dalt
Les aus fan baixar els humans els déus que habiten els cels
des de dalt
Dibuixa l’ull damunt el plànol del Museu els nombres unint l’artista
des de dalt
Podran veure els nombres del Museu els visitants a la intersecció
des de baix
Nombres simples elevats, formes ideals en el món de les idees,
des de baix
Nombres caiguts, formes pures reunificades en ser anomenades
des de baix
En la separació entre l’artista i l’espectador, en la frontera entre el dins i el fora
des de baix
i així nosaltres podem dir més dels que creuen que pot no valer més
des de baix des de dalt
del punt de vista
Ara dalt
més baix
cap a l’esquerra
just a sota
ja el tens,
el nombre!
Ara mou-te,
i el nombre roman en tu.
de l’ull
Ja no l’Ull de Déu
Ni la lupa de la Il·lustració
Ni el Sense ull Ni el No-No
del meta-Art,
sinó el dibuix de l’ull
Si mirant enfora no es fa endins
Enllà
Qui crea el visible de l’invisible
la tipografia alfabètica del poema
la topografia numèrica de l’arquitectura
Escultura
com a coronació del museu
ull on habiten els ulls
del jo dels nombres
El nombre no és
sinó fragments juxtaposats
un punt de vista
El museu no és
més que un conjunt
personalitats diferenciades que es relacionen
Els Nombres i el Museu tenen intel·ligència col·lectiva.
del museu
L’art fou quan fou enterrat al Museu
L’art s’eleva quan fuig del Museu
L’art queda atrapat al llindar del Museu
Els nombres viuen entre la Natura i el Museu
Res no és permanent en la Idea sinó en el Ritme
Cal sortir de l’art per veure art
El punt de vista és el constructor del Museu
On habita el passat fet present
(inèdit)
LE JE-ŒIL
de la constellation
Viennent les cerises mûres picorer les oiseaux
d’en haut
Se lancent en piqué dans la mer pour pécher les oiseaux
d’en haut
Les oiseaux font descendre les humains les dieux qui habitent les cieux
d’en haut
Dessinent l’oeil sur le plan du Musée les nombres unissant l’artiste
d’en haut
Pourront voir les nombres du Musée les visiteurs à l’intersection
d’en haut
Nombres chus, formes pures réunifiées par le fait d’être nommées
d’en bas
Nombres simples élevés, formes idéales dans le monde des idées,
d’en bas
Dans la séparation, dans la frontière entre dedans et dehors, artiste et spectateur
d’en bas
ainsi pouvons-nous dire plus que ce qui croient que cela peut ne pas valoir plus
d’en bas d’en haut
du point de vue
Là, en haut
plus bas
vers la gauche
juste en dessous
voilà, tu l’as
le nombre!
Là, bouge,
et le nombre reste en toi.
de l’œil
Ce n’est plus l‘Œil de Dieu
Ni la loupe des Lumières
Ni le Sans œil Ni le Non-Non
du méta-Art,
mais le dessin de l’œil
Si en regardant dehors il ne devient pas dedans
Au-delà
Qui crée le visible de l’invisible
la typographie alphabétique du poème
la topographie numérique de l’architecture
Sculpture
comme couronnement du Musée
œil où habitent les yeux
du je des nombres
Le nombre n’est
que fragments juxtaposés
un point de vue
Le musée n’est
qu’un ensemble
personnalités différentes qui sont en rapport
Nombres et Musée ont intelligence collective
des nombres musée
L’art fut lorsqu’il fut enterré au Musée
L’art s’élève quand il fuit du Musée
L’art se fait piéger au seuil du Musée
Les nombres vivent entre la Nature et le Musée
Rien n’est permanent dans l’Idée mais dans le Rythme
Il faut sortir de l’art pour voir de l’art
Le point de vue est le constructeur du Musée
où habite le passé fait présent
© VICENÇ ALTAIÓ
© Traducció: Patrick Gifreu
Biografia:
Vicenç Altaió (Santa Perpètua de Mogoda, Barcelona, 1954). Poeta, assagista, traductor de teatre, crític d’art, editor de revistes d’avantguarda, articulista d’opinió i traficant d’idees, és actualment director del centre KRTU (Cultura, Recerca, Tecnologia, Universals). Ha dirigit nombroses exposicions de tema artístic, literari i científic, així com de l’Any Miró, l’Any Pla i l’Any Dalí. A l’aguait de les oscil·lacions estètiques de les lletres i les arts i de les aportacions del pensament crític i científic, ha anat construint una obra original i excepcional.
D’entre els seus llibres, destaca, a més de la poesia ―recollida a Massa fosca (1978-2004) i continuada amb Santa Follia de Ser Càntic―, la sèrie “Tràfic d’idees”, dins la qual han aparegut, recentment, L’escriptura sense llançadora (1997), La Desconeguda (1997), La dificultat (1999), Desglossari d’un avantguardista (2000), Els germans (2002) i La Consola de Cadaqués (2007).
Aquesta obra no pot ser arxivada ni distribuïda
sense el permís explícit de l´autor.
Us preguem que llegiu les condicions d'utilització
revista.barcelonareview.com ------- maig-juny 2008