LLUÍS CALVO

VERITAT I EXPIACIÓ

A propòsit de Llibre de les revelacions,
de Pere Joan Martorell
(Editorial Moll, Palma, 2007. 360 pàgines.)

Pere Joan Martorell ha tornat al camp de la novel·la després de Nocturn sense estrelles, una obra molt interessant en què l’autor s’introduïa en la tortuosa ment d’un criminal. Aquesta capacitat d’anàlisi de les profunditats humanes també es troba ben present en el Llibre de les revelacions, el seu últim lliurament narratiu. Ben mirat, aquesta voluntat d’endinsar-se en les mars més abissals de la consciència no és gens aliena al fet que l’autor sigui psicòleg. Les seves dues novel·les busquen, efectivament, un alt grau de penetració en la ment dels personatges, la qual cosa es converteix en un dels trets més rellevants de l’obra narrativa de Martorell.
      En aquest cas ens trobem davant dels abismes d’Amador, un personatge que es podria encabir dins una personalitat clarament romàntica i, fins i tot, rara en els temps acomodaticis que corren. Un heroi modern, amb Nietzsche, Camus i Cioran com a tornaveus, que exhibeix un caràcter torrencial que, sense mirar què arrossega, s’ho emporta tot per davant. El personatge central de Martorell es troba descol·locat en la Mallorca provinciana, negadora de la diferència i de la personalitat. Però també el seu món està fora de lloc i és un xic anacrònic. El caràcter decadentista del personatge lliga amb Baudelaire, amb els bohemis i amb els últims hippies, però s’estimba en el món positiu i materialista del segle xxi. Amadeu seria deutor dels últims romàntics dels anys 1980 i 90, amb una postura que neda sempre en l’ambivalència i la lluita entre pols oposats. Ambivalència, per exemple, entre el sexe masculí i femení, entre el món rural mallorquí, ple de rumors i xafarderies, i la gran ciutat, entre la consciència dels seus actes i una certa irresponsabilitat angoixada, entre l’angelicalitat i la prostitució, entre el poeta que publica i el poeta maleït.
      Aquesta és una novel·la de recerca, la qual gira al voltant de les persones que van marcar el passat i el sentit de l’existència d’Amador, un esperit lliure que acaba pagant amb la vida la seva inadaptació. Aquesta tensió entre caiguda i expiació és, precisament, una de les constants en l’obra narrativa i poètica de Martorell (recordem els esplèndids poemaris Llibre de cera i Dansa nocturna). Cada fet té unes repercussions determinades i, sovint, quan aquestes conseqüències desencadenen certs esdeveniments, l’única solució radica en el sacrifici i l’expiació, les quals poden culminar en la mort, una mort anunciada ja en la primera pàgina del llibre.
      La novel·la té virtuts que la fan altament recomanable. Cal destacar, per exemple, el llenguatge que empra l’autor, insòlitament ric, el qual aconsegueix transmetre un deix popular i, en algun cas, pròxim a l’argot o la parla més col·loquial. Un altre tret destacable és la potència d’alguns personatges, com ara Martí ―un antic religiós que actua de modern confessor d’Amador― o Beatriu, una dona pertorbadora que té un paper en la teranyina que envolta la descoberta de la paternitat del protagonista.
      Aquesta intricada recerca frega en algun cas el colobrot per la seva complexitat i per la quantitat de tombants que presenta la història. Això no és un punt feble, tot i que potser sobtarà certs lectors, sinó una de les característiques de la vida turmentada del protagonista. Un podria preguntar-se, tanmateix, si un embaràs, un dels punts que empenyen Amador al desastre, és avui dia un motiu suficient per destruir una vida, cosa que semblaria més pròpia del to de La papallona de Narcís Oller que no pas d’aquests dies en què els motius d’angoixa se situen en coordenades diferents. Però, en qualsevol cas, això són interrogants que no tenen sentit fora de la ment torturada del nostre heroi modern.
      Al costat dels personatges més potents hi ha un temorós Biel, l’amic d’Amador, o una massa indecisa i feble Maria, que també troba un eco en la mare del protagonista. Són els dos contrapesos: la força i el dubte, l’amor i l’animalitat, l’actuació responsable o el mer desig. Aquest joc de contrapesos pot conduir al desequilibri, el qual només pot ser compensat amb la pròpia mort. Aquesta situació es mostra de manera clara en el magnífic capítol final, el qual té una fira com a escenari, en què naixement i mort van plegats i on es resolen els enigmes d’identitat que envolten la narració. Aquí cal subratllar no només el dramatisme de les escenes, sinó també la gran habilitat del narrador per mostrar-nos una Mallorca rural, de bars i plets locals, de mesquineses i enraonies. Un món que resulta massa petit i clos per al turmentat heroi d’aquesta història, portada en tot moment per una mà sàvia que domina l’ofici i ens recorda, de manera excel·lent, que el fet de voler saber massa coses es paga, ben sovint, amb la pròpia vida.

Aquesta obra no pot ser arxivada ni distribuïda sense el permís explícit de l´autor.
Us preguem que llegiu les condicions d'utilització

NAVEGACIÓ

revista.barcelonareview.com ------- maig-juny 2008